Tutt in fameia

Sossenn personn inn adree a cred che la fameia l è la bas de la sozietaa, punt de departida per el develupp personal ind ona granda pluralitaa de ambet.

Quest punt chi l e duu voeult vera, sora tutt quan l è che parlom de la fameia Italega, inscii etnegament definida. L è mia negabel che de la primma istruzion a l fuduu ind el lavoo, l è la fameia che la faa su l individum, in relazion a i possibelitaa mentai e economegh. Quest l è in tucc i paies de l mond.

Quell lavoo che el faa different la fameia italega, anca domaa d i correspettiv Oeuroppee l è l imperant “fameisem amoral” che l ponn el zenter fameiaa, che el poeud vess anca sossenn grand, coma fin e mia domaa coma bas de l operee de tucc i sò member.

L è tipegh taian el fenomen per el che la personna la se presenta coma on insemma a l mond di parent che l è semper primma de luu, e che el ghe la faa a imasginà el conzett de emanzipazion domaa coma on sgiustà e on adattà d i potenzialitaa personai a i busogn de quella organizazion serada e gerarchizada che l è la fameia.

L è assee pensà a l esempi de numeros enterpris de fameia che gh inn ind el paies, che vegnen semper pussee saraa e tolber cont el nà semper pussee a Sud.

L è mia dur imasginà coma on restà indree cultural inscii grand l è a la bas d on restà indree economegh analogh, cont ona sozietaa sarada in compartiment che pensen a el proeuppi vantasg e mia a on benvess collettiv.

De quest substraa chi, a metaa in tra la commedia (a la taiana) e la trasgedia, mi credi che la vegn l afrosa abituden de mett el cognomm primma de l nomm ind la segnaa.

L è questa moral chi che la grand immigrazion taianna ind i desegn passaa la gh aa pian pian imponuu coma normalitaa.

Ma questa chi l è domaa ona part de l problem, quella storegament pussee relevant. Incoeu defaa coma contraltaa de questa composizion soziala chi la gh è ona veduda de la fameia de tip “progressista” in dova gh inn pu limet e seraa, in dova el rol de gent l è, inscii per dì, dervii a l pubblegh e in dova on nummer l identifega pader, mader e intermediee.

L e assee ciar che el “develoment” che el poeud vess veduu incoeu l è nagott d olter che el recognoeuss de part d i istituzion de form de parafilia semper pussee grev e desgenerativ. Per savè on poeugh el fuduu el sariss assee vardà la situazion de paies coma la Danemarca, consideraa el pussee dervii (e disponibel) in quest ambet chi, in dova l è possibel per ona cobbia gay toeu la part cromosomega che la manca domaa cont el rezed de imprestà a on oltra cobbia omosessual de sess opponuu, ind on mutual iscambi e in feliz armonia.

L Organizazion Mondiala de la Sanitaa la definiss l omosessualitaa coma ona “variant natural de l comportament omman” e inscii inn adree a sgiustifegà implizitament tucc i politegh che gh ann el fin de ciappà consensus cont lesg che copen la fameia.

Emm forsi perduu ind el nomm de l politegament corrett anca chi poeugh prinzip fondamentai che ghe restaven e che ind i millegn ann daa i fondament de la zivilitaa ind la sò forma pussee olta, el che l gh ariss de fà pensà i pussee scettegh – o developist, el depend de coma vedom el dogm – in su la possibelitaa che quell lí el seva on model che el lavorava ben.

L idea che domaa omm e donna poeuden fa fioeu l è mia on invenzion sessista omofoba, ma de seguu el voeur semper pussee ciar de sossenn govern oeuroppee de falla passà coma inscii el lassà a l vardadoo comun on vagh sens de sospett versa a chi l è adressaa el lavoo d i nost representativ.

Per el ben mia domaa de la Lombardia, ma de tutta la zivilitaa oeuroppea menassada sota fals nomm, l è nezessari recovrà el conzett de fameia naturala, de la che la se develluppa ona sozietaa sana e libbera de quist paranoii collettiv chi.

Share

Info su Adalbert Ronchee

Segretee de Lombardia Granda
Questa voce è stata pubblicata in Weltanschauung e contrassegnata con , , , . Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *