El lessegh lombard

La fòrza mediatega tocada da el taian in d i ultemm zent agn, l a purtropp mennaa a on progressiv abbandon ( e a penos sostituzion cont neologism toscaneggiant) d i sossen paroll lombard de mia immediada intecomprensibelità cont el taian. Nepunemanch l internsità de la taianizzazion d el lessegh l è massema in d i dialett de zittà( coma milanes e turines), el se tratta a bon cunt de on preoccupant fenommen che el revarda tucc i dialett d el lombard, da el mòdnes a el tessines e da el bressan a el cones.

El faa el resulta assee despiasevol perchè a part a i maggioritari vocaboi de orisgin latina, el lessegh lombard el contegn anca on numer mia piscinin de paroll de orisgin zeltega e germanega e la maggiorità d i paroll abbandonaa la revarda proeuppi questa ultemma categoria de vocaboi chi. In particolee, emm de regoeurdà che la cognoeussenza de questa categoria de paroll chi l è fondamentala per riussì a comprend l orisgin storrego-lenghistega de sossen topònem lombard.

Quan che i romman conquistaven militarment la Gallia Zisalpina, lor ann defaa mantegnii la topònomastega che i nòster Vegg zeltegh e zelto-ligur ann creaa( per esempi tucc i topònem cont el suffiss in –aa(-ate), e asgh(-asca) o che ann reciappaa da i etrusch quan che i ann mandaa via da la bassa pianura padana. I conquistatoo se inn limetaa inscii a latinizzà la topònomastega che l esisteva sgiamò( Medhelan-Mediolanum, Bherg-Bergomum, Mutna-Mutina, Wehr Celt-Vercellae ecc) e a da on nomm a i poeugh noeuvv fondazion che ann faa( Placentia, Julia Taurinorum, Alba Pompeia ecc). Cont el ruv d i poppolazion germanegh durant l olta Età de Mezz, s inn giontaa topònem de orisgin gottega e langobarda( l è assee pensà a tucc i topònem che ann i paroll “fara” e “sala” oppura chi che vegnen da el termen “gagg/gas” e quii che fignissen cont el suffizz- engh).

Per tornà a el lessegh in d el sens strett, el lessegh lombard el se basa, coma emm sgiamò dii, soratutt in su quel latin. Per la prezision, lu el se basa in su el lessegh d el latin volghee che el seva parlaa da i gai zisalpin: el se trattava donca d ona lengasg dovraa squas domaa in d el parlaa e el che per ciar esigenz de rapidità e vuneghità de communicazion el gh eva on vocabolari semples e essenzial. Purtopp la sostituzion d i lengh zeltegh anca a nivel de parlada de tucc i dì l a faa inscii che a part la topònomastega, el lessegh orisginari l è staa squas d el tucc sostituii da quel latin. Defaa in d el lombard d incoeu i paroll de orisgin zeltega inn sgiumai poeugh fess: l è el cas de “arent”( da “renta”) e de “rusca”( da “rusk”) oppura de “bricch”( da “brik”).

Naturalment el volghee latin imprenduu da i nòster Vegg el gh eva sgiamò inglobaa sossen prestet da el grecch( a i temp el seva a bon cunt la lenga commeziala pussee importanta) che inn vegnuu in d el lessegh lombard: l è el cas d el zeleber “cadrega”( da el grecch “kathedra”) e d i olter termen coma “carottola” ( da el grecch “karoton”). Cont el ruv d i gott e d i langobard a questa bas chi essenzialment latina ghe s inn giontaa numeros noeuvv paroll, i che a defferenza de quii zeltegh, inn ruvaa anca a i nòster dii. Gh emm inscii vocaboi de orisgin langobarda coma “bicer”( da “bikar”), scossà (da “skauz”) oppura “stracch” ( da “strak”) e de orisgin gottega coma “magatt”( da “magaths”), “biott” ( da “blauths”) e anca “taccà (da “thikkjan”).

Coma per la maggioritaa d i lengh oeuroppee, durant el rest de l Età de Mezz inn staa giontaa paroll tecnegh e scentifegh de orisgin arabba e paroll relisos de orisgin sgiudee, coma “zuccher” ( da l arabb “sukkar”) oppura “sabbet” ( da el sgiudee “sabbath”).

Per notà on vegnì pussee grand relevant d el lessegh lombard emm de speccià finna a el sedesesem secol, quan che el fiorentin el taca su a imponness coma lenga letteraria e el franzes coma lenga diplomatega internazionala. El va anca notaa che el partasg politegh, el che a tacà su da l istess secol l a comenzaa a revardà i lombard, l a causaa tra i òlter robb anca develupp lessegai defferent d i varii dialett lombard.

Se el dominion venezian el gh a vuu influenz relativement marsginai in su el bergamasch e el bressan, el dominion spagnoeu l a iscambi mennaa in d el Ducaa de Milan ona minema quantitaa d i noeuvv termen coma “scarligà”( da escarligar”) oppura “locch” ( da “loco”) i che inn vegnuu part primma d el milanes e poeu d i dialett a i sò limett, quan che el franzes el influenzava i parlaa sota el dominion d i Savòia.

Per question prinzipalment culturai( develupp de l illuminism), da l inizzi d el Settzent a la metà d el Vottzent, per el lombard la lenga de influenza pussee granda l è restada a bon cunt el franzes, el che l a prestaa sossen paroll a i nòster vernacoi, coma “buscion”( da “bouchon”) oppura “rebelott” ( da “rebellion”).

Poeu la creazion d el Ream de Itaia la gh a vuu sit la sossen fòrt toscanizzazion che i 4 lengh lombard inn anmò adree a subì.

L evoluzion anca lessigala de ona lenga l è de seguu ona robba normalissema che l a revardaa tucc i parlaa d el mond , ma in d el cas d el lombard l è vegnuda inscii fòrt che pussee che a on evoluzion semm adree a assist a on involuzion d ona lenga.

Adalbert Ronchee

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

La lenga lombarda: l’ortografia

Se da el punt de viduda de la fonetega, idest d i suon present in d ona lenga el lombard l a mantegnii assee inalteraa d i sò caratteristegh distintiv ( coma i vocai anterioi rotondaa), da el punt de viduda de l ortografia, idest de la manera cont la che i suon inn rappresentaa graficament, la question l è dezisament pussee complicada.
Primma de parlà a nivel tecnegh d i varii ortografii che inn staa develuppaa per scrivei in d i quater variant d el lombard , ritegni donca che el sariss utel fa su ona piscinina introduzion storrega a la question de l ortografia.
A part a vegh favorii la seguent occupazion d i territorri lombard da part d i pòtanz forestee coma Franza, Spagna, Venezia e Ostria in d l età moderna, el va notaa che la frammentazion politega, che l a caratterizzaa i Lombard a tacà su da el dodesesem secol, la gh a vuu risvòlt significativ anca in su el pian lenghistegh. In particolee, el mancaa develupp de ona conscenza nazionala lombarda l a senza dubbi consentii che in d el sedesesem secol l è staa adottaa per el sò prestisg letterari el fiorentin emendaa coma lenga uffiziala d i varii statt lombard de l epoca. Nepunemanch anca i cet pussee olt ann segutà a parlà el lombard almanch finna a l inizzi d el vintesem secol, el taian standard l a istess influenzaa i nòster vernacoi, a part che a nivel lessical anca a quel ortografegh. L ortografia toscana, la che l a derivaa i proeuppi regoi ortografegh da i regoi de parnunzia ecclesiastega d el latin, l è defaa a la bas d i ortografii storregh, coma la grafia milanesa classega e la grafia turinesa classega, e de quii pussee recent, coma la grafia milanesa moderna, la grafia tessinesa, la grafia bergamasca ecc. Nepunemanch el va notaa che in d el primm cas, idest quel d i ortografii che se inn develuppaa tra sedesesem e dersettesem secol, l influenza d el toscan l è stada attenuada da l introduzion d i regoi ortografegh de quella che a part a vess la lenga diplomatega d el temp, la seva la lenga letteraria pussee imparentada cont el lombard: el franzes.
La grafia milanesa classega, la che troeuva la soa orisgin cont i scrivuu seizentesch d el scrittoo meneghin Carl Maria Magg e l affermazion cont la poesia settzentesca d el milanes anca lu Carl Pòrta, l è nassuda proeuppi coma intermendi tra quella taiana e quella franzesa. Lee la gionta defaa regoi che inn caratteristegh d el taian( i che se inn orisginaa da la parnunzia ecclesiastega d el latin), coma la parnunzia de di “c” e “g” seguii da “i” e “e” coma consonant affricaa alveolee [tʃ] [dʒ] (citaa, gera), el dovrasg d el diagramm “ci” e “gi” per rappresentà i consonant scitaa quan che inn primma de “a”, “o”, e “u” (ciapà, giust), el dovrasg d el diagramm “ch” e “gh” per rappresentà i consonant occlusiv velee quan che inn primma de “i” e “e” (che, ghisa), la rappresentazion de la consonant fricativa postalveolera sorda [ʃ] cont i grafem “sc” o “sci” (scior) a element tipegh de l ortografia franzesa coma el dovrasg d el trigramm “oeu” per rappresentà la vocala anteriora semiserada rotondada [ø] (coeus) e la vocala anteriora semidervida rotondada [œ] (bloeu), la parnunzia de “u” coma vocala anteriora serada rotondada [y] (mur), el raddobbi d i consonant per indicà che la vocala prezedenta l è dervida e brev. Naturalment, a part i prinzipp ortografegh ciappaa da i scitaa lengh letterari, gh inn anca d i nòrm particolee dettaa da peculiaritaa fonetegh d el milanes, coma la rappresentazion de la vocala posteriora rotondada serada [u] cont la lettera “o” (nazion, vos), la rappresentazion de la consonant fricativa pòstalveolera sonòra [ʒ] insemma a i grafem “sg” o “sgi”( sgenee, ronsgia), la rappresentazion d i compless consonantegh [stʃ] [zdʒ] cont i diagramm “s’c” e “s’g” o i trigramm s’ci” e “s’gi” (s’ceppà, s’giaff), el dovrasg de la “h” per indicà la velaritaa de “c” e “g” in fin de parolla ( bianch, classegh).
L oltra ortografia storrega lombarda l è la grafia turinesa classega, mei cognoeussuda coma koinè piemontesa, la che la gh a vuu orisgin cont i zeleber “tòn” d el Seszent, la rappresenta on olter compromettuu tra la grafia d el taian e quella d el franzes. La se defferenza da la grafia milanesa classega per poeughissem robb, coma el dovrasg d el diagramm “eu” a el pòst d el trigramm “oeu”, el dovrasg d el simbol “ë” per rappresentà la consonanta nasala velera intervocalega media (chërde), el dovrasg de “n-“ per rappresentà la consonanta nasala velera intervocalega ( lun-a), la parnunzia domaa sonòra de “z”(zanziva) e l assenza d i diagramm “sc” e “sg” e d i trigramm “sci” e “sgi”.
Purtropp la toscanizzazion e la meridionalizzazion affionda mennada innanz primma da el fascism e poeu da la repubblega, insemma a la stupeda convinzion che i vernacoi lombard inn despresgievoi lengasg e dialett da desmentegà per evità problemm lenghistegh a i noeuv generazion, l a mettuu in grev dansger la soravivenza de quist dò grafii chi. Nepunemanch el faa che inn basaa in su regoi commun a el toscan, e donca relativament semples da imprend per on taianofon, l ingenov propòset de rend i grafii storregh lombard pussee “comprensibii” a el lombard medi l a mennaa sossen lenghist de dobbi varè a develuppà grafii fonetegh (?) anmò pussee simii a el toscan. Vunna de quist chi l è la grafia milanesa moderna: ideada da el Comitaa per el Vocabolari Taian-Milanes presieduu da Claudi Berretta, questa propòsta de reforma chi la gh ariss de zercà de resòlv d i grand “problemategh” de la grafia classega. In particolee el sariss staa affrontaa el problemm(?) de la “o” de la grafia classega: la “o” serada milanesa l è inscii vegnuda ona “u” coma in taian (“vos” el vegn “vus”), quan che “u” e “oeu” inn iscambi vegnuu “ü” e “ö” coma in toder. E poeu, lee la gh ariss zercà de resòlv anca el “problemm” d i consonant fricativ alveolee cont el rappresentà la sorda [s] cont “s” (“mezz” el vegn “mess”) e la sonòra [z] cont “ʃ” (“tosa” el vegn “tuʃa”) e quel d i consonant e vocai dobbi cont el tegnii domaa a fin de parolla.
Olter esempi de grafia pussee toscaneggianta l è quella tessinesa la che coma la milanesa reformada la zerca de rend manch “diffizil” el passagg da el taian a el lombard travers el cambiament da “o” a “u”, el dovrasg d i vocai cont la dieresis (ü e ö) per rappresentà i vocai anterioo rotondaa e l abolizion de tucc i consonant dobbi.
Anmò on oltra grafia toscanofila l è quella bergamasca: develuppada in d la primma metà d el vintesem secol da l assozziazzion folcloristega Ducaa de Pasquee Puntida, la se defferenza da la tessinesa domaa per d i detai, coma el dovrasg d el trattin iscambi de l apòstroff in d i diagramm “s’c” e “s’ci” e la parnunzia de la “z” semper coma fricativa alveolera sonòra( zèt).
On cas particolee l è daa iscambi da la situazion d el parmesan, d el resan e d el mòdnes: per el faa che inn variant che se destacchen in manera assee marcada da el rest d el lombard e per el faa che a lor la manca ona vera e proeuppria letteratura storrega, in d i ultemm agn inn staa proponuu sossen grafii( soven infolzii de sossen segn diacritegh) per quist dialett chi, ma nissuna l è riussida a affermass.
Coma emm sgiamò espigaa in d i articoi prezedent i vernacoi lombard, per quel che el toca la grammatega e el lessegh inn mia sossen defferent tra de lor, per el faa che inn assee intercomprensibii, però el faa che ogniduna variant lombarda la vegn scrivuda cont ortografii defferent el rappresenta on problemm mia trascurabel cont el causà confusion e d i voeult anca incomprension. Semm de bon favorevoi a el conservà el lombard insemma a i sò 4 variant (insubregh, orobegh-cenòman, piemontes e emiian), che rappresenten ona granda ricchezza per la nòsta lenga. Nepunemanch numm credom che l ortografia meiora da adottà per tucc i parlaa lombard la sariss quela milanesa classega, viduu che l a ona proeupria storria letteraria, l è la pussee prestisgiosa, gh inn mia ridicoi semplificazion coma in d la grafia tessinesa e soratutt viduu che l è el resultaa de on compromettuu tra la grafia toscana e la grafia franzesa la rappresenta quel che el lombard l è: on grupp de lengh gallegorommanz zisalpin.
La vunega eccezzion la poeudariss vess rappresentada da el piemontes scrivuu cont la grafia turinesa classega la che nepunemanch el faa che l è defferenta da quella milanesa domaa per poeugh particolee l a anca lee on proeuppi prestisg storregh e letterari, senza cuntà che el Piemont a defferenza d el rest de la Lombardia etnega l a cognoeussuu on longh period de giont politegh.
D el rest per che motiv inventà d i noeuvv tipp de ortografia se gh emm sgiamò i nòster i che gh ann vuu el moeud de affermass storregament.

Adalbert Ronchee
Lissander Cavall

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

La fonetega lombarda

Poeu de vegh brevement faa vidè i quater prinzipai variant insemma a i peculiaritaa e i caratteristegh pussee important a nivel filollogegh, passom dess a analizzà aspett lenghistegh on zicch pussee tecnegh coma la fonetega, l ortografia, el lessegh e la sintassis.
Per quel che el toca el primm punt scitaa, idest nla fonetega, el va coma primm lavoo dii che coma per tucc i varii aspett lenghistegh d el rest, i fònemm de bas d el lombard inn soratutt de orisgin latina. In su questa bas fonetega chi se inn tuttavia mettuu sora d i tipegh vocai zeltego-germanegh coma per esempi la vocala anteriora serada arrotondada [y] e la vocala anteriora semiserada arrotondada [ ø]. Vocai present in d i olter lengh gallorommanz, coma el franzes, l ossitan o l arpetan, ma mia in d i lengh rommanz meridionai, coma chi iberegh, italegh e balcanegh. Quist duu vocai chi inn nepunemanch domaa dò d i varii fonemm che defferenzen el lombard da el taian standard anca a nivel fonetegh. A part d i piscinin eccezion, tucc i dialett lombard inn defferent da el toscan per la mancanza della consonant laterala plateala [ʎ], de la consonant affricada alveolera sonòra [dz] e de la consonant affricada alveolera sorda [ts]. In d i quater prinzipai grupp d i dialett lombard inn poeu present olter defferenz respett ma el toscan a nivel fonetegh: cont el voeurè de da domaa on idea de massema a i manch espert in lenghistega, i femm vidè dess brevement.

El lombard zentral el se defferenza da el taian standard, a part che per i vocai appena scitaa, idest [y] [ø], anca per la presenza de la vocala anteriora semidervida rotondada [œ] e de la consonant fricativa pòstalveolera sonòra [ʒ]. Inn iscambi assent, a part i scitaa [ʎ] [dz], la vocala posteriora semiserada rotondada [o] e [ts], escluduu i dialett d i mont e d i bricch( ossolan, tessines, bosin, commasch, lecches, valtellines).

El lombard ossidental iscambi el se defferenzia da el toscan, a part che per i vocai [y] [ø] anca per la presenza de la vocala zentrala media [ə]. Inn iscambi assent, a part i scitaa [ʎ] [dz] [ts], la vocala posteriora semiserada rotondada [o] e la consonant fricativa postalveolera sorda [ʃ].

El cas d el lombard meridional l è on zicch particolee perchè la zòna zentro-orientala( Parma, Res, Mòdna) la se defferenza fess da el toscan ma anca da el rest d i dialett lombard: inn mia domaa assent i vocai anterior rotondaa [y] [ø], inn present vocai assent in tucc i olter dialett lombard coma la vocala posteriora dervida rotondada [ɒ], la vocala posteriora squas serada e rotondada [ʊ], la vocala anteriora, squas serada mia rotondada [ɪ] e la vocala anteriora squas dervida mia rotondada [æ]. A part a i scitaa [dz] [ts], l è semper assenta la [ʃ] quan che la [ʎ] l è assenta domaa a Piasenza e Mantova.

El lombard oriental el se defferenza da el taian standard, a part che per i vocai [y] [ø], anca per la presenza, domaa in d i dialett d i mont de la transizion glottidiala sorda [h] .Inn iscambi assent a part i scitaa [ʎ] [dz] [ts], la [ʃ].

Per chi el cognoeuss mia l alfabet IPA, demm chi ona piscinina lesgenda d i fonemm prensent in d l articol.
– Vocala anteriora serada rotondada [y]: la ü d el toder für o la u d el milanes mur
– Vocala anteriora semi-serada rotondada [ø]: la ö d el toder schön o la oeu d el milanes roeus
– Vocala anteriora semi-dervida rotondada [œ]: la ö d el toder Hölle o la oeu del milanes bloeu
– Vocala anteriora squas dervida mia rotondada [æ]: la a de l ingles fat o la ë del mòdnes Sëccia
– Vocala squas anteriora squas serada mia rotondada [ɪ]: la i d el toder bitte o la é d el mòdnes gé
– Vocala zentrala media [ə]: la e d el toder haben o la ë del turines chërde
– Vocala posteriora dervida rotondada [ɒ]: la o de l ingles lot o la ö del mòdnes dönna
– Vocala squas posteriora squas serada rotondada [ʊ]: la u d el toder Druck o la ó d el mòdnes fó
– Transizion glottidala sorda [h]: la h d el toder Haus o la s d el camun hemper
– Consonant laterala palatala [ʎ]: la gl d el talian foglia o la del mòdnes
– Consonant fricativa postalveolara sonora [ʒ]: la j d el franzes jour o la sg del milanese partasg
– Consonant fricativa postalveolara sorda [ʃ]: la sc d el taian scena o la sc d el milanes scernì
– Consonant affricada alveolera sonòra [dz]: la z d el taian mezz
– Consonant affricada alveolera sorda [ts]: la z d el taian pazzo o la z d el tessines zuccor.
Adalbert Ronchee

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

I lengh lombard

Poeu de vegh tracciaa rapidament la situazion geolenghistega de la Lombardia, l è vegnuu el moment de segutà la nòsta disamina e nemm a analizzà in d ona manera on zicch pussee approfondida i 4 lengh lombard.

http://www.grandelombardia.org/it/wp-content/uploads/2015/12/voc.jpg

In quist pasgin chi ciappaa da el vocabolari de milanes-taian d el Banf( 1857) el se vid ciarament coma primma d el Risorgiment a nessuna personna de bon sens el pareva stramb definì  i dialett piemontes o “emiian” coma variant de la lenga lombarda, inscii coma a nissun el pareva stramb ciamà lombard i piemontes o i emiian. L è mia on cas che Res l è staa “de Lombardia” finna a el 1861, ann in d el che la zittaa l è stada desgrazziatament renomminada “nell Emiia” da part d i Savòia.

Coma la mett in evidenza la cartina chi de sora, poeudom individuà quater prinzipai variant d el lombard: zentral (insubregh indicaa in bloeu), ossidental( piemontes indicaa in giald), meridional( emiian o basslombard indicaa in ross) e oriental( indicaa in verd che el comprend prinzipalment el bergamasch, el bressan).

El lombard zentral l è de seguu la variant cont el numer maggioo d i parlant( attorna a i quater million) e forsi quela cont el spantegament pussee grand. Nepunemanch la presenza de trii sostraa defferent( insubregh, lepòntegh e retegh) e el spantegament relativement pussee grand a nivel territorial, l è caratterizzaa da ona granda intercomprensibilitaa, naturalment grazzie a la fòrta egemonia politega, relisosa e culturala de Milan. L è poeu interessant notà che per el faa che a el sò limett de mezzanocc el gh è l aleman, e a i sò limett in d i olter punt cardinai gh inn i olter parlaa lombard, el lombard zentral l è la variant che l a subii manch influenz forestee e de consequenza l è probabilment quela pussee arent a l originaria koinè lombarda d el Medi Ev.

La seconda variant pussee parlada l è el lombard meridional( zirca trii milion de parlant) e probabilment el maggioo a nivel de estension territorriala. I dialett meridionai gh ann on evident sostraa zeltegh grazzie a i zeleber Bòi e cambien sensibilment cont el corr innanz d el Pò finna a el punt che i dialett coma el piasentin e el vogheres inn sossen pussee simil a i dialett d el lombard zentral poeutòst che a i olter parlaa meridionai. Emm anca de di che a part la zòna ossidentala, el rest d i dialett meridionai l è senza i vocai turbaa, probabel segn de poeuga penetrazion germanega durant el Medi Ev.

Defaa nepunemanch el faa che communement anca i parlaa frares el bolagnes vegnen consideraa emiian, per sossen caratteristegh inn pussee romagnoeul che lombard. Coma proeuva poeudom da per esempi la negazion preverbal e el dovrasg de la particella “brisa” iscambi d el “mia”. D el rest in quist terr chi la dominazion longobarda l è stada poeutòst corta e superfiziala.

Nepunemanch el faa che el territorri de spantegament l è piscinin fess, la terza variant per el numer d i parlant l è el lombard oriental( duu milion abbondant). La reson la va ciarament viduda in d el faa che Berghem e Bresa seven territorri relativament poeur a confront d el rest de la Lombardia e quest l a consentii lor de retroeuvass cont perzentual de poppolazion forestera pussee bassa. Anca se gh inn duu sustraa important e defferent     (orobbegh a Berghem e cenomman/camun a Bresa) i duu dialett inn poeutòst simil e fazilment intercomprensibil. Nepunemanch che s inn perduu i vocai longh de derivazion germanega( influenz d el venet?), a nivel fonetegh tucc i duu i dialett tenden a dervì fess i vocai( coma el milanes d el rest) e a fa descomparì sossen consonant( soratutt “v” e “n”).

Grazzie a i sossen ondaa de taian meridionai immigraa a Turin e i zòn arent finna a i agn 80, la variant cont el numer minoo de parlant la resta quela ossidentala ( poeugh pussee de vunn milion e mezza). I dialett ossidentai gh ann senza dubbi on important sostraa zeltego-ligur a el che la s è giontada ona consistent influenza provenzala per via d i fòrt rapport politegh che i Cont de Savòia ann creaa cont el slargà el lor domini in d l òlta Pianura Padanna. Caratteristegh tipegh de l inscii ciamaa piemontes inn senza dubbi la famosa vocal zentral media( tradizionalment scrivuda cont el grafema ë), el dovrasg de la negazion de derivazion franzesa “pa” e el spantegament de ona koinè affermada cognoeussuda da la maggioo part d i ossidentai.

Adalbert Ronchee

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Lenga o dialett?

Cosa l è el lombard? Se doman narissem in Pasquee Domm a Milan e tacarissom su on bel sondagg cont el fa ona demanda semplesa e innozenta a i passant ghe retroeuvaremm coma resposta prinzipala “on dialett” e coma resposta secondaria “ona lenga”. On gran problemm che vidom sovens quan che parlom d el lombard el revarda defaa la soa classificazion tassonomega; idest, el lombard l è ona lenga o on dialett? Per el faa che esisten defferent definizion de “lengua” e “dialett”, per respond a la demanda gh emm primma de capì cosa el se voeur dì cont quist duu termen chi.

Se ciapom ona definizion de lenga dovrada finna a on quai desenn indree, idest “parlada codificada ben e de prestisg affermaa cont on proeupria letteratura storrega”, de seguu el se poeudariss mia parlà de ona lenga lombarda, ma el se poeudariss parlà per esempi de lenga milanesa. A questa definizion de lenga chi la correspond ona definizion de dialett coma “qual se sia parlaa cont ona proeupria caratterizzazion territorriala, ma senza relevanza politega e senza prestisg letterari”. Nepunemanch el faa che i definizion scitaa inn adottaa da sossen lenghist retrograd, inn scentifegament poeugh significativ, a el punt de vessess meritaa el famos aforism: “ona lenga l è on dialett che l a on armada e ona marina”.

A part quist chi, gh inn olter definizion de lenga ma per el faa che mettei tucc el sariss noios e el nariss foeura da l argoment de la trattazion, doo quela che seconda la me opinion l è la pussee sensada( la pussee spantegada in d el ambet scentifegh), idest “ on insemma de parlaa mutualment intercomprensibii” . In quest contest chi, el termen dialett l è intenduu coma sinonem de loquela. Da quest el vegn foeura che lengh e dialett inn mia categorii opponuu, ma ona categoria de l oltra( insemma o sotainsemma, a seconda d el punt de viduda). Seguu, anca questa definizion la manca mia ovviament de soggettivitaa se tegnom a ment che l intercomprensibilitaa tra ona parlada e l oltra la poeud varià in bas a el nivel de preparazion cultural d i parlant, la poeud vess mia transitiva, ecc. Ma de seguu l a pussee significativitaa respett a quela basada in su la furtuna politega de ona parlada.

Se ciapom coma referement el parlant medi, a bon cunt ghe sarann mia discussion grand in d el sostegnì che seconda questa ultema definizion el sariss probabilment mei parlà d i lengh lombard e mia d ona lenga lombarda. Pussee prezisament, el se poeud dì che el lombard l è nagott olter che che on grupp de quater lengh ( lombard zentral o insubregh, lombard oriental o orobbegh, lombard meridional o emiian, lombard ossidental o piemontes) cont on intercomprensibilitaa assee bona.

A fa pussee diffizila la situazion lenghistega d el grupp lombard la gh è però on oltra question importanta: la presenza de sossen dialett de transizion. A eccezion per el limett tra Berghem e Comm, l è defaa squas impossibel troeuvà ona netta separazion tra ona lenga e l oltra. Quest problemm chi l è a la bas de on oltra critega che la vegn soven moeuvuda in d i confront d el lombard da i sostenitoo de la primma, idest che per el faa che gh inn mia limett lenghistegh definii ben, el se poeud mia parlà de lengh. Ovviament el se tratta de ona critega on zicch assurda perchè el sariss coma sostegnì l inesistenza d el bianch e d el negher perchè in d el mezz la gh è ona scara infignida d i gris.

L esistenza de quest continuum lenghistegh chi el raffòrza donca l evidenza che nepunemanch el faa che gh ann vuu influenz defferent, i Lombard gh ann anca incoeu vernacoi dezisament simii. D el rest, de seguu, l è mia irresonevol ipottizzà che se la se sariss mia verificada ona secolera frammentazion politega, dess ghe retroeuvarissom in d ona parorama lenghistegh dezisament pussee omosgen( paragonabil a la vera Franza, idest la part de mezzanocc de la Repubblega Franzesa).

Per el faa che gh inn d i dialett de transizion anca tra el lombard e olter lengh a i sò limett geografegh( coma tra el lombard e el ligur, tra el lombard e el venet ecc.), d i personn metten donca in discussion la vuneghitaa d el lombard. Ovviament l è leggittem demandass se qui che seven ciamaa lengh lombard finna a el resorgement inn imparentaa tra de lor e ann on quai de caratteristega vunega che in d el istess moment i gionta e i defferenzia poeu da olter lengh. Sossen lenghist metten defaa quist lengh dent de l inscii ciamada fameia lenghistega “gallega-zisalpina”( o gallego-italega) zelebra perchè el pronomm personal el vegn mia da el nominativ ego ma da l accusativ me ( da chi la definizion de “lenga d el mi”) e che la comprend anca el ligur, el rommagnoeul e el venet. Nepunemanch se analizzom ben quist lengh chi l è possibel troeuvà ona caratteristega fondamentala la che caratterizza tucc i lengh lombard: la negazion poeu d el verb. El se tratta de ona caratteristega vunega d i 4 lengh lombard e che la defferenzia mia domaa da i olter lengh gallego-zisalpin, ma anca da tucc i olter lengh rommanz( idest qui che vegnen da el latin, coma el taian, spagnoeul, franzes, romen ecc.). La negazion poeu d el verb l è defaa present, a part che in d el lombard, in d i lengh germanegh e quest el menna ovviament a pensà che la se tratta de on ereditaa che la vegn da l istess poppol che el gh a daa el nomm: i Langobard.

On olter problemm in su la classificazion filologega d el lombard la revarda la soa classificazion sistematega per el faa che gh inn chi che el consideren part de la fameia lenghistega gallego-rommanza( rommanz de l ovest) e chi iscambi el mett in d la fameia lenghistega taianna( rommanz de l est).

Ona colpa per questa confusion l a anca el Sommo Poeta. Chi l a studiaa la Divina Commedia el regoeurderà defaa la zelebra fras dantesca “del bel paese là dove ‘l sì suona” present in d l inferen. El se tratta de ona fras poetega la che lassa el temp che la troeuva consideraa che l istess avverbi affermativ “si” l è present anca in d el spagnoeul. Chi sa perchè quest el vegn mai ciappaa in considerazion da i sostenitoo d el tesis seconda el che i parlaa lombard sarissen dialett taiann. D el rest credi che l è sossen interessant notà che nepunemanch el faa che el lombard l è staa recognoeussuu uffizialment coma lenga gallego-rommanza in dansger d estinzion, el staa taian el seguta a consideral on ridicol dialett. La gh è defaa ona serie de caratteristegh che metten in commun el lombard a i olter lengh gallego-rommanz ossidentai, coma la mancanza de geminazion( i consonant dobbi a nivel fonetegh), la sonorizzazion d i consonant in d i paroll ( es: faticam-fadiga) ecc. La presenza d i vocai nasai, di vocai turbaa( coma i son “oeu” e “u” i che corresponden respettivament a la “ö” e la “ü” in toder) e la tendenza a perd i vocai finai aton demostren el vess part d el lombard a la sotafameia gallego-rommanza.

In sintesis, el lombard el fa donca part de la sotafameia d i lengh rommanz de l ovest, la che comprend a soa voeulta el grupp iberorommanz e el grupp gallego-rommanz. Quest ultemm l è infin partasgiaa in d on sotagrupp settentrional, sotagrupp ossitan e sotagrupp zisalpin( sotagrupp a el che el lombard el fa part). Sgiust per fa ciar i idee a chi l è poeugh espert in lenghistega, regoeurdom che el taian l è ona variant d el toscan, lenga che l è part de la sotafameia de l est, la che comprend el grupp italego-rommanz e balcanego-rommanz.

Questa prezisazion chi l è da considerass doverosa, perchè sossen lombard inn anca incoeu seguu che la proeupria lenga l è on dialett taian. Ma coma el sariss possibel se i dò parlaa in realitaa fann gnanca part de l istessa sotafameia? In veritaa, l è assee vegh un minem sens critegh per intuì coma anca la lenghistega l è stada strumentalizzada per tentà de leggittemà on staa zentralista coma la Repubblega Taianna, la che la respetta mia i natural diversitaa d i poppol che la abiten.

Adalbert Ronchee

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

“Semm tucc cosmopolitt morgnin”

Inn passaa poeugh di da i famos attentaa de Paris poeu i che gh ann vu el sò sit i sossen gest de solidarietaa cont i varii fras hashtag “Je suis Paris”, “Pray for Paris” esattament come l è suzzeduu cont la fras “Je suis Charlie” poeu l attentaa d el 7 sgeneee 2015.

Coma el ghe se poeudeva immaginà i attentatoo se inn revelaa ligaa a l ISIS e in gran part inn “franzes de seconda o terza generazion”. In olter paroll arabb cont el passapòrt franzes, nassuu e cressuu in Franza.

Tucc quest l è l esempi pussee ciar de coma i idee sostegnii da sossen campion de la logega, che inneggien a la sozietaa multirazziala e a on mond senza limett, inn mia domaa utopegh  e ingenov  ma anca dansgeros.

A testimonial l è anca l attentaa a la sed de Charlie Hebdo, inscii coma i desòrdenn suzzeduu in d i banlieu de Paris in d i ultemm agn.

Eppura el gh è anmò chi el cred de poeud combatt el terrorism cont i bicocchin de la paz e cont i giamò scitaa fras hashtag, ma che el motiv de tucc quest la sariss mia la politega immigrazionistaa da mat de la UE o che forsi adirittura la colpa la sariss d i esponent de l estrema dritta, i che” spanteghen scagg” , senza però capì el progressiv spantegament d i nazionalism in Oeuroppaa l è mia la causa, ma vunna d inevitabii consequenz.

Coma se la sariss stada l estrema dritta a vegh trasformaa i periferii de sossen zittaa oeuroppee in ghett in dova ghe fann da Segnoo la criminalitaa e inziviltaa.

Ma vegnom a el donca.

Nepunamanch el faa che l ossident medi el fa el despiasuu per i inscii ciamaa refusgiaa (lesgee invasoo in su i barcon), la poeurtà in Afriga, lu el se despias cont el fa d i gest de solidarietaa de dubbia utelitaa domaa quan che ona  desgrazzia la suzzed in d on paies ossidental (intenduda coma Oeuroppa zentro-ossidentala, el Nord Amerega o forsi anca l Ostralia).

Si, perchè l è staa mia domaa el massacher d i squas 200 personn, fada da i islamist in Kenya in quist dii chi a vess restaaa relativament ignòraa, ma anca el s-ciat de l avion russ d el 31 vottober, quan che inn mòrt pussee de 200 personn!

Eppura la Russia l è mia on paies inscii lontan geografegament e culturalment.

A el contrari el sgiumai famos magasin satiregh Charlie Hebdo l a anca pubblegaa d i disegn caricaturai in d i che el se ghignava adree a quist mòrt chi!

Per parlà mia de la poeuga considerazion che la gh a vuu el conflitt d el Donbass, conflitt suzzeduu in Oeuroppa e mia in Afriga o in Medi Est.

La veritaa l è che purtropp “l Ossident” l è incoeu in gran part abitaa da d i bee insemma a i respettiv pastor( viduu che el politigament corrett l è l oppriment relison d i nòster temp), idest i politegh, i media e i banch.

De consequenza ognidun el se indigna e el se despera domaa quan che quest el fa comed a chi l a in d i magn el poeud politegh e economegh, oppura quan che d i faa de poeugh piasè coma chii de Paris(ma che in d el Medi Est suzzeden praticament tucc i di) res-cien de conturbà el chiet moeud de vida borghes ossidental, moeud de vida in d el che ciaschedun poeutost che resòlv on determinaa problemm el preferiss de parlann mia e in d el che i se preferissen i ball ressegurant a i veritaa mia comed.

Quest el voeur di che da ona part i goveren antinazionai a el servizzi d i USA seguten i lor lavoo de desfament d i poppoll oeuroppee travers l immigrazion de massa cont el fin de eliminà qual se sia argen a la creazion d el mercaa global, i istess mennen innanz politegh de destabilizzazion de l Afriga de Mezzanocc e d el Medi Est cont el fin de sanà i problemm economegh ameregann e de trattegnì la “menassa” rappresentada da la Russia e da l Iran.

Diversament coma l è che poeudarissom espigà el faa che la Franza durant i ultemm agn la s è mia fada nissun problemm per bombardà paies coma la Libbia, el Mali e dess anca la Siria ma la riess mia, oppura la voeur mia resòlv la greva situazion de immigrazion la che s è formada in d i proeupri zittaa, soratutt a Paris e a Marseia.

In poeugh paroll la geopolitega ossidentala la se limeta a creà caos in Oeuroppa e in d i resgion geografegament arent.

A chi che ghe farissen l accusa de vess complottist cont el zercà de convincc numm che la causa d i “primm temp arabb” la sariss la mancanza de democrazia in quii paies li e che l Ossident el iutta i rispettiv poppoll a liberass da i dittatuu, voeurarissom regoeurdà che i Statt Giontaa gh ann tra i pussee important alleaa l Arabbia Saudita, paies in d el che manchen mia domaa i dritt umagn fondamentai, ma che el finanza anca el terrorism, viduu che sossen moschee in Oeuroppa, motiv de spantegament de l Islam radical, inn finanziaa proeuppi da la monarchia petrolifera.

Quaivunn el ghe poeudariss anca accusà de incoerenza, cont el dovrà coma sgiustificazion la politega ossidentala in Nord Afriga e in d el Medi Est per l immigrazion de massa.

Peccaa però che tra i pussee deziduu sostenitoo d i ” primm temp arabb” e tra i pussee margnoeuch oeudiatoo de al Qadafi e de la laica Siria de Assad ( tucc i duu i paies finna a poeugh agn indree seven de seguu pussee stabìi e anca pussee democrategh de coma inn dess) gh inn semper staa i esponent de la sinistra universalistaa, idest chi che defenden senza se e senza ma l Islam in Oeuroppa ma in d el istess temp critichen l Islam a ca soa.

Però domaa se el se tratta de Iran, de Assad, oppura de al Qadafi e mia d i monarchii d el Golf oppura de la Turchia, la che nepunemanch el faa che l è laica l a ona reputazzion assee discutibela.

La stragrand masgioritaa d i identitee iscambi l è semper stada contra i intervent de la NATO in d el mond arabb e inn inscii anca incoeu.

El resta donca a vu sgiudegà chi l è coerent e chi l è morgnin.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

L evoluzion d i conzett de “Itaia” e “Lombardia”

Usualment quan che el se parla de “Itaia” e de “Lombardia” se dovren quist termen chi seconda el significaa amministrativ de incoeu, che el sariss Republega Taiana per “Itaia” e Resgion Lombardia per “Lombardia”. Quest brutt lavoo chi l è favorii de l ignoranza spantegada e sossenn sovens l estension amministrativa de quist entitaa chi l è dovrada anca in olter nivell coma l etnia, la lenga, la cultura, etc.In particolee, l è communa la credenza che el territori e la poppolazion che inn governaa de quist entitaa qui, gh arissen omosgenitaa e vuneghitaa etnega, storrega, lenghistega e culturala. In olter paroll, che la Republega Taiana la sarissa la vunega e l esclusiva terra ind la che el viv l omosgen e monolitegh “poppol taian”, che l è anca ona tera storregament considerada taianna  ind la che se parlen lengh “taian” e ind la che l è communa ona vunega cultura “taiana”.

Ind ona manera arenta, el se pensa che la Resgion Lombardia la sariss la vunega e l esclusiva terra ind la che el viv el poppol “lombard”, che l è anca la vunega terra storregament considerada “lombarda”, ind la che se parlen lengh “lombard” e ind la che l è communa ona cultura “lombarda”. Questa confusion chi in tra Itaia e Republega Taiana e tra Lombardia e Resgion Lombardia l aa mennaa a la trist convinzion che, mia domaa la Lombardia etnega e lenghistega la sariss la resgion omonema ma anca che la sariss Itaia, intenduda coma ona Nazion vunega e omosgena da i Alp a la Sizilia per el faa che l è dent de la Republega Taiana. Purtropp semm adree a parlà d on grev error, el che el vegn da ona series de desfortunaa combinazion storregh e de l interess, passaa e present, d i piscinitt grupp de personn. La demanda che a quest punt chi la vegn foeura de per lee, o che almanch la gh ariss de nass, la sariss cosa el voeur dí “Itaia” e “Lombardia” sota i quatter punt de viduda scitaa, idest etnegh, storregh, lenghistegh e cultural. L è on interrogativ de la resoluzion diffizila e che el gh aa el busogn inscii d on prezis trattament pluridiziplinee per vess esaustiv.

El primm pass per confrontass cont questa fatta chi, e che el saraa faa in quest sit chi, l è on trattament de l evoluzion storrega che el conzett de “Itaia” e quell de “Lombarida” gh ann vuu d i lor orisgin finna incoeu.Per el faa che el conzett de Itaia l è pussee vegg, taccom de quest chi.

El par che el termen Itaia el vegn da l osch “Viteliù” (terra d i buscitt), che el indicava de consequenza on territorri cont ona granda presenza de boeu o pura ona terra in dova el buscin el seva adoraa coma on animal sacher, el che in Magna Grecchia poeu l è vegnuu Vitalia e poeu anmò “Italia”. Quest el compar ind i document de l VI secoll primma de l era volghera per fà indicà la part pussee meridionala de la peninsola calabresa. Vunn secoll pussee tard el nomm de Itaia el se seva incomprensibilment sgiamò spantegaa a tutta la Calabria, a la Lucania, e a part de l Apulia e de l Salent. Ma l espansion pussee granda l è vegnuda cont el III secol p.e.v. quan che el termen Itaia l aa taccaa su de indicà i territorri a Sud de l fiumm Arnus e Aesis. El resulta important prezisà che el termen “Itaia”, che finna alora el gh eva vunegament varè geografegh, l aa ciappaa anca ona qualificaa amministrativa per el faa che l indicava i territori direttament dependent de Romma.

Ind el 81 a.C. Sulla l aa spostaa el limmet de l termen geografegh e amministrativ “Itaia” a l partasg d i aicch d i Apennitt, a l fiumm Rubicon (che el vegneraa famos coma confin che el seva assolutament vietaa passà cont i armaa) e coma olter lavoo e a la Liguria. Poeu de vegh “conquestaa” l integra peninsola geografega, la diretta amministrazion de Romma, e inscii anca el termen “Itaia”, l è stada disgraziament spantegada a la Gallia Cisalpina per man de Caesar ind el 45 p.e.v. L ultema estension de l termen merament amministrativ “Itaia” l è vegnuda 3 secol pussee tard quan che i grand insol, i che finna alora seven restaa d i provinz, inn staa giontaa de Diocletian ind el 292 e.v. Questa “Itaia” chi, giontada e decantada fess d i irredentist taian l è durada poeugh pussee de 30 agn per el faa che ind el 324 e.v. l imperadoo Constantinvs l aa partasgiaa in Itaia Annonaria cont capitala Milan e la che la tegniva dent la Gallia Cisalpina, la Raetia e la Pannonia, e l Itaia Suburbicaria cont capitala Romma la che comprendeva la peninsola taiana proeupriament dida (idest de la linea Massa-Senigallia in giò). L eva però restada in pee l entitaa amministrativaa de la “prefettura de Itaia” la che comprendeva la presenta Republega Taiana e l Illiria e el nomm de la che l è soravissuu anca a la borlada de l Imperium Romman de l Ovest ind el 476 finna a che l è staa trasformaa in “Esarcaa de Itaia” ind el 580. Durant l istess period (568) i Langobard even sgiamò conquestaa la Vall Padana e gh even istituii el lor regn.

El termen “Itaia” l è restaa, per inscii dii, viv a identifegà l omonnemm Esarcaa bizantin finna a el 751, quan che quest chi l è staa conquestaa de l rè langobard Astolf. El nomm l e descomparii per on quai desegn finna a che l è staa redescovrii ind el 781 de Carl el Magn per denomminà el regn che l eva faa su per el sò fioeu Pepin cont i terr traa foeura d i Langobard.

El va nepunemanch armarcaa che de quest moment chi el termen “Itaia” el cambia significaa anmò e el va paradossalment a indicà i terr sota el dominion imperial a l Sud d i Alp (lavoo che el saraa poeu confermaa anca de ona bolla papala, che la diseraa che per “Itaia” el s intend vunegament i territorri a Nord de l Staa Pontifizzi). El Regnum Italicum l è duraa formalment finna a el 1014, ma el termen “Itaia” l eva sgiamò naa foeura de l lenguasg commun ind el VII secol e el vegniva dovraa vunegament ind i document burocrategh per fin elosgiativ perchè el riconnetteva a la glorria de l andega Romma (lavoo faa anca d i Toder cont el denomminà “Romman” el lor imperium). Ind el parlà de tucc i dí i territorri de la veggia Gallia Cisalpina e de la Toscana seven defaa sgiumai cognoeussuu domaa cont el nomm de Lombardia e, ind l istessa manera, i sò abitant seven ciamaa Lombard. A reproeuva de quest l è assee pensà a el faa che la coalizion tra i zitaa de la Val Padana (che la nava da Verona a Coni) che la se seva opponuda a el Barbarossa la se seva ciamanda de per lee Liga Lombarda e mia “Liga Itaianna” o che la zelebra strada de London che l ospitava banchee e orreves che vegneven de la Val Padana e de la Tuscia l è stada ciamada Lombard street e mia “Italian street”.

El resulta inscii interessant armarcà che el conzett de “Itaia” e quell de “Lombardia” se seven sostanzialment soramettuu, per el faa che tucc i duu definiven d i territorri imperiai a Sud de l partasg d i aicch alpin. Cont el bass Medi Ev el termen “Itaia” l è sortii definitivament de el dovrasg commun anca a nivell burocrategh finna a el punt che on quai secol pussee tard on dizionee d i termen passaa scrivuu ind la Renassenza l espiga che el lemma el seva dovraa ind i temp classegh per indesà i territorri governaa direttament de Romma.

Coma olter lavoo la Renassenza la ved on cambiament de l concett de Lombardia, che l è puu dovraa per indicà la Toscana, la Liguria e i terr fignii sota el dominion venezian. El termen “Lombardia” el resta però stabelment referii a tutt el basin de l Pò finna a l vottzent quan che Napoleon l aa recovraa el termen burocrategh “Itaia”  e el tacca su de dovrall per indicà on staa gioppin faa su in tra el Sesia e l Istria.

El develupp de l noeuv classeghisem in quell period lí el comenza de fà vegni semper pussee fort el mitt de Romma, che la vegn vardada cont semper pussee ammirazion anca de part d i Lombard, i che tacchen a vardà poeu cont sospett el termen “Lombardia” perchè el se credeva che el seva bindaa domaa a on dominion forestee. L ingenov pensee che el seva spantegaa ind chii temp lí l è che l estension de l termen Itaia a la Gallia Cisalpina l eva stada connettuda a ona colonizazion etnega de la Val Padana de part d i romman la che l ariss vuu sostituii l element zeltego-ligur de primma e che quella d i Gott e d i Langobard la sariss stada domaa ona dominazion de passasg.  A quest el gh è de giontà el prestisg che la dava l idea de diss i descendent de la ziviltaa rommana, considerada “superiora” perchè l eva lassaa pussee testimonianz de lee istessa in confront a quella zeltega e a quella germanega.

El va armarcaa che el termen “Itaia” l eva staa però reciappaa su cont el sens medieval de l termen, idest a i territorri imperiai sota la cadenna alpina. Quan che el Cont de Cavour e olter personasg de l “Risorgiment” parlaven de “giontà l Itaia” voeureven defaa dí el giontament in domaa vun regn d i territorri de la Val Padanna e de la Toscana.  El vunegh a intend el lemma de orisgin merament geografega e amministrativa de “Itaia” cont estension a i territorri de l attuala Republega Taiana el seva el masson Giuseppe Mazzini, el che el sostegniva on assurd giontament etnegh, lenghistegh, cultural e storregh d i Alp a la Sizilia.

Purtropp i pression ingles e franzes per la creazion de on statt vunegh de la peninsola itaiana per eliminà el Staa de la Gesa e controllà mei el Mediterranee ann mennaa a la famosa espedizion d i Mila e inscii a el giontament de quii territorri che anca incoeu inn intenduu coma “Itaia” e cont el vegh faa feliz el strampalaa zenes.

El mitt de Romma durant el Risorgiment el s è mia limetaa domaa a el recovrà de l termen de “Itaia”, ma l aa anca mennaa a l assurd denigrement de l termen “Lombardia”, consideraa purtropp domaa coma on brutt regoeurd d ona occupazion forestera. El se trattava d on desprezz inscii insan che ind el 1861 l è ruvaa a l punt de cambià el nomm de la zitaa de Res de Lombardia ind la miserabela denomminazion de “Reggio nell’Emilia”. Passaa l oeudi risorgimental versa la “lombarditaa”, el termen Lombardia l è staa reciappaa ind el 1970 per denomminà ona resgion fada su a cas e che la rappresenta assolutament mia quella che la seva la Lombardia a nivell etnegh, storregh, lenghistegh e cultural.

Purtropp l ignoranza spantegada dent d i movement identitee nassuu ind i agn ’90 l aa però mennaa a cred che la Lombardia la sariss la resgion creada a tavorin ind el 1970 e proeuppi per quest motiv chi se el se fa armarcà a on turines oppura a on modenes che lor inn Lombard la veden squas coma on offesa.

Poeu secol de confusion in su el conzett de Itaia e de Lombardia, l è ruvaa el temp de fà ciar in su quist termen chi e definí vuna voeurta per tucc cosa in realitaa el ghe sariss razionalment e resonevolment de intend per Itaia e Lombardia. L e ona mission che la saraa fada ind i prossem articoi.

Share
Pubblicato in Itaia, Lombardia Granda | Contrassegnato , | Lascia un commento

Je suis Charles Martel

Tucc inn adree a cognoeuss el faa che el 7 sgenee 2015 passaa d i estremist musulmann ann attaccaa la sed satirega franzesa “Charlie Hebdo” e ann provocaa mort e ferid tra i sgiornalist che ghe lavoraven e tra i fòrz de l ordenn che inn intervegnuu in su el loeugh, vittemm per i che numm esprimom on seniti cordoeui.

La motivazion de quest trasgegh attach terroristegh chi, el par vess ligaa a la pubblegazion da part de quest magasin chi di on quai de desegn anemaa che el fa vidè ind ona manera blasfema, el proeufed Mohammad.

Quest l aa faa consideraa l event coma on attach a la libbertaa d espression e l aa inscii descadennaa ona cadenna de “solidarietaa” versa i sgiornalist colpii caratterizzada da la fras/hashtag “Je suis Charlie Hebdo”.

De seguu quest event chi l è pussee grev per la violenza estrema che l e suzeduda, el vegn però da rezedess per che motiv quan che ind el 2009 l istess magasin l eva resgettaa on disegnatoo per “antisemitism” nissun el s eva scandalizzaa e mobilitaa?

Perche poeu nissun el s è mai scandalizzaa quan che i storregh revisionist inn staa vittemm de lessur e inprisonazion per vegh dii la lora opinion in su on faa storregh?

El dubbi che el vegn foeura l è che la libbertaa d espression l a de vess tutelada domaa quan l è comed.

Nepunemanch el faa che quell de la disparitaa de trattament ind la tutela de la libberta de parolla l è on tema important, el punt pussee grev de l evenement, e che numm voeurom affrontà in quest intervent chi, l è che d i matt poeudenn spentegà el panegh in Oeuroppa ind ona manera inscii ladina.

Mi disi quest perche quel d el 7 sgenee l e mia on cas isolaa. Inn agn che i periferii de Paris (inscii coma quii de zittaa coma London,Amsterdam,Stockolm, ecc) vegnen mettuu sota-sora da i immigree arabb e africagn, i che inn soven stimolaa da l oeudi ind i confront d i paies ind i che lor vivenn(d i voeult anca cont ona pennellada de islamism radical).

E a comportass in quest manera chi ind la stragranda masgioritaa d i cas inn mia d i noeuvv ruvaa, ma d i immigree de seconda e terza generazion che inn nassuu e cressuu in Oeuroppa!

Anca se i esponent d i lobby “progressist” se bercammenenn ind el affermà vergott d el tucc defferent, el faa che i terrorist responsabii d el attach a Charlie Hebdo inn “franzes” de seconda e terza sgenerazion el fa vidè defaa anmò on oltra voeulta coma l e impossibell l integrazion d i poppoll che cont numm ann nagott in commun etnegament e culturalment.
Nepunemanch quest lavoo chi, el ghe l istess quaivunn che el sostegn che mia tucc i immigree sarissen inscii radicai e che quii che fann inscii el fann domaa per colpa de ona sozietaa che la voeur mia integra lor (sic!).

A part el faa che quist campion de la losgega chi gh arisen de espigà coma se defferenzenn i mussulmagn “brav” da quii “cattiv”, coma el se poeud da la colpa a la sozietaa de integrà mia i immigree quan che quist chi ciappenn ca poppolee,contribuu soziai, contribuu fameiai ecc.?

Per parlà mia d el reversement d el bon sens per el che el sariss l ospett a adattass in ca d i olter: inn mia defaa rar i cas de modifega d i tradizion locai per deransgià mia i anem d i immigree,coma l abolizion d i cant de Nedal ind i scoeur oppura l enlevement de la carn de porgh ind i menz.

Che el s ariss de fa d olter? Lassà forsi direttament i nòster abitazion e tucc i nòster ben e convertigh in massa a l islamism? Anca se tucc quist lavoo chi paradossalment suzzederann, gh emm de restà seguu che la cricca progressistaa la troeuvariss l istess olter accus ind i confront d i “cattiv” e “ razzist” indisgenn oeuroppee.

Ind on temp de grand dansger per la segurezza de l Oeuroppa e d i sò poppoi, la robba de la che numm gh emm el busogn l e mia ona finta solidarietaa per la defensa de ona fittizia libbertaa de espression e gnanca on masgioo sfòrz de “integrazion” d i immigree, ma la capazitaa de recognoeuss el ver nemis e respingel, proeuppi coma l aa faa on olter “Charlie” ind el 732 a Poitiers.

Je suis Charlie Martel.

Mi sont Charlie Martel.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

La propria identitaa la var pussee de quater danee?

Coma vu savev poeugh dí indree el gh è staa on referendum per l independenza de la Scottia: la consultazion l è finida cont ona vittorria d i unionist, che ann uffizialment toccaa on nivell de 55% de vod.

Nepunemanch el faa che el Regn Giontaa l e mia famos coma paladin de la defensa d i dritt d i minoranz etnegh dent de luu (Irlandes, Scott e Galles), questa voeulta chi l aa deziduu de dà la possibelitaa de organizà on referendum de independenza.

In teoria, el sariss on bon pont, se tegnom de cunt che quest dritt de otodeterminazion d i poppol chi l à mia daa a i territorri coma la Catalonia in Spagna o a i vari nazion alpin-padan ind la Republega Taiana.

Ind la pratega, gh inn nepunemanch d i dubb in su la trasparenza e la correttezza de quest referendum chi.

El par defaa tropp stramb che el Regn Giontaa, vun d i member pussee attiv de la NATO, l aa daa la possibelitaa de desgionass a ona resgion de importanza geopolitega coma la Scottia.

El se poeud mia desmentegà che ind i eigh territoriai scott ind el Mar de l Nord gh inn sossenn deposet de petroleum e che arent i cost scottes la ghe la HMNB Clyde, l importanta bas militera operativa de la Royal Navy che la tegn, coma olter lavor, i sotamarin nuclee Trident.

On dubbi important l è poeu ligaa a quii che ann vodaa in quest referendum chi: inn staa defaa lassaa vodà i immigraa con zitadinanza de l Union Oeuroppea e de l Commonwealth ma mia a i Scott foeura de cà.

Questa chi la par de bon ona scernida a vantasg de l no, viduu che i immigraa gh ann tutt l interess per fa inscii che la Scottia la resta part de l Union Oeuroppea e de l Commonwealth e che i Scott foeura de cà pareven assee favorevol a l independenza.

L idea che la vegn inscii a formass l è che London l aa conscevolment permettuu quest referendum chi cont el fin de fà vidè a l mond de quant per lor l è important el rispett d i dritt fondamentai ma ind el istess temp cont el savè de vegh poeu a la fin on resultaa inscii de fà restà la Scottia sota el Regn de Elisabetta II.
La fort revegnuda d i indipendentist ind i enchett appena primma de l referendum l aa faa nepunemanch perd tutt quest vess seguu chi a Downing Street inscii de forzà el premier Cameron a fà tornaindree e a firmà on “contratt” cont i olter partii ingles per dà pussee podè e otonomia a la Scottia se i Scott arissen scernii el “better together”.

Lavor che ind ona manera vaga la regoeurda i 80 euro che el Renzi l aa impromettuu a i elezion Oeuroppee de quest magg chi e che ann garantii a luu grand consenz elettoral.

El faa che d i poeur impromettuu de masgioo retorn de danee ghe la fann a manipolà in questa manera chi i mass el dis che l è anmo nezessari fà capì a la poppolazion che el se poeud mia vend l identitaa, ma anca la qualitaa de la vida, per effimee vantasg economegh de brev period.

Per quest motiv chi, numm de Granda Lombardia emm semper puntaa innanz de tutt in su la renassuda e l affrancament de l sentiment nazional Lombard, putost che a l independentisem tout-court.

Savemm ben che l economia l è importanta, ma l otodeterminazion di poppoll la gh aa mia de fondass domaa e esclusivament in su quist fattoo chi e tegnì poeu foeura i question etnegh, storregh, culturai e soziai.

Defaa a che la servariss ona “Resgion Lombardia” (la gh aa mia de vess confonduda con la Lombardia etnega!) independent, ma coma semper s-ciava de l atlantisem, abitada de sgent che la se sent mia taiana domaa perchè la oeudia i inefizienz de la republega taiana (e mia perchè de etnia, cultura, lenga, storria defferenta) e sorapoppolada per colpa d i immigraa?

Quest chi el voeur mia dí che voeurom restà sota la Republega Taiana, ma che el battasg d otodeterminazion d i nazion senza staa el gh aa mia de limetass a la rezeduda de l referendum per l independenza.

E chi el se poeud mia pensà a l ingenovitaa de zert corent independentist ind el pensà che i immigraa poeuden mochelà de vodà i partii unionist d i staa giopitt mondialist, che fann de tutt per dagh lor cà poppollee, asgevolazion, sussidi cont dagn a i indisgen, per sostegní el battasg independentist.

Tornom indree a l referendum Scott, nepunemanch el faa che on quai video che l è adree a girà in su l internet el faa vidè in manera putost ciara che inn staa faa d i artefizzi ind el cunt d i vod, la granda differenza (10%) in tra el sí e el no el dis che sossenn Scott ann deziduu istess de vodà per tegnì el status quo.

El gh è poeu de armarca che ind i enchett poeu el vod i indipendentist inn la netta part masgiora (pussee de l 60%) in tra i pussee sgiovin e vegnen manch finna a vess ona piscinina minoranza (zirca el 30%) ind i settoo pussee vegg de la poppolazion.

Questa ciappada de conscenza chi d i pussee sgiovin la ghe lassa inscii cont ona forta speranza: i sgiovin varden mia a mer retorn economegh de l present, ma tacchen a pensà a l lor fuduu ind el longh termen.

L otodeterminazion d i poppol l è domaa question de temp.

Share
Pubblicato in Oeuroppa | Contrassegnato , , , | Lascia un commento

Question de dezision

El sariss sgiust se i govern Oeuroppee farissen ciar a i lor zitaditt quii che inn i manover politegh in su l immigrazion che lor voeuren adottà.

Finna dess defaa numm emm domaa veduu on segutass squas continov de sbarch de l 2011 a incoeu, sbarch che nissun d i govern interessaa l aa mia savuu comunegà almanch vun voeurè e gnanca vun pian stratesgegh.

L operazion “Mare Nostrum” inogurada ind el vottober 2013 de l govern Letta l è mia, a part el nomm e on deploiment de resors masgioo, nagott de noeuv respett a i mesuu sgiamò mettuu in pee ind i desenn passaa per stagh adree a i rar sbarch in su i cost oeuropee (cont la differenza che a quii temp lí seven immigraa, incoeu inn migrant), primma de l cordi con la Libia de al Qadafi.

A la fin l è on operazion de secoruu ind el mar dervii.

Che fa poeu, idest quan questa sgent chi la saraa ind i nost magn, el resta on incognita, o pura mei on mistee.

Quell che i nost governant ann mia espigaa l è, primm cosa l è el prinzipp che el fa sgiusta l idea de “inglobament” (parolla che mi credi la sariss pussee sgiusta de integrazion), second cosa gh el sariss de fà per mett in pee quest prinzipp.

Defaa mi ghe troeuvi personalment nissun giont logegh in tra el secor ona persona ind el mar dervii e el dezid poeu de integralla ind el tessuu sozial.

Vuna l è ona dezision ommana, l oltra politega (cit. Della Loggia).

Donca l e sgiust demandass perchè la Lombardia, coma tutta l Oeuroppa, la gh ariss el busogn e el obligazion de inglobà desenn de milion de extraoeuropee ind la sò realitaa politega, econommega e soziala.

Consideraa che poeu nagott de tutt quest l è staa dii a l opinion publega, questa chi la resta mia coscent de l proeuppri dritt d opinion e d azion e la speccia ind on canton che on quaivun de tucc i politegant in su la baltresca el dezid de proponn quaicoss per sistemà el problem.

Ind el istess moment, i nost representant se bercamenen in tra i vagh aspettativ d ona poppolazion sgiamò straca d i nost problemm, e che de seguu la poeud mia resg anca quii importaa, e de quii iscambi che voeuren che el status quo el resta l istess.

L è in su la linea de quest diktat chi che la se moeuv la politega d incoeu.

Nissun politegh, per quant progressist e integrazionist, l aa mai proponnuu lavor concrett per fà pussee sostenibel i sbarch (coma el poeudariss vess el fà su de noeuv camp de refusgiaa) perchè cognoeussen l impoppolaritaa de quist dezision chi.

In compens, i esponent de la sedizent dritta liberala se inn mai parnunziaa contra questa migrazion de massa chi, ma se inn limetaa a recognoeuss l esistenza d on problem, senza poeu digh quella che la sariss per lor la soluzion, pura provvisionala o personala.

Per el faa che lor inn ind el mezz, quist duu grupp chi contribuissen ind l istessa manera al segutà de quest paradoss chi.

Mia sossen temp indree la gh è stada ona discussion in su la possibelitaa che on immigraa illegal el poeudeva mia vegh l obligazion de residenza ind el paies in dova gh inn staa ciappaa i march d i did.

Inscii el s è proeuvaa a slargà la responsabelitaa d i fuduu scernii politegh anca a quii paies UE che gh ann mia on problem dirett de sbarch, ma che ind ona quai manera inn ciamaa dent.

Se el prinzipp el poeud anca vess consideraa sgiust, concretament ona mesura in quest sens chi la sariss de iutt coma smorzà on foeugh per poeu pizzà su d i olter.

Ind l istess moment che i partii taian tacchen lit per dà l illusion d on prozess politegh in movement, la Nazion Lombarda la soffega ind el perbenism, e la fà vidè a l Oeuroppa e a quii che voeuren questa migrazion de massa e sora de tutt a lee istessa de poeudess gnanca permett on sgiudizzi.

Share
Pubblicato in Lombardia Granda | Contrassegnato , , , | Lascia un commento