I cicer inn staa assee

Lombardia Granda l è on movement politegh-cultural nassuu ind el November 2013 che el voeur giontà i Lombard identitee con l obietiv de renfrancà l identitaa nazionala de l Poppol Lombard.

El gh è de remarcà che, anca se GL l è a l lavor de poeugh manch de 8 mes, ona bona part d i member l eva tuttavia sgiamò attiva ind el ambient identitee cont el vegg Movement Nazionalist Lombard e la gh eva ind la ment de fà su on movement identitee panlombard desgià ind el 2009.

Nepunemanch che numm ghe semm mia mettuu insemma ier, poeudom mia negà che finna a dess i nost attivitaa inn staa poeugh e che inn staa prinzipalment limetaa a l camp informategh.

Numm emm mia problem de recognoeus che, a part i sossenn e noios prategh burocrategh taian, ind i quist mes chi praticament numm ghe semm limetaa a fà su quest sit internet chi.

Ciarament la costruzion de quest spazzi telemategh chi cont i sò contenuu poeutost articolaa e disponibell in 3 lengh l è sgiamò on bell pass, ma poeudom mia e gh’emm mia de fermass a l spazzi virtual.

Ma per che reson per vu inn anmò mia staa faa pussee attivitaa concret?

Domaa perchè inn mia staa organizaa?

Proeuppi de no: de la fondazion inn staa organizzaa 3 event, tucc scanzellaa per el bass numer de partezipant.

Quaivun el podariss dì “ma l è ciar, el Lombard medi l è mia interessaa a i vost temategh” o pur anmò pesg “l è tutt inutel perchè vu ghe poeudev fà nagott”.

Seguu, che i Lombard identitee inn ona piscinina minoritaa de la poppolazion l è ona trista realitaa che evom remarcaa sgiamò ind el inizzi.

Quell che el par stramb l è che inn inscii poeugh.

Se defaa demm ona vardada in su internet, in particolee in su Facebook, la nosta pasgina la gh aa squas 400 “el me pias” e inn pussee o manch quii che disen de sostegnigh moralment.

La demanda che la vegn soleta a quest punt chi l è: semm proeuppi seguu che tucc quii che i se ciamen identitee inn poeu inscii anca ind i faa.

Numm mettom in evidenza quest lavor qui perchè emm rezevuu la critega de vegh mia faa nagott de foeura de l internet (reson che el nost movement el sariss mia poppolee in tra la sgent) proeuppi de person che i se disen identitee, ma che poeu se fann mia problem ind el mettess ind on canton quan che el gh è de fà quaicoss de concret.

Mi sont sossenn de cordi che gh inn de fà pussee attivitaa concret, ma coma poeudom fà pussee se semm semper i sollet a dass da fa?

Coma poeudomm fa pussee se la masgior part d istess aderent la gh aa semper on motiv preparaa per partezipà mia a i inconter?

La critega masgiora l è inscii adressada prinzipalment versa chi el dis ben ma el ruspa maa, idest versa chi el rangogna la mancanza de attivitaa concret e poeu quan che quist inn organizzaa puntualment el gh aa semper ona quai scusa per vegní mia.

Ma mi voeurarissi fà ona critega piscinina anca contra chi el gh aa realment problem de vari tipp e per quest el resta, anca comprensibilment, foeura.

Mi regoeurdi defaa che anca numm member pussee attiv gh emm ona nosta vita cont relativ felizitaa e struzzi: ma quest el ghe faa mia desmentegà che dass de fà ind l azion identitee el voeur dì lavorà per la costruzion e el meiorament de l nost fuduu.

El vess consapevol che el temp e i resors dovraa dess ind el battasg identitee inn nagott olter che on investement per numm e per i nost scerr l è de seguu vuna d i motivazion pussee important che ghe fann tirà innanz.

Mi poeudarissi segutà per pasgin a scriv in su i olter motivazion che sostegnen el nost battasg, ma el sariss mia utel slongass sossenn.

L appell concret che mi voeuri fà cont questa mè intervezion chi l è che dess per dess, la prioritaa la gh aa de vess la reunion e la mobilitazion de tucc i ver identitee lombard.

I Lombard gh ann de dass de fà seriament in primma persona per el lor fuduu e gh oo de regordall, gh ann de mochelala ona volta per tucc de partasgiass per ridicol personalism o per futel reson.

Unii el se prospera, partasgiaa el se perd.

Desmentegom mia che quan che numm fadigom a tegnì insemma quai desinn de identitee, la Lombardia la vegn semper pussee desfada de la zimentificazion, de l immigrazion de massa mia Oeuroppea, de l desmentegà d i nost cultur, etc (ma l’istess el var anca per el rest de l’Oeuroppa).

Scerr me Scior, poeudom cicerà e rangognà in su l tavor o in su l facebook quant num voeurom ma se taccom mia a dass de fà per quaicoss de concret, i nost intenzion resten domaa cicer: tucc i idee per quant bon poeudarissen vess inn assolutament inutel se el se faa nagott per fai vegnì realitaa.

Mi ve invidi inscii de giontav a numm mia domaa cont i paroll ma anca cont i faa!

Perchè a la fin inn domaa quii che cunten de bon.

Share
Pubblicato in Lombardia Granda | Lascia un commento

La situazion geo-politega in Ucraina

Se squas tucc cognoeussen i disorden che gh inn in Ucraina ind i ultem temp, poeugh sann quii inn i ver reson de dree a quist conflitt.

I media de l Ovest sostegnen che la reson d orisgin de quist conflitt chi l è la granda corruzion de l govern filoruss de Janukovyč, corruzion che l è ruvada a nivei de insostenibelitaa inscii grand da mennà la sgent a nà giò ind i pasquee a protestà per la disperazion.

Semm nepunemanch seguu che la situazion l è inscii semplis?

Per capí mei la situazion ucraina el gh è coma primm lavor de regoeurdà che parlom d on paies che el se troeuva ind ona posizion stratesgega in tra l Union Oeuroppea e la Federazion Russa, on paies cont sossenn resors naturai coma la famosa terra negra (el soeul agricol pussee produttiv ind el mond) e i deposet de gas natural, on paies politigament semper partasgiaa a metaa in tra l Ovest nazionalista e antiruss (e inscii incoeu filoatlantist) e l Est filoruss e russofon.

In poeugh paroll, on ver e proeuppi podree.

Tra i nazionalist ucrain, ma mia domaa tra de lor, se sent sovens dí che finna l ann passaa l Ucraina l eva tropp dependent de la Russia e che l eva mia governada d i sò lesgittem proprietee, idest i ucrain.

De seguu l ideal de combatt per ona masgiora independenza de la Russia de Putin (che l è ben olter che on staa ideal) cont el fin de vegh on govern faa de ucrain che gh ann a coeur i interess de la lor nazion l è ciarament lodevol.

Ma la nobilitaa de questa lotta chi per l otodeterminazion la descompar ind el moment che l’obiettiv l è vegní part de organizzazion soranazional anti-identitee coma la NATO e l UE.

Inscii l è mia on cas che i protest de dezember inn taccaa poeu che Janukovyč l aa deziduu de firmà mia el trattaa de assoziazion cont l UE.

El gh è mia inscii busogn d ona ment brillant per capí che a fà leva in su el scontent poppolee i USA, e ind ona mesura minora la UE, ann favorii i protest e i disorden de massa per fa salí al poeud on lor govern-giopin inscii coma ann faa mia sossenn temp indree cont i inscii ciammaa “primm temp arabes” ind el Medi Est.

Se poeu el se regoeurda che politegh americann cont el caliber de McCain e Kerry inn ruvaa a Kiev per sostegní i manifestant ind el Maidan e che durant ona conversazion telefonega interzettada el minister d i ester de l Estonia Paet l aa dii a l olt rappresentant per i affaa ester de l UE Ashton che a fevree i manifestant ind el Maidan inn staa mazzaa d i tiror isolaa, sostenidoo de la “revoluzion” (coma olter lavor novell mia desmentida de nissun e che el govern de l golpe vegnuu poeu a l poeud l aa mia indagaa), la situazion la se fa anmò pussee ciara.

Ma el lavor pussee ridicol de tutta questa storria chi l è che nepunemanch el faa che questa “revoluzion” chi l è stada in gran part mennada a nivell mediategh coma otodeterminazion d i ucrain, poeu cont el golpe inn vegnuu a l poeud personasg che gh ann nagott in commun cont el poppol ucrain coma i sgiudee Yatsenyuk, Turčynov, Tymošenko e Avakov.

El faa che la corruzion l è anmò mia stada gnancanmò parzialment disfesciada el faa pensà che i disorden inn comenzaa per d i rivalitaa in tra i vari clan de corrott e che a la fin l aa vinsuu el clan pussee comfortabel a i USA.

Se d ona part el golpe l aa quetaa la part de l Ovest de l paies, de l oltra l aa nepunemanch faa on rebelott ind la part de l Est russofila (e mi regoeurdi che questa chi l è finida sota l Ucraina per Lenin e Khruscev), che la voeur mia vess part de la NATO e de l UE.

In Crimea (in dova pussee o manch el 60% de la poppolazion l è etnegament russa) el rebelott contra el noeuv govern el s è develuppaa ind on referendum de l 16 marz in dova la partezipazion de l 84% e on 97% de vod favorevol l aa deciaraa la sezession de l Ucraina e l annession a la Russia.

Poeu a vess desmentegaa de l prinzipp de dritt internazional de l otodeterminazion d i poppol dovraa on quai ann adree per lesgittemà la sezession de l Kosovo de la Serbia (vegnuda senza consultazion poppolee), i USA ann declaraa null el resultaa de l referendum in Crimea perchè l è contra la costituzion de l Ucraina (?).

In quist ultem mes el se vid ona vera repression de la poppolazion russofona cont l armada ucraina che la ciappa orden de sparà in su i manifestant zivil (che inn sovens ciamaa terrorist) perchè “colpevol” de sostegní el partasg, quan che in realitaa la part masgiora de quist la sostegn domaa la federalizazion de l paies.

Questa escalation de violenza chi l è ruvada a l picch cont l azzident de Odessa de l 2 Magg, quan che pussee o manch 50 filoruss se inn barregaa ind on edifiz de el sindacaa e inn mort in tra i fiamm pizzaa proeuppi cont l obiettiv de fai foeura.

Per mi per sistemà la question ucraina l è mia nezessari giontà i distrett de Donetsk e Luhansk a la Russia: el sariss assee fà vegní l Ucraina on staa federal.

Perchè l è de matt pensà de poeud mantegní on staa giontaa quan che l Ovest e l Est de l paies parlen lengh different, gh ann different orientament politegh, gh ann different interess geo-politegh, etc.

Ma el par de bon che el noeuv govern de Kiev l è tropp adree a vardà i diktat de la NATO per capill.

La speranza inscii l è quella che el conflitt el vegn mia on escalation incontrollabel (per el faa che l aa dent i masgioo potenz militee de l pianet) ma el poeud vess sistemaa cont ona ciappada de conscenza de part d i Russ e Ucrain de l faa che in questa guerra zivil chi nissun d i duu el poeud toeu quaicoss de bon.
Quaivunn font

Share
Pubblicato in Oeuroppa | Contrassegnato , , , | Lascia un commento

Lezion de storria

D i voeult gh oo l occasion de vidè in su l Facebook on quai post de vegg compagn de scoeura media.

Mi frequentavi ona class assee impegnativa, ind la che l otoritaa dozent la vegniva imponnuda “cont la forza” in tucc i aspett de l dottrinament.

Me regoeurdi che i materi umanistegh seven mennaa adree in d ona marca poeugh neutrala, viduu anca che el passaa de la maiestra in question, ex attivista 68 e scrivuda a l PCI, e in particolee faa storregh, coma sovens el suzzed ind i stanz de scoeura, seven descrivuu d on punt de viduda politega che la poeudeva nà de liberal-develuppist a apolosgia de l sozialisem universalist.

I student pussee attent ann assimilaa ben quist lezion, e incoeu inn seguu – ind el varoo pussee letteral de l termenn – vodaa e vodadoo a quii ideai politegh lí.

Ind on post de mia sossenn temp indree on mè cognoeussent el se vantava de vegh faa bloccà la pasgina de “Revisionismo Storico” in su l Facebook per el mett versa l oeudi razzial, e el fava vidè coma trofee el mersí ciappaa de l enterpris per la segnalazion.

El mancava mia nepunemanch de lamentass per la poeuga zeleritaa de l intervezion.

Mi voeurariss mia parlà chi in su la question de quant ona democrazia la gh ariss de tollerà i intollerant e de l dritt de tucc de dí la lor opinion, mi me limeti domaa a considerà la viduda che gh arann de numm i nost poster (cont el permettuu de la metamorfosis etnega) tra ona quai sgenerazion.

Quan che i student preferii vegnerann maiester d i lor discepol, che la saraa la veritaa da trasmett?

Cont che ipocrisia numm poeudomm dottrinà zert idee politegh, sgiumai in bocca a mass pussee grett, coma la libertaa de pensee e de opinion e daghel coma varoo fondamentai per ona sozietaa sgiusta ma cont el faa ind l istess moment ona damnatio memoriae inscii otarchica ind i confront d i olter idee e prinzip?

Quan ind el 1924 Piero Gobbetti l è staa arrestaa cont l accusa de vess on sovversiv antifascista, l è staa liberaa 20 dí poeu el debuu de l opinion pubblega e per l intervezion de olt caregh de govern, perchè in quii temp, l Itaia la seva anmò uffizialment on staa democrategh.

Gobbetti l aa fondaa a la fin de l istess ann “il Barretti”, sgiornal de tipp liberal, e inscii l aa traa a luu istess anmò pussee antipatii de l resgimm.

Pussee o manch vun ann e mezz indree ann arrestaa on magatt de 23 agn, moderadoo d on forum de estrema drizza cont l accusa de assoziazion terroristega e de spantegament de idee che metten a l oeudi etnegh e razzial.

L è tegnuu in prison ses mes a speccià el sgiudizzi, prima a San Vittoo e poeu trasferii a Regina Coeli.

El vegn condannaa a tri agn d arrest in cà, ona vittorria per l avocatta che la defendeva luu, per el faa che el GUP l eva rezeduu 5 agn de emprisonament.

Coma olter lavoo el sgiudes l aa imponnuu la proibizion per el colpevol de nà in su l internet per 5 agn, per fermà l attivitaa de propaganda.

Se numm arissom vu la pazienza de speccià i canonegh 40 agn per fà passà ona sgenerazion, el sariss de ghignà descovrí coma on maiester de storria el sgiustifega, forsi a poeugh lezion de distanza, quist duu faa sgiudizziari anmò primma che politegh.

Forsi el ghe sariss de vegh potenzialitaa Catilinari ind el simulà e desimulà tucc i lavoo, e poeu mi me demandi cossa el respondariss a on student attent e curios che el voeurariss rezed a luu in su i robb arent in tra quist duu lezion chi.

“L è la libertaa, bellezza!”

Share
Pubblicato in Itaia | Contrassegnato , , , | Lascia un commento

Considerazion in su la situazion de l enviroment lombard

A taccà on descoruu in su i problem d enviroment de la Lombardia gh è de regoeurdà coma sgiamò ind el 1845 Carl Cattani l aa dii che “questa terra chi (la Lombardia) per noeuv desem l è mia on lavor natural; l è lavor d i nost magn; l è ona Patria artifiziala”.

Effettivament el se poeud mia vess mia de cordi cont lu se tegnom a ment che i statistegh de el 1846 metteven giò la Lombardia a la seconda posizion ind la classifega d i resgion oeuroppee pussee poppolaa (poeu el Belsgegh e primma de l Inglandia).

Nepunemanch la situazion d incoeu la ruva a nivei verament critegh.

El pian padanm, che sossenn temp indree l eva covert de spess bosch de rogor sossenn scerr a i nost Vegg, l è incoeu ona zona de terz mond iperzimentificada, polluzionada e sorapoppolada de immigraa taian e mia oeuroppee.

La situazion l è particolarment problematega ind el milanes e ind la resgion arent i pee d i mont insubregh, ind el hinterland turines, ind la resgion arent i pee di mont de l bergamasch e de l bressan, coma anca ind el resgian e ind el modenes.

La densitaa de inabitant in sossenn ari la ruva a 1000 per kilometer quadraa e sovens la vegn mia gnanca minimament compensada de zon verd e corridoo ecolosgegh.

I territorri relativament manch urbanizzaa inn, a part i mont e la fascia de bricch e de pian de Coni a Parma, el bass pian de Lodd a Mantova e tutt somaa la Lombardia de l Est.

Superfiz che ann mia vuu el fort develupp d i agn ’60 e ’70 de l triangol industrial ma che incoeu gh ann istess a la medesema sottrazion de milla de meter quadraa de terr versgin per dí per fà grand superfiz de ziment e de asfalt.

El faa l è che questa zimentificazion chi, che la gh aa la sostanza de crimin contra l umanitaa, l è stada fada, e l è fada anca dess, cont strument legai el rappresenta domaa ona grevazion a quest disaster chi.

Ma i nost problem se limiten mia domaa ind el sconsideraa dovrasg de l soeul.

Defaa el gh è de constatà coma l estetega e la funzionalitaa d i superfiz urban vann tropp sovens de sota el limet de la decenza (per parlà mia poeu de l faa che in quist resgion chi la fa de sciora la criminalitaa allosgena, primma in tra tucc i vari mafi mennaa adree d i immigraa taian).

On important segn l è de fà ind i confront d i infrastruttur.

Defaa el se vid on sossenn costos e mia razional oment de la dimension de l resò otostradala che la faa dagn irreversibel a sossenn territorri (pensev in tra tucc a la “Pedemontana”, otostrada utel a nagott perchè iscambi de connett direttament Vares, Comm, Lecch e Bergom la faa on zig-zag ind el olt milanes e la desfa i poeugh bosch restaa chi), quan el sariss mei develuppà el resò de straa ferraa (incoeu ind ona condizion de pietaa) e soratutt el resò de navei e fiumm (on temp in tra i meioo d Oeuroppa).

Poeu a fà vegní manch grev el traffegh de vitur, tutt quest lavor chi el ghe lassariss manch dependent de l petroleum, resorsa praticament mia present ind la Lombardia e che l è destinada a descomparí per el sò dovrasg ind i prossem desenn.

Se a bon cunt la sariss mia assee la cupida conduzion de l territorri a favv pensà in su la deteriorazion enviromentala de la Lombardia, demm ona vardada a on olter grand problem de la Lombardia: la polluzion.

A part el faa che i egu inn resgimaa ind i lecc artifiziai ind ona manera mia razionala, quist inn ancasí sossenn polluzionaa (i famos “gamber pescaa ind el Lamber” inn domaa on regoeurd de desenn).

El sossenn olt traffegh de vitur, i mia effiscent sistem de rescoldament e i sossenn prozess industriai d i enterpris present ind la Lombardia fann inscii che a Milan, Turin e in sossenn olter zitaa Lombard se ruva tucc i agn a pericolos nivei de conzentrazion de possiee ind l aria, inscii che i malattii respiratorri inn favorii.

El cumulà de lavor che fann polluzion l è defaa favorii de la conformazion de l territori Lombard contornaa de squas tucc i part de cadenn de mont, e de l faa che ind i resgion de l mond cont on climaa temperaa gh inn pussee sovens i mennaa d aria da Ovest versa Est.

La deforestazion e la vegnuda inanz de l ziment coma olter lavor fann vegni i estaa ind el pian, sgiamò umed e poeugh ventilaa, semper manch sopportabel per i uman e per i olter vess vivent.

In fin la deteriorazion de l environment lombard l è anmo pussee armarcabil de l ruvà de spezies nimai e vesgetai forestee che fann dagn a l ecosistem, suzzeduu per colpa de la globalizazion d i commerz e de l develupp d i viasg intercontinentai.

La diffusion de spezies che fann dagn coma el mosticch-tiger, el pess silur, el zinipis de l castan, la mosca asiatega, l ambrosia elevada, la berz de Mantegazzi, el renoà de l Sgiapon, l ailant sines, la paulownia, etc. l è ancasí favorida de l faa che ind i ultemm agn el climaa de la Lombardia l è vegnuu semper pussee cold (consequenza de l rescoldement global e de la polluzion atmosferega in su l territorri).

Per evita de superà el punt de mia retor el se vid ciarament coma l è nezessari fà vegní pussee bassa la pression umana in su l soeul Lombard ind ona manera rapida e adeguada.

El prim pass da fà in questa direzion chi l è de revardà la resoluzion de la mia sostenibel pression demografega ind la Lombardia cont el blocch di olter fluss d immigrazion, senza vardà l orisgin.

La conservazion de l enviroment e de sossenn bellezz naturai de la Lombardia la va in simbiosis cont quella de la nosta identitaa etnega e culturala.

Domaa a vess orgoeuios de la nosta identitaa numm poeudom garantí on fuduu de rispett a i nost fioeu e grandfioeu e de restà ind la storia coma poppol fort e rispettabel e mia coma poppol servil che per on match de forball e de l consumisem l è disponibel de fass desfruttà economegament de l staa taian e a fass sostituii ind la sò terra de allosgen che vegnen de tucc i part de l mond.

Share
Pubblicato in Lombardia Granda | Contrassegnato , , , | Lascia un commento

Tutt in fameia

Sossenn personn inn adree a cred che la fameia l è la bas de la sozietaa, punt de departida per el develupp personal ind ona granda pluralitaa de ambet.

Quest punt chi l e duu voeult vera, sora tutt quan l è che parlom de la fameia Italega, inscii etnegament definida. L è mia negabel che de la primma istruzion a l fuduu ind el lavoo, l è la fameia che la faa su l individum, in relazion a i possibelitaa mentai e economegh. Quest l è in tucc i paies de l mond.

Quell lavoo che el faa different la fameia italega, anca domaa d i correspettiv Oeuroppee l è l imperant “fameisem amoral” che l ponn el zenter fameiaa, che el poeud vess anca sossenn grand, coma fin e mia domaa coma bas de l operee de tucc i sò member.

L è tipegh taian el fenomen per el che la personna la se presenta coma on insemma a l mond di parent che l è semper primma de luu, e che el ghe la faa a imasginà el conzett de emanzipazion domaa coma on sgiustà e on adattà d i potenzialitaa personai a i busogn de quella organizazion serada e gerarchizada che l è la fameia.

L è assee pensà a l esempi de numeros enterpris de fameia che gh inn ind el paies, che vegnen semper pussee saraa e tolber cont el nà semper pussee a Sud.

L è mia dur imasginà coma on restà indree cultural inscii grand l è a la bas d on restà indree economegh analogh, cont ona sozietaa sarada in compartiment che pensen a el proeuppi vantasg e mia a on benvess collettiv.

De quest substraa chi, a metaa in tra la commedia (a la taiana) e la trasgedia, mi credi che la vegn l afrosa abituden de mett el cognomm primma de l nomm ind la segnaa.

L è questa moral chi che la grand immigrazion taianna ind i desegn passaa la gh aa pian pian imponuu coma normalitaa.

Ma questa chi l è domaa ona part de l problem, quella storegament pussee relevant. Incoeu defaa coma contraltaa de questa composizion soziala chi la gh è ona veduda de la fameia de tip “progressista” in dova gh inn pu limet e seraa, in dova el rol de gent l è, inscii per dì, dervii a l pubblegh e in dova on nummer l identifega pader, mader e intermediee.

L e assee ciar che el “develoment” che el poeud vess veduu incoeu l è nagott d olter che el recognoeuss de part d i istituzion de form de parafilia semper pussee grev e desgenerativ. Per savè on poeugh el fuduu el sariss assee vardà la situazion de paies coma la Danemarca, consideraa el pussee dervii (e disponibel) in quest ambet chi, in dova l è possibel per ona cobbia gay toeu la part cromosomega che la manca domaa cont el rezed de imprestà a on oltra cobbia omosessual de sess opponuu, ind on mutual iscambi e in feliz armonia.

L Organizazion Mondiala de la Sanitaa la definiss l omosessualitaa coma ona “variant natural de l comportament omman” e inscii inn adree a sgiustifegà implizitament tucc i politegh che gh ann el fin de ciappà consensus cont lesg che copen la fameia.

Emm forsi perduu ind el nomm de l politegament corrett anca chi poeugh prinzip fondamentai che ghe restaven e che ind i millegn ann daa i fondament de la zivilitaa ind la sò forma pussee olta, el che l gh ariss de fà pensà i pussee scettegh – o developist, el depend de coma vedom el dogm – in su la possibelitaa che quell lí el seva on model che el lavorava ben.

L idea che domaa omm e donna poeuden fa fioeu l è mia on invenzion sessista omofoba, ma de seguu el voeur semper pussee ciar de sossenn govern oeuroppee de falla passà coma inscii el lassà a l vardadoo comun on vagh sens de sospett versa a chi l è adressaa el lavoo d i nost representativ.

Per el ben mia domaa de la Lombardia, ma de tutta la zivilitaa oeuroppea menassada sota fals nomm, l è nezessari recovrà el conzett de fameia naturala, de la che la se develluppa ona sozietaa sana e libbera de quist paranoii collettiv chi.

Share
Pubblicato in Weltanschauung | Contrassegnato , , , | Lascia un commento

Considerazion in su la situazion soziala e politega de la Svedia

Mi gh oo de recognoeus che quan trii agn e mezz indree oo deziduu de nà a viv a Stockholm per reson de studi, mi avariss mai creduu de vid ona desgenerazion soziala e morala de proporzion iscii grand.

Quest shock el poeudariss vess vegnuu foeura per el faa che mi sevi sgiamò staa a Stockholm insemma a duu mè scerr amis brianzoeu ind la fin de l 2008 e la situazion la me pareva nettament “mei” de quella de incoeu: in quell period lí ghe seven defaa per i straa de Stockholm sossenn pussee svedes e sossenn manch allosgen de quii che mi oo armarcaa ind i primm dí de el 2014.

Poeu zinch agn la situazion l è vegnuda sossenn pesg e el par che la vegn semper pussee pesg dí poeu dí, ora poeu ora.

I immigraa inn inscii numeros che paren de vess ben mettuu dent in tucc i nivei de la sozietaa.

Inn magutt, impiegaa, cassee de supermercaa, banchee, sgestoo de discotegh, proprietee de botegh de vestii a Stureplan e Östermalm (i quartee pussee chic e snob de la zitaa), proprietee de bar e ristorant taian (che fann vegní sossen client svedes) e tacchen pura a fà su i proprietee immobel, palazz e vill.

Coma orisgin el gh è de tutt: d i sudameregan a i mediorientai, d i african a i asiategh.

Slonga la man a i “manch fortunaa” incoeu, doman e poeu doman e te gh avaree el resultaa che i immigraa inn ruvà de vess el 20% d i person che viven in Svedia.

Verament de scagg.

La lega de “zenter-dritta” che la s è fada su ind el settember de l 2010 in tra i inscii ciamaa “Moderaterna”, el “Folkpartiet” e el “Centerpartiet” ann faa nagott de olter che faa vegní anmò pussee pesg la situazion: l immigrazion mia oeuroppea ind la Svedia la seguta a omentà cont grand pass e per i agn 2014-2015 el se previd el ruvà de 147 000 noeuvv immigraa!

Mi capissi mia coma l è possibel che inscii sossenn svedes capissen mia che tutt quest lavor chi l è mia sostenibel, mia domaa d on punt de vardà etnegh, sozial e cultural, ma anca econommegh.

Sossenn immigraa inn poeur e prolifegh e gh ann inscii el dritt de ciappà sussidi pubblegh: chi l è che el gh aa de mantegní tucc quist numeros noeuv ospet chi?

Ma quell che el daa pussee cruzzi l è l asti e l arroganza de quist immigraa chi gh ann ind i confront de chi l è inscii sgeneros cont lor de azzettai ind el lor paies e de dagh lor ona vida cont sossenn vantasg.

Mia sossenn temp indree mi oo vuu l occasion de “confrontamm” cont on magatt de Palemmu che el lavora a Gamla Stan e che l aa vuu el coragg, o forsi l arroganza, de mett innanz a la lumm de l soo i intenzion de la masgior part d i immigraa.

Per la ciarezza che el gh aa el messasg, mi me limeti inscii a mett quell che luu el m aa scrivuu ind ona discussion in su l Facebook.

“chi coma mi che lavoren a Gamla Stan, cont olter arabes, primm numm de Palemmu semm fioeu d i arabes, second mi sont on zingher ma ti te el savevet mia che gh inn strolegh taiann perchè el nost obiettiv l è quell de conquestà l Oeuroppa e numm el femm perchè tucc i proprietee de ristorant e bar a Gamla Stan inn arabes”.

Paroll che se commenten de per lor.

Ma se la situazion svedesa l è de seguu sossenn grev, la situazion d incoeu ind la nosta amada Lombardia l è per mi anca pesg de quella de la Svedia o d on quai olter paies oeuroppee.

Ind el moment che in Svedia, inscii coma in Franza o in Todria, i indisgen inn almanch la part masgiora qualificada, numm Lombard semm la masgioranza relativa d on tocch.

Cont la speranza che l esposizion de questa testimonianza chi la poeudariss iuttà sossenn Lombard e Oeuroppee a pensagh su, mi regoeurdi cont forza che se numm se moeuvom mia concretament el primma possibel, el nost destin l è l estinzion.

Share
Pubblicato in Oeuroppa | Contrassegnato , , , , | Lascia un commento

Riflession economegh in su l immigrazion

Per el faa che la dottrina politega-economega de l sistem la dis che l immigrazion l è ona resorsa importanta, se mia fondamentala, per i econommii develuppaa e in decressuda demografega de l Oeuroppa, mi credi che l è on lavor sgiust de espigà, soratutt per consentì a chi l à mai approfondii questa cognoeussenza chi de fall ind la manera sgiusta, l insensatezza de quist conclusion chi a nivell teoregh per fà ciar in su question a la lumm de la realitaa in dova el se troeuva el nost continent.

Ciappom on zicch la pussee armarcada sgiustificazion de l immigrazion, idest “i immigraa inn utel per fà lavor che numm voeurom pu fa”.

Questa sgiustificazion qui l è sossenn ridicola perchè la reson che nissun el voeur pu fà quai lavor, l è che quii lavor lì inn mia remuneraa assee: ghe sariss domaa de lassà fà lavorà i forz de la demanda e de l offerta per fà vegnì pussee olta la remunerazion e inscii trovà personn che voeuren lavorà!

Sossenn sgent a quest punt chi proeuven de rampegas in su i specc e tacchen a dì che “ghe voeur l immigrazion per compensà el bass nivell de offerta de lavor ind i paies ricch e per fa sbassà giò l offerta de lavor ind i paies poeur e mennà poeu a ona convergenza d i salee reai ind el longh termen e inscii versa on progress de l benvess de tucc”.

Se lassom de part el faa che ciamà el discoruu in su la mancanza de lavoradoo quan che el vess a spass d i giovin a nivell Oeuroppee l è pussee olta de l 20% el sariss on zicch ridicol, gh è a bon cunt de dì che i immigraa fann de per vera vegnì pussee olta l offerta de lavor.

Semm nepunemanch seguu che quest lavor chi el sariss on ben per la poppolazion indisgena?

Cosa inn i effett de on offertaa de lavor che la vegn pussee olta in su la poppolazion indisgena?

Per la lesg de la demanda e de l offerta la cressuda de l offerta de lavor fada d i immigraa la fa vegnì ona decressuda de l salee real (idest el salee coresgiuu per l effetiv podè de toeu) per poeu sbassà i pris (mersì a i econommii de scara) ma ind l oltra part la fa vegnì pussee bass el benvess perchè i immigraa fann nà su la demanda globala cont l oment d i nivei d i pris.

A l cunt de la teoria economega, l effett positiv el gh ariss de vess pussee grand de quell negativ e inscii el par sgiust che l immigrazion la sariss ona resorsa (ancasì on oment demografegh el sariss, per el faa che l offertaa de lavor la vegn pussee olta!) ma gh è de regordass che i modell econommegh fann su d i assunzion semplisistegh che poeuden mennà a resultaa opponuu a la realitaa.

Ona primma semplificazion l è che i immigraa ann l istess impatt a nivell sozial d i individ indisgen, oltra assunzion inscii dementida da la realitaa per el faa che i immigraa tenden a ciappà iutt soziai, perchè cont i lor famei numeros consumenn sovent pussee de quell che produzen, inscii coma a fà sbassà el benvess sozial per i lor esternalitaa negativ (oment de l crimen, reduzion de l educazion media, etc.).

Ona segonda assunzion mia realistega l è che i fattoo de produzion coma l enersgia, la terra, i materi primm inn disponibel ind on montant illimitaa, assolutament ridicol ind on territorri arent a l limet de l effondament urbanistegh, squas senza i materi primm e font abbondant de enersgia sostenibela coma la Lombardia (e ind ona mesura menora l Oeuroppa).

Proeupi a quest revard chi, gh è ancasì on quai econommist (assee famos el model de Solow) che el dis che el se poeudariss dovrà in manera pussee effizent i resors (mei tecnolosgii), ma ind la situazione de resors limitaa questa ipotesis chi la poeud var domaa ind el brev o pura ind el medi termen perchè quan che se ruva fina a la massema effizenza enersgetega el se poeud pu nà innanz.

Questa semplificazion chi la se reconnett poeu a la sgiustificazion che “i immigraa servenn per compensà la perilosa decressuda demografega che dess gh emm e inscii sbassà el vegnì vegg de la poppolazion”.

Naturalment, la tesis la se basa in su la ingenova supposizion che la cressuda demografega la poeudariss mennà a on progress de l benvess per el desfruttament d i econommii de scara d ona demanda semper masgiora.

Per el faa che, cont resors limitaa, i retor de scara cressen nepunemanch domaa fina d on zert punt, ind la realitaa l è confermada la tesis de Malthus, idest che ind el longh termen on oment de la poppolazion el menna a on sbassament de l salee real.

Quai econommist el dis che el longh period de oment demografegh e de cressuda de l salee real comenzaa de la segonda metaa de l Vottzent l à s-ceppaa el modell de Malthus.

Nepunemanch, quest longh temp de cressuda econommega e demografega l è staa permettuu de la incredibela disponibelitaa de enersgii a bass cost fada su d i combustibel fossel e, cont i ultem cognoeussenz, el par proeuppi che la finira peou che el sarà passa el picch de produzion de quist chi.

Se giontom el problem de l vegnì vegg de la poppolazion cont la sgiustificazion de l immigrazion el se riva coma olter lavor a on nivell de insensatezza anmo masgioo: per el faa che la presenta poppolazion in de l Oeuroppa l è mia sostenibila in de el longh period, i immigraa farissen nagott olter che postponn el problem de l vegni vegg de la poppolazion cont poeu el faa che quest problem chi el vegnariss anca pussee grand inscii de fà anmò pussee dura la situazion.

Poeu la gh è ona terza ridicola simplificazion de ciamà, idest che la produttivitaa de l lavor d i immigraa la sariss l istessa de la poppolazion indisgena, perchè el par assee comegh che quest ipotesis chi l è dementida, mia domaa de la realitaa ma ancasì de la sgiustificazion de primma: “i immigraa serven a fà lavor che numm voeurom pu fà” (che inn quii a bassa produttivitaa).

Quest ultem punt chi el gh è de vess approffondii ancasì per quell che l è l impatt d i immigraa in su la redestribuzion de l reddit dent de la poppolazion indisgena: l immigrazion la va defaa a omentà la differenza in tra ricch e poeur.

Quest perchè d ona part l oment de l offerta de l lavor faa d i immigraa el fa vegnì a ona reduzion de l salee real, riduzion che la tacca el benvess d i lavoradoo indisgen (che de sollet l è la class pussee poeura), e de l oltra part l oment de la demanda de resors coma terra e capital faa d i immigraa el fa cress i lor pris (idest ficc e tass de interess), cressuda che la favoris quii che ciappen quist rent chi (che de norma l è la class pussee ricca).

Consideraa che la scenza e i mass media inn d ispess manesgiaa d i lobbi finanzee l gh avariss de vess mia inscii dur de capì perchè a la sgent, l immigrazion l è presentada sovent coma ona resorsa mia domaa importanta, ma ancasì nezessaria.

Share
Pubblicato in Weltanschauung | Contrassegnato , , , , | Lascia un commento

El website de Lombardia Granda l è online

Padri Fondatori

L è finalment online el website de Lombardia Granda, el movement nazionalist etnegh d i Lombard nassuu el 6 november 2013, ind el suggestiv scenee medieval de l Castell d i Viscont de Pavia.

Gh emm lavoraa adree assee temp e el tremm foeura domaa dess perchè voeurevom fà i robb ben; coma poeudev vardà poeu a la version in lombard, gh inn quella toscana e inglesa.

Se scusom per el speccià ma el seva necessari per presentà un prodott faa su inscii ben e bon per la propaganda.

Ma nemm dess drizz a l argoment zentral de l website: Lombardia Granda, la nosta assoziazion politega.

L estaa passada el Movement Nazionalist Lombard, fondaa de Adalbert Ronchee (Adalbert Roncari) e Pol Sizz (Paolo Sizzi), l è staa desfaa per fà spazzi a quest noeuv prosgett lombardist che, senza renegà i posizion de partenza, el s è spantegaa a quella che, a cunt faa, l è la Lombardia de l Est: senza de lee la Lombardia de l Ovest la sariss anca assee de per lee, ma de seguu parzial de on punt de vardà etnego-cultural.

Coma MNL, sevom perduraa in su la Neustria longobarda, che la tegn dent Osta, Piemont, CH lombarda, Resgion Lombardia, Emilia fina a l Panee e olter tocch de territori padan de vari entitaa amministrativ; dess iscambi slargom el descoruu lombardist a l Austria longobarda, idest Trentin, Lombardia venetizada e Friul, cont el giontà la Liguria, la Romagna, l Olt Adiz, i  Venezzii i che nepunemanch el faa che inn mia proeuppi lombard resten part de l areal gallego-rommanz zisalpin e alpino-padan.

Mettom donca dent in d la primigena Lombardia etnega la Lombardia storrega o Lombardia Granda( da el che el nomm de l assozziazion) la che fa su l Itaia de Mezzanocc la che forma on panorama a s istess dent el contest etnegh italegh.

L’Assoziazion politega Lombardia Granda, nassuda ind l andega capitala langobarda Pavia, fondada de l bergamasch Pol Sizz (President), de l sevares Adalbert Ronchee (Segretee), de l paves Achill Beltramm, de l furlan Lodovic Colomba e de l vogheres Lissandar Poeugg, la gh à l obiettiv de fà su e francà, cont el nazionalisem etnegh razional lombard (Lombardesem), el sentiment nazional de tucc i sgent zisalpitt lombard,  i che poeuden dis inscii perchè fondamentalment evoluu de la Gallia Zisalpina e de la Langobardia Maior (e “Lombardia” ‘sa la vegn defaa?); logegament quest l è mia fà i nòrdicist, ma domaa preservà l Identitaa vera d i Lombard, che l è el resultaa de l armoniosa fusion in tra Protozelt, Gall, Gott e Langobard, senza desmentegà poppol minoo coma Ligur, Ret, Venetegh e Latin che ann seguu partizipaa a fà su la Lombardia, o coma la ciamom numm, la Lombardia Granda.

 la Lombardia Granda si, che  la tegn insemma i terr d i Alp de l Ovest a quii de l Est e de quii de l Zenter a i Apennitt, giontaa de l ereditaa sora de tutt gallega zisalpina rommanizada e poeu de l fondamental march langobard che l à caratterizaa squas tutt el Nord de la Republega Taiana insemma a la Tuscia; ind el Mediev se on Transalpin el gh eva de passà i Alp el diseva: “Voo in Lombardia”, e mia “Voo in Taia”.

I territorri lassaa foeura da el contest lombard ma includuu in quell granlombard a part quii orientai de l Austria langobarda inn staa poeugh o tard langobardizaa (Liguria, Bolagna e Frara) o mia colonnizaa d i Langobard (Romagna, cost venet-furlan-giulian e terr arent), o pura seven geografegament e storegament de la Lombardia (Tiroeu e Lisons) ma etnegament inn dess poppolaa de forestee (Bavar e Sloven e Croatt in Istria).

El nost batasg identitee l è per i realitaa gallromanz cisalpitt longobardizaa e de l Mediev consideraa sgiustament lombard (l è assee pensà a chi l à traa insemma la Lega Lombarda!). Zitaa coma Trent e Verona fina a l Mediev parlaven lombard e l è mia azardos ipotesizà che el Venet lenghistegament giontaa da la Serenissima e inscii l a s-ceppaa quell continuum lenghistegh che el gh eva de vess in tutt el Nòrd grazzie a la soraposizion d i Zelt e Langobad latinizzaa. Cont el savè ben però che i Venet andegh even mia Zelt ma cont tutta probabelità el segutà settentrional de la fameia italego-faliscia.

El nost movement el nass donca de la realitaa etnega e culturala genoina de la Lombardia, el mett insemma i dò Lombardii storegh, quella de l Ovest e quella de l Est, ind el nomm de la lora commun ereditaa e d i defii fuduu che ghe speccen per finì mia avalaa ind el gorgh taian e donca mondialist.

L esperienza lombardista prezedenta l è stada ona sòrta de laboratorri, de sentee preparatorri al gran salt de qualitaa drizzaa a mett insemma tucc i Lombard sota a l bannee de la Cros Lombardista, d i Cros Lombard  d el Ducal d i Viscont e d el Bisson; semm on movement politegh ma anca cultural che el voeur mia vod, cadreghitt, danee, ma domaa Lombard de la Lombardia Granda che cont numm voeuren battasgià per francà, defend e promoeuv, e otoaffermass sora de tutt etnegament,  per quella che l è ona vera subnazionala. Voeurom edificà on Itaia de bon etnega, mia mettuda in su l istess pian de la Repubblega de poeu de guerra che l è nagott olter che on contenitoo d i poppoi, perchè domaa inscii lee la poeud vegh on sens, idest se nettom el camp da banalizzazion leghist faa de Padania e de esaltazion de l artifiziala Sguizzera oppura de olter “patrii piscinin” da ghignà.

Cont numm la re-nass la Lombardia medievala, che l è la Lombardia vera. Con numm el re-nass l identitarisem lombard che l è mia on artefiz, ma l è domaa vess conscent de la nòsta identitaa etnega e culturala che cont el Mediev l à tegnuu insemma i sgent de la Gallia Zisalpina-Langobardia-Lombardia.

A partì de l passaa, vivom el present, ind la prospettiva del fuduu, perchè senza radis l arbor el moeur e el vegn preva ladinna d i parassit e d i “desforestadoo” globalist.

Semm nazionalist ma mia indipendentist, perchè l etnonazionalism l è mia on cavall de Tròia de quel internazionalism progressista d el che i indipendentist tradizionai se nutren. Logegament el depend poeu da situazion storregh, l è mai esistii on sentiment seccessionista de matriz “padanna” primma d el 1996. Quest fenòmen chi l è pussee radicaa in d el Mezzdì taian.

E regoeurdev che primma de tucc i descoruu in su l otodeterminazion gh è de fà su on seri e credibel descoruu etnònazionalist etnegh perchè se de no el serv a nagott voeurè anca domaa on seri federalism in Itaia: se nissun el sa de vess lombard a cosa el serv parlà in su referendum per l independenza?  In d l istess moeud a cosa la serviriss ona Lombardia independenta se dada a i forestee e a l estinzion lombarda? Troeuvom sossen pussee seri e realista on descoruu lombardista che el respetta quella corniz storrega taianna che la va giustament emendada da i stereottipp d Oltraozean. L è assolutament mia onest limetà l Itaia a i difett, de sollett meridionai. El gh ariss poeu de vess ciar che che l Itaia l è ona robba e el stat taian l è on oltra. Mi voeuri mia per nissun motiv defend l otoala baraca repubblegana, el gh ariss de vess ciar.

Semm mia d i smargiass ma razionai, concret e onest Lombardist panlombard , che voeuren mia fà el pass pussee longh de la gamba per ciappà subet on topicch. Primma la vegn l identità genoina, poeu la question politega anca perchè parlà d identità el voeur di ciappà i distanz da ogniduna balla universalista.

Numm semm vegnuu giò, gh emm mettuu la fascia, e ghe sforzom finna in fond per el sacher battasg identitee, che l è on battasg per la democrazia e la Libertaa de l Poppol Lombard. E vess libber el voeur dì coma primma cosa liberass de l sistem dent de numm.

Speri che i lombard poeuden seguì numm cont costanza, agì insemma e confrontass virtualment per poeu fall da el viv, in d la speranza che sossen poeuden dezid de mettess attivament da la nòsta part, in d l interess d el ben pussee prezios che gh emm: la Lombardia.

Dessedet de l salvan mondialista Lombard e te descovraree Lombardia Granda.

De l Vis a l Nevos , de l Gottard a l Scimon

Saluu Lombardia!

 

Share
Pubblicato in Lombardia Granda | Contrassegnato , , , | Lascia un commento