Considerazion in su la situazion de l enviroment lombard

A taccà on descoruu in su i problem d enviroment de la Lombardia gh è de regoeurdà coma sgiamò ind el 1845 Carl Cattani l aa dii che “questa terra chi (la Lombardia) per noeuv desem l è mia on lavor natural; l è lavor d i nost magn; l è ona Patria artifiziala”.

Effettivament el se poeud mia vess mia de cordi cont lu se tegnom a ment che i statistegh de el 1846 metteven giò la Lombardia a la seconda posizion ind la classifega d i resgion oeuroppee pussee poppolaa (poeu el Belsgegh e primma de l Inglandia).

Nepunemanch la situazion d incoeu la ruva a nivei verament critegh.

El pian padanm, che sossenn temp indree l eva covert de spess bosch de rogor sossenn scerr a i nost Vegg, l è incoeu ona zona de terz mond iperzimentificada, polluzionada e sorapoppolada de immigraa taian e mia oeuroppee.

La situazion l è particolarment problematega ind el milanes e ind la resgion arent i pee d i mont insubregh, ind el hinterland turines, ind la resgion arent i pee di mont de l bergamasch e de l bressan, coma anca ind el resgian e ind el modenes.

La densitaa de inabitant in sossenn ari la ruva a 1000 per kilometer quadraa e sovens la vegn mia gnanca minimament compensada de zon verd e corridoo ecolosgegh.

I territorri relativament manch urbanizzaa inn, a part i mont e la fascia de bricch e de pian de Coni a Parma, el bass pian de Lodd a Mantova e tutt somaa la Lombardia de l Est.

Superfiz che ann mia vuu el fort develupp d i agn ’60 e ’70 de l triangol industrial ma che incoeu gh ann istess a la medesema sottrazion de milla de meter quadraa de terr versgin per dí per fà grand superfiz de ziment e de asfalt.

El faa l è che questa zimentificazion chi, che la gh aa la sostanza de crimin contra l umanitaa, l è stada fada, e l è fada anca dess, cont strument legai el rappresenta domaa ona grevazion a quest disaster chi.

Ma i nost problem se limiten mia domaa ind el sconsideraa dovrasg de l soeul.

Defaa el gh è de constatà coma l estetega e la funzionalitaa d i superfiz urban vann tropp sovens de sota el limet de la decenza (per parlà mia poeu de l faa che in quist resgion chi la fa de sciora la criminalitaa allosgena, primma in tra tucc i vari mafi mennaa adree d i immigraa taian).

On important segn l è de fà ind i confront d i infrastruttur.

Defaa el se vid on sossenn costos e mia razional oment de la dimension de l resò otostradala che la faa dagn irreversibel a sossenn territorri (pensev in tra tucc a la “Pedemontana”, otostrada utel a nagott perchè iscambi de connett direttament Vares, Comm, Lecch e Bergom la faa on zig-zag ind el olt milanes e la desfa i poeugh bosch restaa chi), quan el sariss mei develuppà el resò de straa ferraa (incoeu ind ona condizion de pietaa) e soratutt el resò de navei e fiumm (on temp in tra i meioo d Oeuroppa).

Poeu a fà vegní manch grev el traffegh de vitur, tutt quest lavor chi el ghe lassariss manch dependent de l petroleum, resorsa praticament mia present ind la Lombardia e che l è destinada a descomparí per el sò dovrasg ind i prossem desenn.

Se a bon cunt la sariss mia assee la cupida conduzion de l territorri a favv pensà in su la deteriorazion enviromentala de la Lombardia, demm ona vardada a on olter grand problem de la Lombardia: la polluzion.

A part el faa che i egu inn resgimaa ind i lecc artifiziai ind ona manera mia razionala, quist inn ancasí sossenn polluzionaa (i famos “gamber pescaa ind el Lamber” inn domaa on regoeurd de desenn).

El sossenn olt traffegh de vitur, i mia effiscent sistem de rescoldament e i sossenn prozess industriai d i enterpris present ind la Lombardia fann inscii che a Milan, Turin e in sossenn olter zitaa Lombard se ruva tucc i agn a pericolos nivei de conzentrazion de possiee ind l aria, inscii che i malattii respiratorri inn favorii.

El cumulà de lavor che fann polluzion l è defaa favorii de la conformazion de l territori Lombard contornaa de squas tucc i part de cadenn de mont, e de l faa che ind i resgion de l mond cont on climaa temperaa gh inn pussee sovens i mennaa d aria da Ovest versa Est.

La deforestazion e la vegnuda inanz de l ziment coma olter lavor fann vegni i estaa ind el pian, sgiamò umed e poeugh ventilaa, semper manch sopportabel per i uman e per i olter vess vivent.

In fin la deteriorazion de l environment lombard l è anmo pussee armarcabil de l ruvà de spezies nimai e vesgetai forestee che fann dagn a l ecosistem, suzzeduu per colpa de la globalizazion d i commerz e de l develupp d i viasg intercontinentai.

La diffusion de spezies che fann dagn coma el mosticch-tiger, el pess silur, el zinipis de l castan, la mosca asiatega, l ambrosia elevada, la berz de Mantegazzi, el renoà de l Sgiapon, l ailant sines, la paulownia, etc. l è ancasí favorida de l faa che ind i ultemm agn el climaa de la Lombardia l è vegnuu semper pussee cold (consequenza de l rescoldement global e de la polluzion atmosferega in su l territorri).

Per evita de superà el punt de mia retor el se vid ciarament coma l è nezessari fà vegní pussee bassa la pression umana in su l soeul Lombard ind ona manera rapida e adeguada.

El prim pass da fà in questa direzion chi l è de revardà la resoluzion de la mia sostenibel pression demografega ind la Lombardia cont el blocch di olter fluss d immigrazion, senza vardà l orisgin.

La conservazion de l enviroment e de sossenn bellezz naturai de la Lombardia la va in simbiosis cont quella de la nosta identitaa etnega e culturala.

Domaa a vess orgoeuios de la nosta identitaa numm poeudom garantí on fuduu de rispett a i nost fioeu e grandfioeu e de restà ind la storia coma poppol fort e rispettabel e mia coma poppol servil che per on match de forball e de l consumisem l è disponibel de fass desfruttà economegament de l staa taian e a fass sostituii ind la sò terra de allosgen che vegnen de tucc i part de l mond.

Share
Questa voce è stata pubblicata in Lombardia Granda e contrassegnata con , , , . Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *