Riflession economegh in su l immigrazion

Per el faa che la dottrina politega-economega de l sistem la dis che l immigrazion l è ona resorsa importanta, se mia fondamentala, per i econommii develuppaa e in decressuda demografega de l Oeuroppa, mi credi che l è on lavor sgiust de espigà, soratutt per consentì a chi l à mai approfondii questa cognoeussenza chi de fall ind la manera sgiusta, l insensatezza de quist conclusion chi a nivell teoregh per fà ciar in su question a la lumm de la realitaa in dova el se troeuva el nost continent.

Ciappom on zicch la pussee armarcada sgiustificazion de l immigrazion, idest “i immigraa inn utel per fà lavor che numm voeurom pu fa”.

Questa sgiustificazion qui l è sossenn ridicola perchè la reson che nissun el voeur pu fà quai lavor, l è che quii lavor lì inn mia remuneraa assee: ghe sariss domaa de lassà fà lavorà i forz de la demanda e de l offerta per fà vegnì pussee olta la remunerazion e inscii trovà personn che voeuren lavorà!

Sossenn sgent a quest punt chi proeuven de rampegas in su i specc e tacchen a dì che “ghe voeur l immigrazion per compensà el bass nivell de offerta de lavor ind i paies ricch e per fa sbassà giò l offerta de lavor ind i paies poeur e mennà poeu a ona convergenza d i salee reai ind el longh termen e inscii versa on progress de l benvess de tucc”.

Se lassom de part el faa che ciamà el discoruu in su la mancanza de lavoradoo quan che el vess a spass d i giovin a nivell Oeuroppee l è pussee olta de l 20% el sariss on zicch ridicol, gh è a bon cunt de dì che i immigraa fann de per vera vegnì pussee olta l offerta de lavor.

Semm nepunemanch seguu che quest lavor chi el sariss on ben per la poppolazion indisgena?

Cosa inn i effett de on offertaa de lavor che la vegn pussee olta in su la poppolazion indisgena?

Per la lesg de la demanda e de l offerta la cressuda de l offerta de lavor fada d i immigraa la fa vegnì ona decressuda de l salee real (idest el salee coresgiuu per l effetiv podè de toeu) per poeu sbassà i pris (mersì a i econommii de scara) ma ind l oltra part la fa vegnì pussee bass el benvess perchè i immigraa fann nà su la demanda globala cont l oment d i nivei d i pris.

A l cunt de la teoria economega, l effett positiv el gh ariss de vess pussee grand de quell negativ e inscii el par sgiust che l immigrazion la sariss ona resorsa (ancasì on oment demografegh el sariss, per el faa che l offertaa de lavor la vegn pussee olta!) ma gh è de regordass che i modell econommegh fann su d i assunzion semplisistegh che poeuden mennà a resultaa opponuu a la realitaa.

Ona primma semplificazion l è che i immigraa ann l istess impatt a nivell sozial d i individ indisgen, oltra assunzion inscii dementida da la realitaa per el faa che i immigraa tenden a ciappà iutt soziai, perchè cont i lor famei numeros consumenn sovent pussee de quell che produzen, inscii coma a fà sbassà el benvess sozial per i lor esternalitaa negativ (oment de l crimen, reduzion de l educazion media, etc.).

Ona segonda assunzion mia realistega l è che i fattoo de produzion coma l enersgia, la terra, i materi primm inn disponibel ind on montant illimitaa, assolutament ridicol ind on territorri arent a l limet de l effondament urbanistegh, squas senza i materi primm e font abbondant de enersgia sostenibela coma la Lombardia (e ind ona mesura menora l Oeuroppa).

Proeupi a quest revard chi, gh è ancasì on quai econommist (assee famos el model de Solow) che el dis che el se poeudariss dovrà in manera pussee effizent i resors (mei tecnolosgii), ma ind la situazione de resors limitaa questa ipotesis chi la poeud var domaa ind el brev o pura ind el medi termen perchè quan che se ruva fina a la massema effizenza enersgetega el se poeud pu nà innanz.

Questa semplificazion chi la se reconnett poeu a la sgiustificazion che “i immigraa servenn per compensà la perilosa decressuda demografega che dess gh emm e inscii sbassà el vegnì vegg de la poppolazion”.

Naturalment, la tesis la se basa in su la ingenova supposizion che la cressuda demografega la poeudariss mennà a on progress de l benvess per el desfruttament d i econommii de scara d ona demanda semper masgiora.

Per el faa che, cont resors limitaa, i retor de scara cressen nepunemanch domaa fina d on zert punt, ind la realitaa l è confermada la tesis de Malthus, idest che ind el longh termen on oment de la poppolazion el menna a on sbassament de l salee real.

Quai econommist el dis che el longh period de oment demografegh e de cressuda de l salee real comenzaa de la segonda metaa de l Vottzent l à s-ceppaa el modell de Malthus.

Nepunemanch, quest longh temp de cressuda econommega e demografega l è staa permettuu de la incredibela disponibelitaa de enersgii a bass cost fada su d i combustibel fossel e, cont i ultem cognoeussenz, el par proeuppi che la finira peou che el sarà passa el picch de produzion de quist chi.

Se giontom el problem de l vegnì vegg de la poppolazion cont la sgiustificazion de l immigrazion el se riva coma olter lavor a on nivell de insensatezza anmo masgioo: per el faa che la presenta poppolazion in de l Oeuroppa l è mia sostenibila in de el longh period, i immigraa farissen nagott olter che postponn el problem de l vegni vegg de la poppolazion cont poeu el faa che quest problem chi el vegnariss anca pussee grand inscii de fà anmò pussee dura la situazion.

Poeu la gh è ona terza ridicola simplificazion de ciamà, idest che la produttivitaa de l lavor d i immigraa la sariss l istessa de la poppolazion indisgena, perchè el par assee comegh che quest ipotesis chi l è dementida, mia domaa de la realitaa ma ancasì de la sgiustificazion de primma: “i immigraa serven a fà lavor che numm voeurom pu fà” (che inn quii a bassa produttivitaa).

Quest ultem punt chi el gh è de vess approffondii ancasì per quell che l è l impatt d i immigraa in su la redestribuzion de l reddit dent de la poppolazion indisgena: l immigrazion la va defaa a omentà la differenza in tra ricch e poeur.

Quest perchè d ona part l oment de l offerta de l lavor faa d i immigraa el fa vegnì a ona reduzion de l salee real, riduzion che la tacca el benvess d i lavoradoo indisgen (che de sollet l è la class pussee poeura), e de l oltra part l oment de la demanda de resors coma terra e capital faa d i immigraa el fa cress i lor pris (idest ficc e tass de interess), cressuda che la favoris quii che ciappen quist rent chi (che de norma l è la class pussee ricca).

Consideraa che la scenza e i mass media inn d ispess manesgiaa d i lobbi finanzee l gh avariss de vess mia inscii dur de capì perchè a la sgent, l immigrazion l è presentada sovent coma ona resorsa mia domaa importanta, ma ancasì nezessaria.

Share

Info su Adalbert Ronchee

Segretee de Lombardia Granda
Questa voce è stata pubblicata in Weltanschauung e contrassegnata con , , , , . Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *