Lombardia etnega

Vun d i battasg che l è adree a mennà innanz, in manera totalment innoeuvativa, Granda Lombardia l è quell in su l conzett de “Lombardia” (e parallelament de “Lombard”) pussee a l sgiust dovrasg d i termen scitaa.

Ind el lengasg commun el se tend defaa a dovrà el nomm “Lombardia” per identifegà el partasg amministrativ denominaa “Resgion Lombardia” faa su ind el 1970 de la Republega Taiana e el nomm “Lombard” per identifegà i abitant de la scitada entitaa politega.

Ovviament, se el ciamà la “Resgion Lombardia” domaa “Lombardia” el sariss ona contrazion sbrigativa dovrada ind el parlà commun e se la ghe sariss conscenza che l entitaa politega l è mia la Terra lombarda, el ghe sariss nissun problem.

Purtropp l è mia inscii: sossenn personn inn anmò seguu che la Lombardia la sariss la Resgion ommonema e l è mia bell vardà che quest malintenduu el gh è anca in ambet accademegh e cultural!

Per espigà i eror aprossemativ de dre a quest commun eror interpretativ, gh è sora tutt de s-ciarì che cont el termen “Nazion” poeudom borlà giò ind on oltra trappola semantega perchè ind el lengasg commun se sconfonden de spess i termen “Staa” e “Nazion”, al punt de considerai d i sinonnem in sossenn cas!

Tuttavia, i paroll che semm adree a parolà gh ann azzezion completament defferent: se la parolla “Staa” la representa on sistem de dritt che l è soran in su d on determinaa territorri e in su i soggett che ghe fann part, la parolla “Nazion” la identifega on imsemm de person che, cont in commun caratteristegh coma la storria, la lenga, el territori, la cultura e l etnia, se identifega in d ona commun identitaa de la che senten de vess part (sentiment nazional).

Se identifegà on Staa l è on operazion sossenn ladina perchè l è assee troeuvà on sistem de dritt che el tegn poeud soran, identifegà ona Nazion l è sossenn pussee intrigà perchè l individuazion d i element che la caratterizen (storria, lenga, territori, cultura e etnia) l è sogetta a ona masgiora valudazion sogettiva.

L è per quest che Granda Lombardia la voeur battess per da finalment on aspett etnonazional a l Itaia (ona realitaa nazionala intrigada fess e da sconfond mia cont l entitaa statala che l ariss de rappresentà) cont el partì da i Lombardii i che rappresenten vunna d i partasg etnego-culturai prinzipai d el paies, idest el nost spezifegh camp d azion.

Poeu on longh studi de quist element chi ind i confront d i popolazion che abiten la Resgion Lombardia e i territori arent, semm ruvaa a la conclusion che la Terra lombarda genoina la gh a quii caratteristegh chi: d on punt de vardà storregh, poeu a vess stada defignida coma Lombardia fina a l inizzi de l Vottzent, ann faa part de la Gallia Cisalpina e de l Ream longobard, l à daa orisgin a i Libber Commun, a l epopee de la Lega Lombarda e a i Segnorii; d on punt de vardà lenghistegh, l à develuppaa i lengh romanz gallegh cisalpitt; d on punt de vardà de territori, l è dent a l bassin idrografegh de l fiuv Pò; d on punt de vardà cultural, l à develuppaa ona cultura che l è anell de giont tra Mediterranee e Mitteloeuroppa ; d on punt de vardà etnegh, la gh à radis zeltego-ligur e gallegh (rommanizzaa) cont poeu on bon giontà de component germanega (longobarda sora de tutt a la che numm gh emm de rengrazià per el nomm).

L è assee inscii nà a verifegà empiregament quist punt chi per capì che, oltra a i territori sota la sgiurisdizion de l entitaa politega desgià ciamada, la vera Lombardia la tegn dent anca la Resgion Piemont, la inscii ciamada “Emilia” fina a el limett storregh rappresentaa da Scoltenna-Panee (el che el partasgia el modenes da el bolagnes), el Canton Tesin, la Vall d Osta e on quai olter tocch de terra de l bassin idrografegh padan.

Nissun el voeur negà che i event storegh ann ciappellaa el Poppol lombard ind i ultem secol, insemma a on zert partasg lenghistegh anca se ind el ambett gallorommanz, e che el sentiment de vess Lombard present a l inizzi l è naa in vach ind i agn, ma quest el voeur mia dì che el poeud mia vess redescovrii, consideraa poeu che l è staa afievaa per d i idee merament amministrativ. Naturalment el se capiss che quest el voeur mia di danesà i particolaritaa d i sossen sgent lombard ma de renforzà i lor significaa cont el commun sens d el vess part a l istess territorri etnego-cultural.

 La Lombardia la gh à anmò tucc i element che caraterizzen ona resgion etnega e storrega oeuroppee situada tra Oeuroppa zentrala e mediterranee ,e l è ciar coma l afievament de l sentiment etnegh l è on quaicoss de reversibel e la Lombardia la poeud senza problem tornaa a vess un orgoeuiosa Patria “piscinina”, de possibel ind on Staa (etno)nazional affiondament reformaa da on seri federalism.

Seguu ind l organizzazion d ona fudura etno-resgion lombarda ghe sarà de tegnì de cunt d i event capitaa en attendent: in particolee, gh è de evidenziaa coma el partasg scitaa l à poeu daa orisgin a l develupp d on particolarissem continuum lenghistegh e cultural.

El punt pussee relevant de quest faa l è che el lassa mia partasgià el territorri lombard in quai resgion omosgen: per quest pensom che, ind on ipotetega etno-resgion proeupriament lombarda, on partasg in sossenn resgion relativament omosgen a nivell lenghistegh e cultural el sariss el mei per tutelà tucc i particolaritaa de la nosta splendida terra.

Pussee de sgiust, pensom che el partasg ottem de la Lombardia el sariss in 14 canton federai, poeu mettuu insemma in resgion per reson statistegh e demografegh.

Lombardia subalpinna (sgiald)

– Turin, cont Ivreia, Pinaroeu, Susa e Osta.
– Coni, cont Arba,  el Mondovì e Saluzz.
– Lissandria, cont Ast e Aich.

Lombardia zispadanna (ross)

– Parma, cont Fidenza e Fiorinzoeula.
– Mòdna, cont Res de Lombardia e Cherp.
– Piasenza, cont Voghera e Tortona.

Lombardia transpadanna ossidentala (azur)

– Milan, cont Busti, Monscia, Lodd e Pavia.
– Comm, cont Lecch, Lugan e Vares.
– Novara, cont Versei, Biella, Varall e Avgevan.
– Locarn, cont Domm, Intra e Belinzona.

Lombardia transpadanna orientala (verd)

  • Bressa, con Rovaa, Desenzan, Darf e Riva.
  • Berghem, cont Crema, Cluson e Zogn.
  • Cremona, cont Mantova, Ghed e Casalmaggioo.
  • Sonder, con Tiran e Ciavena.

Quest partasgiament territorial de la Lombardia etnega el nariss poeu integraa ind el contest etnofederal italegh, a partì da el contest granlombard (che vidaremm ind la prossema pagina) faa d i restant terr gallo-italegh (Nizzard, Liguria/Zenesaa, Lunisiana, Emiia orientala, Rommagna, Ager Gallicus),  e da quii orientai (Trentin e Tiroll meridional, Venet, Friul, Venezia Sgiulia storrega).

Share