El battasg de Legnan e el sò ver significaa

7678_1291193547563776_3915674464443391946_n

In occasion de l anniversee d el Battasg de Legnan che el gh à vu sit el 29 de magg 1176, quan che l armada de la Lombardia communala l à desconfii l armada d el Barbarossa, in sossen ambient lombardist el se regoeurda quest event chi coma ona festa de l etnonazion lombarda. Nepunemanch, gh inn e gh inn anca staa sossen olter interpretazion e purtropp manchen mia gnanca quei in d i che a quest battasg chi el vegn daa on varè superfizial oppura d el tutt fallaa.

Quaivunn la vid semplesement coma ona vittorria d i lombard in su l invasoo germanegh nepunemanch el faa che anca in d el contest alpino-padan l è on event da el varè putòst parzial, desgià che da ona part, in d la Liga Lombarda, sota la Cros d el Sant Giòrg s eren giontaa zittà coma Milan, Bresa, Res de Lombardia, Bologna, Versei e Zena, menter da l oltra part i gh inn staa Pavia, Lodd, Comm e el Marchesaa d el Monfraa che inn restaa fidei a el Sacher Roman Imperiom. Pensom anca a el faa che mia domà quiist zittà chi coma Visensa, Novara, Ast e l istess Piemont gh ann coma stemma/bannee la Cros d el San Gioann Battista che l è staa proeuppi el drappò d el Sacher Romman Imperiom. Per olter iscambi, el battasg de Legnan el covriss on roll negativ, desgià che la Liga Lombarda l è staa dovrada da el Papa per contrastà el poeud imperial e che cont la vittorria d i autonommi communai el s è daa vida a quell campanilism fratricida basaa in su el commerz, grazzie a el che gh ann guadagnaa i fuduu invasoo, da i spagnoeui a i ostriech, finna a el staa taian d incoeu.

Nepunemanch, tucc dò i anemm storregh de la Lombardia, idest quella communala e quella imperiala, rappresenten on patrimonni irrinunziabel de la nòstra terra. Se vardom i faa da on olter punt de viduda el se poeud capì che la Cros d el San Giòrg la rappresenta i lombard che s inn giontaa anca cont el mett da part i campanilism, per la proeupria Patria (la se ciamava Liga Lombarda, mia a cas), la libbertà e la proeupria dignità e donca a la necessità de fà questa impresa chi anca contra i invasoo d incoeu, menter da l oltra la Cros d el San Gioann Battista la rappresenta mia domà la potanta entità, avversaria d el parassita clerical che l è adree a occupà Romma da 2000 agn, ma anca on imperiom d el che la Lombardia l è staa part da secoi e defaa regoeurdom che anca poo el battasg de Legnan, la Lombardia l è restada sota el SRI e el Barbarossa el gh à vu de fà su i cunt cont i esigenz d i lombard.

Donca la dada l è de seguu importanta, ma se gh emm de bon de troeuvà ona dada che la rappresenta ona festa che la poeud revardà tucc i (Gran)lombard e che la rappresenta la vera nassuda de la nòstra etnonazion, quella li la poeud mia vess nagott olter che el 2 avrill 568, dada in d la che i Langobard de l Alboin inn vegnuu giò in Gallia Zisalpina e l ann libberada da i bizantitt cont el mett i bas per la creazion d el nòst Poppol e de la Ziviltà Lombarda. Mia guelf, mia ghibellitt, ma semplesement Lombard!

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

“Ciappassevella cont i padron, mia i migrant”

1451138740-immigrati-violenti-2

Da part de sossen ambient d i pseudoribbei (coma per esempi i centri sociali) e anca “complottist”el suzzed soven de sentì la critega per la che el sariss fallaa ciappassella cont l immigrazion de massa e cont el degrad che el vegn da lee, perchè i ver oppressoo sarissen i politegh oppura i esponent de la finanza internazionala, i che cont l istigà l oeudi in d i confront d i immigree sarissen adree a alimentà ona guerra tra poeur.

Ma anca se numm ciapparissom per vera la version per la che numm dess sarissemm in d el el mezz d ona guerra tra poeur el par proeuppi che in Occident questa guerra chi l è adree a nà palesement a sfavoo de la class medio-bassa autoctona, desgià che la disoccupazion l è adree a colpì prinzipalment lee, e de seguu anca perchè i autoctonn istess inn semper pussee sostituii da i noeuvv ruvaa in d i quartiee che regoeurden sgiumai d i casbah oppura d i ghett criminai.

Tutt quest el poeudariss mia suzzed se i esponent d i ord che vegnen da l Africa e da el Medi Orient sarissen mia defenduu e sostegnii da i media de regim e da i magistraduu i che soven e volentera i lassen impunii anca poo crimenn grev, cont el dà però d i penn severr mia domà a i inscì ciamaa fascist (la lesg Mancino la sariss ona bufala?) ma anca a i autoctonn che reagissen a el degrad causaa da la sozietà “multiculturala”.

I invasoo afro-asiategh poeuderann mai vess nòster alleaa contra el “capital” (senza considerà che in d el nòst cas el nemis l è ancasì ben el staa taian) semplesement per el faa che lor inn alleaa de l olta finanza (desfidi chichinscì a proeuvà el contrari), rappresentada anca da i ONG e olter organizzazion pseudoummanitee, per el faa che inn strumentai a lee. A i padron l invasion l è utela per la storria d el lavoo a bass cost e per la storria d i vod da guadagnà per d i partii. A i invasoo istess iscambi questa alleanza chi l è utela per conquistass el spazzi vidal in Oeuroppa a nòst desvantasg. De seguu l è vera che ona sozietà individualista e cosmopolita l è destinada a moeurì quan l è che lee la se scontra cont d i sozietà pussee tradizionalist e aggressiv, ma l è ancasì ben vera che da la lora part gh ann el govern corrott taian e i vari ent soranazionai.

Se vergun iscambi el voeur parlà de l Occident che el descadena guerr in d i lor paies d origin, voeurarissom anca regoeurdà l esistenza d i paies islamegh che inn alleaa de la NATO, cosa che però l impediss mia a lor de finanzià l islamizzazion de l Oeuroppa. Donca se el se va contra l immigrazion el se va inevitabelment anca contra i padron. El gh à nissun sens ciappassella cont i mandant, ma vidè in d i lor soldaa d i possibei alleaa. Olter che “fascisti servi del capitale”.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Independentism o Nazionalism?

sugg

A la lumm d el recent e definitiv cambiament de la Liga Nòrd in sens “taianista”, e d el consequent partasg d i “dur e pur” restaa fedei a l independentism, che soluzion la poeudariss vess giusta? Viduu che soven e volentera el se confond el termen “staa” cont el termen “Nazion”, numm credom che l è mia proeupriament corresgiuu limetass a el contramettess d i dò fazion sorascitaa. Da l oltra part iscambi, coma i fann vidè i event in Catalogna l independentism fin a s istess l è ben poeugh utel, perchè l è assee ingenov sperà che i ent soranazionai poeuden favorì el partasgiass d i staa d el Vottzent de l Oeuroppa de Sira, inscì coma l è ingenov pensà che i staa istess de rettagg giacobin, poeuden conced d i referendum per l independenza, soratutt se el se tratta de territorri economegament produttiv.

La soluzion, donca, la sariss de ciappà conscenza in sens nazionalista, ma mia cont l esaltà on inesistent e vunegh poppol taian da i Alp a la Sizilia, bensì etnonazionalista, cont el vidè la Lombardia per quell che l è, idest ona etno-nazion che la gh à semper vu el roll de pont tra el Mediterranee e l Oeuroppa Zentrala (cosa che el revarda ancasì ben el Nord-Est reto-venetegh), plasmada da l identità gallo-italega e langobarda.Anca se i problemm de tipp econommegh gh ann mia de vess trascuraa, i temp incoeu inn per primma robba maduu per on identitarism alpino-padan in ciav communitaria, identitarism che l è staa a longh margenalizzaa da l istessa Liga Nòrd, la che l à preferii vegnì in tuscoss part d el sistem Itaia.

Forsi quella che numm semm adree a proponn l è mia ona strada che la menna a soluzion prategh in d l immediaa present, ma l è ancasì ben utòpegh e insensaa pretend de poeud fondà ona nazion, cont el basass domà in su reson fiscai, cont el considerà anca che la Liga Nòrd in d i ultemm 30 agn, in quest sens chi,l à fallii miserament.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Lettera dervida de Viktor Orban a i Oeuroppee de l Ovest

proeuva

La situazion, car amis, l è che ghe voeuren trà via el nòst paies. Ma l è  mia on colp de staa  coma zent agn indree, cont el Trattaa de Trianon. Quell che numm dess semm adree a fà l è el conced numm istess in d el temp de poeugh desenn a i olter, i forestee da i vari part d el mond, i che parlenn mia la nòstra lenga, respettenn mia la nòstra cultura, i nòster lesg e la nòstra manera de vida. L Ungaria l è la nòstra Patria, l è la nòstra vida gh emm mia on oltra manch de lee e l è per quest che combatteremm finna a la fin e cederemm mai, i gh arann de affrontà, ciaschedun dì, circoscrizion per circoscrizion, i nòster candidaa.

La mission d i avversari l è quella de ruvà a el poeud per fà tacà su el sò grand pian. El gran pian l è quell de s’ceppà l Ungaria, che l è in su la via d i immigree e d i fà ruvà lor in d el paies in poeugh agn, primma a miiaia, poo desinn e poo anmò desinn e desinn de miiaia. Se i lassom fà, durant i prossem duu desenn, desinn de miion de immigree ciapperann la strada per l Oeuroppa da l Africa e da el Medi Orient.

Brussels el protegiss mia l Oeuroppa, a el contrari, el voeur sostegnì la migrazion iscambi de fermalla. Brussels el voeur destemprà, cambià la poppolazion d Oeuroppa, sacrificà la nòstra cultura, la nòstra manera de vida, e tutt quell che el ghe definiss e el ghe fà vunegh in confront a i olter poppoi d el mond.

I nazion e i poppoi d Oeuroppa de Sira inn adree a perd progressivament i lor quartiee e i lor zittà. L è on vergott che numm perderemm se fermeremm mia la migrazion a i nòster confinn. Saremm assorbii lentament ma ancasì ben de seguu. I giovinn de l Oeuroppa de Sira cognoeusserann el dì in d i che i sarann ona menoranza in d el lor paies e perderann el vunegh sit a el mond in d el che sentiss a cà. Gh emm de combatt contra ona resò internazionala strutturada in d ona forma d on imperiom. Contra i mezz sostegnii da grupp forestee e oligarch a l intern, contra i attivist professionai renumeraa, contra i produttoo e i organizzatoo d i event problemategh, contra la resò d i ONG finanziaa da i speculadoo internazionai, incarnaa in d la personna d el George Soros.

Semm adree a affrontà on avversari defferent da numm. L agiss mia in manera abituala ma el se scond, l è mia giust, l è complicaa, l è mia onest, l è sfrosador, l è mia nazional, l è internazional, el cred mia in d el lavoo, ma el specula cont el danee e el gh à mia ona Patria…perchè el cred che tutt el mond l è sò.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Lombardia Granda: omasg a Gilbert Onee

oneto-terra

Framment d el test d el Gilbert Onee, “Quaderni Padani(https:/archivio.associazionegilbertooneto.org/), “Come si chiama questa terra”, traslaa in Lenga Lombarda.

Cartinna de l ann 1590, autor Abraham Ortelius

“A riproeuva de la totala identità tra Lombardia e Padania la vegn la denominazion de la Liga Lombarda, la che in d i sò edizion, l à giontaa zittà incoeu lombard, piemontes, venett, emiiann e romagnoeu. La presenza de quiist ultemm chi el dimostra che in d el XII secol la Lombardia l eva inglobaa anca la region de l Esarcaa che l era mai stada langobarda. Anmò in d el Settzent i cart lucches indicaven i territorri a i proeuppi confinn de Mezzanocc cont el Staa de Mòdna coma “Part de la Lombardia”. El spazzi denomminaa Lombardia el s è restringiuu cont la creazion de ona region Lombardia dent d i confinn che gh evenn nissun motivazion storregh.El Ducaa de Milan el gh eva defaa olter limett e la region moderna l à inglobaa terr che inn vegnuu piemontes (Lomlina, Oltrepò) e veneziann (Berghem, Bresa) per longh secoi. In d el Vottzent el descompar el squas millenari dovrasg d el nomm Lombardia per indicà la Padania.

A la region padanna la vegn da alora dada ona series de noeuv denomminazion, tutt inventaa cont scrupoi e inevitabilment italozentregh: Itaia Superiora (termen dovraa da i geograff e studios coma el Constantin Nigra), Itaia settentrionala, Settentrione, Itaia d el Nòrd o Nòrditalia (nomm dovraa normalment in d el lengasg burocrategh e anca in quell poppolee).Tutt quiist denominazion chi gh ann el defett de vess semplizistegh e de tend a sminuì l identità padanna a on appendis d on zenter romman e italegh. El voeurè reduttiv e de fa descomparì l è evident: a nissun el vegneriss in ment de ciamà la Scottia Inglandia d el Nòrd, oppura la Bavaria Todria (oppura anmò pesg Prussia) d el Sud. In quest giòch malintenduu chi inn borlaa giò anca sossen autonomist padano-alpinn che ann accettaa de ciamass “nordist” e i che dovrenn d i termenn coma “Altaitalia”, Repubblega d el Nòrd e simii”.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Elezion d el 4 marz, tra politega e ideai

A sgiudegà la scena d on punt de viduda d i nòster (mia domà) prinzippi, el Salvin che el sgiura in su la Costituzion de la RI e in su el Vangel (coma la Boldrin, Bergoeui, o coma on quai neocon ammeregan), el vegneriss da dì che quest chi l è nagott olter che on mia sossen de bon el che per vegh la speranza de fà vegnì pussee olt el proeuppi pes politegh el sariss disponibel de renunzià a la coerenza e anca a d i nobii prinzippi (purtropp tradii anca ben primma de la voltada taianista d el Salvin) i che ann caratterizzaa la Liga in d i sò primm agn da la fondazion. A la fin però, nepunemanch quest lu el poeud mia vess biasimaa pussee de sossen, perchè a el dì d incoeu cress politegament, soratutt se el se parla de olt nivei el voeur dì coma primm lavoo el savess adattà a l ambient, o in olter paroll el vess pront a rennegà d i punt de la proeuppia ideologia ritegnii tropp descomed , in d el nomm d on mer opportunism, inscì coma el faa d i compromettuu de dubbi varè moral e de dubbia utelità anca in d el longh termen (l è assee regoeurdà i accordi tra la LN e el Berluscon).

Soven el se dà per scontaa che i idee fòrt inn diffizilment applicabei a la massa, motiv prinzipal per che el che l inscì ciamada estrema drecia, per vegh on quai de possibelità de vegh on suzzess concret la gh ariss de visinass a i vari zenter-drecia. Anca se l è vera che d i idee inn mia per tucc, chi el se poeud mia fà a manch de mett in luz on olter problem. L inscì ciamada drecia “inscì-inscì” sossen voeult la riess a vegnì foeura, cont el mett in ombra olter fòrz politegh pussee “estrem”, e per quest marginai, mia domà grazzie a la massa che la tend a la moderazion, ma anca grazzie a quei che a paroll inn dur e pur ma preferissen sostegnì cont i faa mia quei movement che inn pussee simii ideologegament, ma quei che inn pussee seguii, viduu che quiist ultemm chi gh ann d i posizion pussee accettabii per el sistem, coma l è vegnuda la Liga d el Salvin. Attenzion, chi voeurom mia critegà quei che in mancanza d ona alternativa de varè a el marasma noeuv marxista, preferissen vodà per el manch pesg e gnancanmò quei che deziden de partezipà a i elezion politegh, forsi anca per d i grand partii cont el vegh d i bon intenzion, ma quei che cont el voeurè semper vegh el piatt preparaa e pur de res’cià mia de restà emarginaa, inn disponibei a ciappà coma proeuppi mennadoo quei che in d i faa fann vidè de vess d i voeult poeugh defferent da i esponent prinzipai d el sistem che disen de critegà.

In viduda d i prossem elezion, coma emm giamò faa in d on oltra sed, numm de Lombardia Granda invidom i identitee Lombard a vodà per i candidaa de la Lista Fontana (viduu che i lor propòst inn i pussee accettabii da el nòst punt de viduda, per el motiv che el se tratta de otonomia fiscala e culturala, idest el minem che la Lombardia la meritariss), per quell che el revarda iscambi l ambet “nazional”, l occorr mia ona ment geniala per capì che i opzion preferibei la sariss defaa el vodà per el Salvin (nepunemanch tutt), oppura l astension, anca se vergun el poeudariss ritegnì giust el vodà per Casapound nepunemanch i desaccordi in su la vision de l Itaia. In poeugh paroll voeurarissom regoeurdà che anca se ritegnom nesessari el zercà de influì in su la situazion politega cont i mezz disponibei, la robba da fà mai l è quella de rennegà i proeuppi ideai, domà per question de convenienza, per quant estremist e utòpegh poeuden parè. In d on epoca in d la che i ball inn lesg, anca el dì o el sostegnì la verità l è on azion revoluzionaria.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Perchè numm semm Lombardist

Per chi el ghe cognoeuss ben el par evident che  d on punt de viduda ideologegh numm de Lombardia Granda gh emm d i posizion contracorrent mia domà in d el contest de questa sozietà chi in d la che inn spantegaa i disvarè mondialist, ma anca in d el contest de l inscì ciamada “area” nazionalista/identitaria taianna in d la che la stragranda maggioranza d i cas la fa da Segnoo l idea taianista, soven ispirada a el nominos ventenni e che donca la vid mia de bon oeucc tucc i istanz mia domà independentist ma ancasi autonomist o federalist, cont el defignii coma on vergott de dannos in quiist temp chi che el fariss nagott olter che danesà la “Sacra Patria Taianna”.

Anca se per quaivunn l è on concett dur da capì l è on contrasens allucinant el zercà de combatt el pensee vunegh cont l esaltà i staa soranazionai vottzentesch coma defaa l Itaia, la Franza, la Spagna e el Ream Giontaa. Perchè se analizzom la storria de quiist staa chi poeudom notà in manera ladinna che lor i gh ann vu d i dinamegh incredibilment simii a el sistem globalizzaa che incoeu inn adree a tentà de imponn a numm. Sia in Itaia che in Franza( l è mia on cas se el se dis che la Repubblega Taianna l è ona creazion franzesa) e in d la Spagna d el Franco ma anca in d la Britannia Granda (l è assee regoeurdass d i crimen perpetraa da i ingles a dann d i irlandes) el s è semper tentaa de assimilà i menoranz etno-lenghistegh d i voeult cont i ball e i falsificazion e olter voeult ancasi ben cont la violenza.  E tegnissev ben a ment che chi semm mia adree a parlà doma de quei menoranz li che comprenden poeugh miiaia de individd arent i confinn, ma di quei realità etnegh e storregh che poeuden vess tranquillament consideraa d i nazion senza staa mia domà grazzie a l estension d el proeuppi areall paragonabel a i staa oeuroppee d incoeu de medi dimension, ma anca grazzie a l esistenza d ona proeupria lenga e d ona proeupria cultura che in sossen cas l è staa considerada prestigiosa in passaa, pensom a l occitan, a el venet, ma anca a i parlaa gallo-italegh coma el pemontes e el zenes.

Proeuppi per quiist motiv chi l appar ciar che tucc i descor l obiettiv d i che el sariss quell de affermà che i taiann gh arissen de desmett de cicerà d i “deliri  campanilistegh” e “nazileghist” perchè gh arissom de restà pussee giontaa in quiist ultemm temp chi, se defferenzien ben poeugh da i quatter fras faa de quei che disen che l euroscetticism el sariss on maa oppura che i razz e i etnii gh arissen mia de esist viduu che quest partasg chi el creeriss una guerra tra poeur (sic!). Proeuppi perchè numm semm etnonazionalist coerent (se el primm barlafus che el passa el ghe defigniss “regionalist localist” l è mia on nòst problem) refusom tucc i tipp de mondialism de tucc i scar, idest quella la voeur fà su i taiann cont el forzà i lombard etnegh a rennegà la component gallo-romanza e mitteloeuroppee de la proeupria identità (coma el seguta purtropp cont suzzess da el 1861 e tegnissev ben a ment che affermà quest el voeur mia negà la component oeuroppee de Mezzdì che numm gh emm), inscì coma quell che el voeurariss on Oeuroppa faa da “brasiliann” che se consideren zittaditt d el mond.

In poeugh paroll, chi el critega l immigrazion afro-asiatega ma el resta indefferent oppura adirittura content innanz a la scomparsa d i poppoi otoctonn alpino-padann el gh ariss de fà sitt, chi iscambi el se lamenta de vess “s’ciav de Romma” e de vegh de mantegnì el Mezzdì, ma el considera coma “noeuvv lombard” tucc i extraoeuroppee el gh ariss de fa l istess.

Gh è ne mia d i ball!

Saluu Lombardia!

 

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Andii tucc a vodà!

straa

Coma sossen poeuden savè, doman el se tegnerà el referendum in su l otonomia de la Region Lombardia e de la Region Venet.

Anca se i entità scitaa gh ann mia i confinn etnolenghistegh sgiust, el va a bon cunt consideraa che ona devoluzion d i poeud da Romma a quiist region chi la sariss de grand benefizzi per i Granlombard che viven sota la lora giurisdizion.

D el rest nagott el vieta che i confinn poeuden vess modificaa cont referendum locai in fuduu, coma quell che ona coalizion de zittaditt l è adree a a avvià in d i provincc de Novara e de la provincia de Domm per passà da sota la giurisdizion de la Region Piemont a quella de la Region Lombardia.

Soven emm sentuu dì da pussee font che el se tratta d on referendum inutel perchè l è consultiv e donca mia vincolant e i Region poeudarissen giamò rezed de lor iniziativa pussee poeud.

In effett, el se poeud recognoeuss a i dettratoo d el referendum che la se cognoeuss mia l efficacia pratega d el vod viduu che el gh è nissun vincol che el gh arà de nass ona trattativa tra la Region e el goveren zentral per ottegnì pussee otonomia.

Nepunemanch quest, quell che el se poeud de seguu ottegnì l è on ciar messagg de la poppolazion contra el sfruttament assurd e i abus burocrategh (l esist mia in d el mond on vergott de inscì grand) d i che i Granlombard inn soggett da part de la Repubblega Taianna.

Gh emm defaa vu innanz a i nòster oeucc el cas de la communità otonomma de la Catalogna la che, stuva de fà da cadò de bon 8 miiard a el rest d el Regn de Spagna, l è adree a rezed l independenza perchè a lor l è staa refusaa on federalism seri.

Ma se la Catalogna la gh à el drizz de fa la vittima perchè in 5 miion de abitant gh ann de versà 8 miiard a Madrid, cosa l è che la gh ariss de fà la Region Lombardia la che in 10 miion de abitant versen tra i 50 e i 70 miiard a l ann nett a Romma?

Ona zifra procapite che l è de 5 voeult pussee granda de quella catalanna!

Anca perchè a la fin quiist danee chi, de seguu el se poeud mia dì, che iutten economegament l arretrada Itaia de Mezzdì a sortì da la condizion in d la che la se troeuva!

In realità, quiist danee chi fignissen prinzipalment a alimentà el parassittism romman e a i varii organizzazion criminai de march mafios present in d el Mezzdì de la peninsola.

Per quiist motiv chi poeudom donca pensà che el vod de doman el poeud vess consideraa on tipp de elettrocardiogramma de la poppolazion.

Vidè insomma se l organism el gh à anmò el voeurè de viv e de desconfigg el parassita che l è adree a impiegnill, oppura se l è sgiumai ruvaa a el stadi final e l à donca ceduu a el progredì fatall de la malattia.

Per quest motiv chi Lombardia Granda l invida tucc i Granlombard che gh ann el drizz de vod a vodà in d i referendum che se tegnerann doman a partezipà e a vodà Sì.

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

La democrazia repressiva e el sò battasg contra l oeudi e el complottism

фтешафшышы

Coma el suzzed durant i ultemm agn anca questa voeulta chi, in d el mond occidental el mes de sgiugn el passa in d el nomm d el vess dervii e de la tolleranza in d i confront d i menoranz-lobby, che nepunemanch tucc sarissen anmò mia assee privilegiaa. L è ciar che mi riferissi mia domà a la recent approeuvazion d el mariasg omosessual in Todria, ma apò a i voncios marsc organizzaa da chi zenter de pervertii li d i lobby LGBT, che purtropp in quest darree mes chi gh ann vu sit in defferent zittà taiann, cont insemma sossen de domonizzazion de chi che el s è opponuu anca in manera pazifega.

Attenzion, chi el se tratta mia de istigà a la violenza oppura a l emarginazion o a l oeudi in d i confront de quella categoria de personn cont defferent orientament sessuai (coma fann per esempi in d la filooccidentala Arabia Saudita per esempi), ma de evidenzià coma la masgior part d i iniziativ politegh “umanitee” e “democrategh” vegnen dovrà per destrugg la ziviltà oeuroppee.

In questa sed chi gh oo mia intenzion de cicerà in su el faa se l omosessualità istessa la sariss on fenommen accettabel o manch, anca perchè nepunemanch tucc l ariss de vess ciar per ciaschedunna personna resonevola che quest fenommen chi, per motiv de bon sens, el poeud mia vess tolleraa in chi cas li in d i che el se parla de l instituu de la fameia, oppura quan che i omosessuai vegnen d i lobby che tacchen su a pretend da la sozietà de addattass a lor.

Nepunemanch tucc quest sont ben consapevol d el faa che per  l ameba occidentala media oppura per olter soggett soggiogaa da el pensee de la Scoeura de Frankfurt, l è staa assee lensg la part de primma de quest articol chi per vegnì a la conclusion che l otor el sariss on dansgeros noeuv nazista che el metteriss coma bas a la soa ideologia l oeudi, el scagg, el presgiudizzi, o forsi apò l ignoranza (?).

In effett el suzzed soven de vess accusaa de sostegnì idee i che se basen in su l oeudi oppura in su i “paranòi complottist”. In verità però l è assee vegh on minem de zervell e de sens critegh per capì che quiist accus chi inn mia domà d i metod semples per tentà de forzà l avversari a vess sitt senza argomentà, ma anca d i accus cont poeugh sens, faa prinzipalment cont el fin de fà leva in su la debolezza, l ingenovità e l ignoranza d el poppolin.

Per primma robba el s ariss de capì chi l è che el dezid cosa l è l oeudi? El voeur dì parlà de vergott o de vergun cont brutt paroll? Oppura forsi per vess accusaa de quest grev crimen chi l è assee adressà ona critega equilibrada cont l esprimm el proeuppi vess mia de cordi in su on determinaa argoment? Questa demanda chi l è importanta fess perchè incoeu vegnen accusaa de oeudi mia domà chi che inviden a mazzà i immigree o i omosessuai, ma anca chi in tonn calm el se permett de dì che l immigrazion de massa e la tutela d i menoranz, che in Occident vegnen d i lobby, l è adree a scapà de man. Eppura se el se parla de oeudi coma sentiment ( sentiment che proeuven tucc i vess umann) anca i frazion politegh opponuu el proeuven, oppura voeurarissev dì che i sossen denigrazion mediategh in d i confront d i movement nazionalist/identitee, i aggression d i zenter soziai inn mia apò lor d i espression de oeudi? O forsi quaivunn el gh ariss anca el coeurasg de insinuà che quiist chi sarissen d i question che poeuden vess a coeur domà a d i noeuv nazist complottist e asoziai?

E chi la vegn on oltra question che la revarda on olter termen, incoeu spantegaa fess, idest el complottism. El se tratta d on olter termen che el vegn dovrà a drecia e a manzina per indicà chi l insinua che in d i gest e in d i affermazion d i politegh el ghe poeudariss vess on second fin. Se lassom da part i varii pategh accostament a teorii che sostegnen l esistenza d i UFO, d i rettiliann, semm de bon seguu che l inaffidabelità d el politegh medi la sariss domà ona teoria basada in su la paranòia? Eppura anca in Itaia, el zittadin medi el se fà nissun problem a affermà che la politega d incoeu l è marscia proeuppi per l istess motiv. Quest el menna a la conclusion che l accettazion d ona teoria oppura la ridicolizzazion de lee, usualment la depend mia fess da la probabelità che lee l è vera o manch, ma da l inclinazion ideologega d ona determinada personna. I istess che moeuven accus de complottism, defaa i se fann nissun problem a lora voeulta de recognoeuss l esistenza d i cospirazion razzist, omofobb o nazifascist, quan che a lor l è comed. Per esempi disen soven che el Salvin e olter politegh leghist somenen oeudi in d i confront d el forestee per alimentà ona guerra tra poeur (?), oppura in chi cas li in dova lor te disen che i movement poppulist de l Oeuroppa de Sira inn finanziaa da el Putin. Chi el se voeur mia, ciappà i defens de quiist soggett chi scitaa de sora, soven insgiustament ritegnii d i defensoo de l Oeuroppa, ma credi che l è doveros evidenzià el faa che chi el parla de complottism el fà o per ipocrisia oppura perchè l è semplesement ona bèe che l è adree a illudess d el faa che el mond l è trasparent. De seguu mi el disi senza negà che in sossen cas gh inn tucc dò i motivazion.

 

 

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento

Padania o Lombardia Granda?

http://www.grandelombardia.org/it/wp-content/uploads/2017/01/fllga.jpg

Anca se soven numm vegnom assozziaa a la Lega Nòrd da defferent categorii de personn (da i fascist-statalist a i simpatizzant de la manzina occidentala), numm saremm mai strach de remarcà la nòstra estraneità a quest partid chi. Anca se a i oeucc d ona personna poeugh documentada la LN la poeud parì on movement etnonazionalist, lee in verità l è mai stada inscì. Sgiamò in d i agn 80, anca se da subett l à attiraa personn de defferent sfumadoo ideologegh, lee l è nassuda come on movement libbertari i descor econommegh de la che gh even on roll de primm pian, cont el lassà inscì a i marsgen la question immigratorria insemma a quella etno-lenghistega. Vunn a quest punt chi el poeudariss controbatt cont el dì che la question econommega a la fin l è quell che l interessa pussee a la massa e che donca el sariss el vunegh moeud per attirà on numer consistent de sgent. Pecca però che in chi cas in d i che el se fa leva domà in su i question fiscai, senza ona solida e prezisa ideologia che la cambia mia a seconda de coma el boffa el vent (regoeurdom i dilemma “Padania libbera-Federalism fiscal-Lega nazionala) el se narà mai da nissuna part perchè el fignirà che ciaschedun el metterà i proeuppi interess personai de sora de chi de la communità, cont el ruvà a questa manera chi a inconcludenz in su tucc i front e a conflitt de det.

In quiist temp bui chi l etnonazionalism communitarista (i priorità d el che metten mia foeura i question econommegh, ma i metten in d on contest d on descor pussee grand) el rappresenta la vunega sgiusta ideologia che la poeudariss giontà i lombard de bon voeurè per l otodeterminazion, proeuppi perchè el mett i interess de la communità etnega innanz a chii d i singoi e d i lobby finanziee foraggiaa da l ottual sistem globalizzaa. El temp d i partasg tra i guelf e i ghibellitt, tra i communist e i fascist l è sgiamò fignii da on pezz ; incoeu la contrapposizion l è tra i otoctonn e i allosgenn e tra i nazionalist e i mondialist.

Saluu Lombardia!

Share
Pubblicato in Uncategorized | Lascia un commento