Weltanschauung

A partì de l prinzipp che la reson ommana e el metod scentifegh inn i mei instrument per toeu ona cognoeussenza e comprension de la realitaa fisega, la pussee oggettiva possibel (razionalisem), emm vardaa e analizaa la natura per zercà de capinn pussee i manee de lavoo e fà su inscii quella che l è la nosta Weltanschauung.

La biologia la mostra che l obiettiv de tucc i vess vivent l è massemizà ind el longh termen la trasmission de sgen el pussee possibel arent a i sò: come tucc i olter vess vivent, de seguu numm semm mia foeura de quest obiettiv.

Poeu che el trend evolutiv ciappaa el gh à mennaa ind la categoria d i nimai soziai, l è evident che d i prospettiv soziai dirett a satisfà domaa i busogn de l vunegh, coma egoism, opportunism e edonism, mennen seguu a grevissem situazion de crisis sozial o, ind i pesg cas, a l borlament total de ona sozietaa.

L evidenza empirega l à defaa demostraa che, se ind on contest espansiv inn i comportant competitiv che sgeneralment favorissen el success e el develupp de i spezies, ind i contest mia espansiv (coma quii che semm ruvaa, poeu che emm anca superaa la capazitaa de l ecosistem de sotegnigh) inn i comportament co-operativ che sgeneralment favorissen el success.

Inscii, on sistem sozial-politegh (idest on sistem de regolazion de la vita d ona comunitaa) bon de ciappà l obiettiv de trasmission d i sgen el pussee possibel el gh à de vess basaa in su prinzipp de co-operazion e solidarietaa e mett al zenter d i sò obiettiv l interess de l intrega comunitaa.

Tuttavia l obiettiv de trasmission d i sgen el pussee possibel arent implega on olter punt fondamental: pussee granda l è la divergenza sgenetega d i partizipant a ona comunitaa, pussee granda l è l inzentiv per d i partizipant pussee arent in tra de lor a s-ceppà i ligamm de solidarietaa e co-operazion per fà su ona noeuva o anca per fà taccà comportament opportunistegh contra i olter.

El gh è inscii ona sorta de trade-off che el fa dubbi cosa el sariss, in termen assoluu, el mei grad de slargament de la co-operazion.

De on punt de vardà merament biologegh, i analisis sgenetegh fann pensà che la sgiusta manera de aggregazion sozial per l omm la sariss quella de la subspezies.

Ind la realitaa gh inn tuttavia olter variabel de ciappà in considerazion, perchè numm semm mia domaa i informazion sgenetegh che mennom ma anca l ambient in dova vivom e i informazion mia sgenetegh (lenga, storria, cultura, etc.) che emm collettivament inereditaa de la nosta sozietaa. Anca se l è important tegnì semper a ment che anca a nivel de subspezies resten d i  evident defferenz fisegh e sgenetegh.

La nosta identitaa l è inscii el giontament de etnia, territorri e cultura, independentement da i entitaa amministrativ che incoeu che tochen.

Cont el mett l interess de la Nazion (intenduda coma rosc de person mettuu insemma de l istessa etnia, lenga, cultura, territorri e storria) per obietiv fondamental e sgeneral d i attivitaa de l settoo publegh e che la considera l etnizitaa a coma element prinzipal che la fà su la comunitaa nazionala e che el se poeud mia lassà nà, l è sossenn ciar che el nazionalism etnegh l è la mei Weltanschauung per garantì la soravita de la nosta identitaa.

El gh ariss de vess ovvi, ma gh è de prezisà che la defensa de la nosta identitaa el voeur mia dì voeurè desfà quii di olter o retegnigh inferioo a i nost: el respett de la diversitaa el poeud vesseegh domaa cont el tegnila e inscii cont el combatt l immigrazionism e la sozietaa multirazziala.

In conclusion, poeudom dì che la nosta Weltanschauung l è ona manera de nazionalisem etnegh che el vegn foeura de l analisis razionalistega de la realitaa e che la poeudariss inscii vess ciamada “nazionalism etnegh razional” (pussee cort in etno-razionalism).

Metafisega

On coverent razionalism el gh à de refusà fermament tucc i relison o i olter ridicoi surrogaa metafisegh per espigà quell che el se capiss mia.

Ind el vintvunesem secol, el gh ariss de vess sota i oeucc de tucc i personn con minema istruzion e medi abelità cognitiv che i vari metafisegh inn staa nagott d olter che el resultaa illusorri de l omm che l eva mia bon de dà on espigazion a fenomen che pareven coma mia resonabel.

On grand fall de la reson logega che l è poeu vegnuu on perfett instrument de controll sozial e ona manera de lesgitimisazion de l spiotazion d i class pussee debol.

La nostra critega l è adressada soratutt a el monoteism abramitegh, ver e proeuppi predezessoo de la dittatura d el pensee vunegh mondialistaa, el che coma corp forestee l a deviaa l Oeuroppa cont sossen idee allogen a el nost continent, e soven cont la perversion d i dottrin filosofegh otoctonn.

I vunegh instrument che poeuden garantì la fin de quist bolgir chi contra l ommanità inn el spantegament de la vera informazion scentifega e el develupp de l sens critegh, idest l indagazzion filosofega a tutt camp.

Naturalment e el resgett d i vari declinazion de la metafisega l implega mia el resgettà otomategh anca de quii che inn d i sò prodot che incoeu representen iscambi on element de differenza culturala, coma l’art, la letteradura e i tradizionai credenz indisgen Oeuroppee, de orisgin gentil.

Fameia

Per segurà la soravita de la nosta identitaa l è indispensabel recovrà e ripristorà el fondamental instituu sozial de la fameia naturala, basada in su la relazion monogama in tra omm e donna e in su prinzipp de fedelitaa, respett, solidarietaa.

Quest recovrà chi el sarà tuttavia possibel domaa quan che el sarà revardaa l attual rol mia differenzaa de l omm e de la donna cont el fin de restorà i rol selezionaa per lor de la natura.

La fameia naturala la gh à inscii de vess el zenter d ona sensibelizazion adressada a la resoluzion a la radis de tucc i problem che inn adree a s-ceppagh la fonzion, coma individualisem, femminisem e parafilii.

Staa e Dritt

El poeud soran el gh ariss de vess de l Poppol cont el vunegh limet de respettà el fin gran de massemizazion de l interess collettiv de la Nazion. Inscii, el gh à mia de vess el Staa a lesgitemà de per luu, ma la Nazion a lesgitemà el Staa.

I informazion fallaa e i numeros bias cognitiv de l intellett omman metten la democrazia a grand res-c de fallità per via d i bolgir d i ment pussee frasgel de part de quai opportunist.

Quest punt chi el ghe fà vess critegh in su l opportunitaa de tegnì universal l elettoraa attiv e passiv: coma l è consideraa nezessari vegh zert cognoeussenz e una consolidada etega per poeud fà ona profession qualificada, inscii gh ariss de vess consideraa nezessari che chi che el dirisg la res publica l è bon de fall in manera sgiusta e adeguada.

A nivel de forma de staa, numm credom che ona republega federala la sariss la mei soluzion per segurà ona bona governabelitaa e on sgiust nivell de otonomia d i prinzipai  realitaa etnego-culturai d el paies.

Per quell che l è l assignament d i trii poeud fondamentai de l staa, l ordenament ideal el gh ariss de toeu el nett partasg d i poeud tipega de l staa de dritt.

Ind i detai, el poeud esecutiv el gh ariss de vess assignaa a on president vodaa direttament d i zitaditt cont sistem masgioritee a dobbi turn.

El poeud legislativ el sariss iscambi de ona vunega assemblea parlamentera, federala, vodada direttament d i zitaditt cont sistem proporzional.

El poeud sgiudesee el sariss de fin daa a ona cort suprema vodada anca lee direttament d i zitaditt cont sistem proporzional.

Econommia, Mercaa e Politega economega

El develupp econommegh mia limetaa, obiettiv fondamental de l econommia capitalistaa d incoeu per la gran part d i economist l è in ciara contradizion cont i lesg fondamentai de la natura perchè l è mia possibel develuppass infinitament in d on pianett cont dimension limetaa.

El sistem individualistegh capitalist l è poeu on sistem affiondament mia sgiust che l à mennaa versa l accumulazion de la grandissema part de la ricchezza in d i man de poeughissem, che l a permettuu el develupp de ona sozietaa moralment desgenerada, che l a mettuu el consumism esasperaa, che l à faa ruvaa a la desfazion de important ecosistem e de significativ element de biodiversitaa, etc. e che el mennarà ind el medi-longh termen a grevissemm problem de stabilitaa soziala, politega, economega e ambientala.

El vunegh sistem sozial-economegh a vess etegh e sostenibel ind el longh termen l è el comunitarisem, on instrument prezziosissem d el sozialism declinaa in sens nazional: on sistem fondaa in su la solidarietaa in tra i sò member e mia in su la competizion in tra de lor, in su l ben de la comunitaa e mia in su quell de quaivun, in su l progress de la qualitaa de la vita e mia in su l oment d i transazion commerziai, in su el simbiosis cont la natura e mia in su l tentativ efimmer de dominazion in su de lee, etc.

Poeu che al cambiament d i prinzipp etegh, l implementazion de l comunitarisem el gh arà de passà per ona curada reforma de l mercaa: in particolee, l è nezessari bloccà l accumulazion d i ricchezz ind i man de poeughissem e arrestà inscii la speculazion finanzaria internazional cont l abolizion de zert instrument finanzari (coma i derivativ), equiparà la tassazion in su i retor finanziee a quella in su l revenuu de lavor e inserì instrument redistributiv che consenten a tucc de esprim i sò abelitaa.

A l istessa manera, l è perentorri ona reforma de l sistem monetari che el sferla la soranitaa monetaria d i banchee internazionai e la retor a la volontaa de la Nazion.

In fin, l è indispensabel inserì equitaa e sgiustizia ind el sistem tributari cont l adozion d ona tassazion basada in su l effettiva abelitaa contributiva e in su l criteri fondamental de l “chi che el polluta el paga”.

Politegh soziai e Lavor

Ind on pianett d i dimension finii e semper pussee sorapoppolaa, l è prima de tutt important l adozion de adeguaa mesuu de controll de la natalitaa che miren a l tegnì on equilibri sozial-politegh a nivel global.

El segutà de l slongament de la speranza de vita el fà indispensabel ona reorganizazion de la previdenza sozial: poeu a ona reforma de l sistem pensionistegh in su real criteri de nezessitaa e de meret, l è nezessari consentì el passasg gradual a la pension cont la possibelitaa de convertì contratt de lavoo temp intregh in contratt de lavoo temp parzial parzialment defiscalizaa passaa zert agn.

Per quell che el toca iscambi el mercaa de l lavoo, l evidenza empirega la ghe fa vidè che elevaa sussidi de disoccupazion, olt nivell de sindacalizazion e esageraa ostacol a la zircolazion d i lavoradoo fann nagott d olter che fà vegni pussee bassa la effizenza de el mercaa de el lavor cont vantasg domaa per i balabiott:  la ghe voeur inscii ona liberalizazion che la tegn i sgiust controll nezessari a la sò effiscenza.

Politega interna, seguritaa e sgiustizia

Cont l obiettiv de massemizazion de l benvess collettiv, el gh à de vess assolutament garantii quell che l è vun d i busogn primee de l omm: la seguritaa.

Tucc i comportament che fann dagn o metten a res-c el singol e la sozietaa cont el minament de la seguritaa individuala e collettiva gh ann inscii de vess subet descovraa e castegaa de effettiv e effiscent orghen de polizia e de sgiustizia.

L obiettiv final de quist orghen chi l è inscii de garantì el disinzentiv a la violazion d i regol, la zertituu e l’adequazion de l castegh, la reparazion d i dagn e l effettiva re-educazion de chi che l à fallaa (anca cont i lavor forzaa).

Ovviament per consentì el toeu de quest important obiettiv che voeuren struttuu burocrategh semplis e snell e ona lesgislazion ciara e streccia che, ind el cas de crimen sossenn grev e inutelitaa/impossibelitaa de la re-educazion, la gh à anca l applicazion de l castigh capital. Quest el gh ariss de revardà soratutt chi che el danesa e el tradis delibberatament la communitaa nazionala.

Particolee attenzion la gh à de vess poeu dada a l battasg contra tucc i manee di crimen organizaa che minen a la bas la convita zivila, coma mafia e terrorisem.

Politega forestera e defensa

Poeu che d i menas intern, la seguritaa de la comunitaa nazional la gh à de vess garantida anca de eventuai aggression estern via el fà su d on servizzi militee, alternativ a quell zivil oblegatorri, che el gh ariss anca el rol de istituzion sozial de support a l develupp moral de l giovin.

Per garantì poeu ona salda stabelitaa politega, soziala e econommega ind ona vera Oeuroppa d i Nazion, la mei soluzion la sariss el develupp d ona salda tremasg de allianz Oeuropee che mennen a l toeu ona bona otarchia economega a nivell continental.

In fin l è nezessari develuppà on adequaa lavor de opposizion a la globalizazion mia controllada e a l stabilissament de l noeuv (vegg) orden global.

Politegh d i giovin e Istruzion

Ona studiada e bona educazion psichega e fisega l è segurament fondamentala per on pien develupp de la persona e in particolee per el toeu ona manera de vita sana e equilibrada.

Per quest motiv chi l è fondamental ona reforma totala de l sistem educativ a partì de l sò orghen pussee semplis ma important, la fameia naturala, fina a quii pussee compless, coma i universitaa e i colesg.

In questa ottega qui, el ghe sariss poeu de develuppà olter istituzion soziai che infolzissen el voeui lassaa d i ges e oratori e cambien inscii i mia naturai robb insegnaa dent lii.

Agricultura e tutela de l ambient

El develupp d i mass urbann el crea on inevitabela alienazion da la natura, cont el mennà inscii l omm a develuppà assurd astrazion i che el fann cred de vess taiaa foeura da la natura e da i sò lesg: domaa la vitaa ind on ambient rural el consent el contatt dirett e costant cont la natura, nezzessari per vegh i virtuu de resonevolezza, stabilitaa emotiva, onoo, viriltaa, otostima, corasg e integritaa morala.

Per fa quest l è nezzessari defend  la nosta terra la che l è adree a subì tucc i dì el sciampament in manera insostenibela de preziosissem soeul per occupall cont residenz, zenter commerzai, magasitt e ruee a l punt che in sossenn resgion d Oeuroppa i terr agricol inn pu assee a dagh de paccià a i sò abitant.

Poeu, l agricultura convenzionala moderna basada in su el dovrasg de sostanz de sintesis l è adree a fà foeura la fertelitaa naturala de l soeul agricultural cont el res-c de fà dagn a la seguritaa de paccià d i sgent fuduu.

Per res-cià mia de nà poeu el punt de mia retor, l è fondamental mett dent mesuu de tutela de l agricultura cont el blocch de la consumazion de soeul, el tornà a on agricultura naturala sostenibela ind el temp e el toeu on otarchia de paccià almanch de l 80%.

Ancasì, ind el ultem secol, la zimentifegazion salvadega, la polluzion de terz mond, la bomba demografega allosgena e el vegnì innanz de spezies alien dannos inn adree a cambià el paradis sossenn amaa d i nost sgent ind ona sorta de gran cagaratt spussent.

La vegn inscii imperativ el battasg per el salvament de la biodiversitaa, che l è la pussee granda ricchezza che poeudom lassà a i nost sgent fuduu, cont el controll e el remoeuv d i spezies alien dannos e l oment d i superfizz destinaa a l salvadegh.

Politegh energetegh

Quell che dess el par on robb de nagott, a brev el vegnarà el prinzipal problem che la gh arà de fà front l ommanitaa: el superament de l picch de estrazion de l petroll e el de poeu picch de estrazion de l gas natural i darà defaa orisgin a ona crisis politega e econommega mai viduda primma.

L eventual soluzion de l energia nucleara la var nagott perchè, a part el problem anmò mia sistemaa de l management d i ruu, i riserv de uranium inn assee domaa che per ona quai desenn.

L ipotesizaa retor a l carbon proponnuu d on quai balabiott el poeudariss anca garantì energia per on secol o forsi duu ma el gh ariss on impatt ambiental devastadoo.

La vunega vera soluzion a l problem de l energia l è ona combinazion de develupp d i font de energia renoeuvabel e sostenibel (mia domaa alternativ, coma i oeul de scist!) e de riduzion d i dilapidazion e d i ineffizcenz de la consumazion.

Industria e Serviz

Gh è nagott de dì in su l importanza d ona industria sana e robusta ind ona econommia moderna, inscii coma l è sgiust che anca i servizi gh ann de vess effettiv e effiscent. Tuttavia l evidenza empirega la ghe fà vidè che l è mia bon lassà libber i asgent econommegh.

Per sanà i sossenn cas de fallitaa de l mercaa l è inscii important supportà cont iutt miraa e ben studiaa el settoo secondari e quell terziari per fa inscii che  inn sostegnuu quii enterpris che deziden de lassà la prospettiva de el mer profitt e de l “tirom innanz” per lavorà in manera responsabel e segutà a innoeuvà cont on oeucc a la sostenibelitaa.

Scenza e Rezerca

La rezerca scentifega de bas l è recognoeussuda de tucc coma element essenzial per supportà on progress de la cognoeussenza e de la qualitaa de la vita ind el temp.

La rezerca la gh à inscii de vess sgiustament finanziada e supportada, ancasì cont inzentiv che mennen i giovin a scernì di materi de studi scentifegh.

L è poeu nezessari fà inscii che la scenza la poeudariss finalment esprimess liberament e che la gh arà pu de nà adree a i diktat d i lobbi de influenza globalist che se fann mia d i problem a manipola i scentifegh per garantiss la lor posizion de rendita.

Transport

El dovrasg de l otomobbel coma prinzipal manera de transport ind el longh termen l è mia sostenibel per i grand cost energetegh che quest sistem rezed. Discoruu anmò pussee marcaa l è de fà per el settoo aeronotegh, che el gh à una retor energetegh anca pesg de quell otomobbelistegh.

Ghe sariss insci de mochela de inzentivà cont fond publegh i prodottoo otomobbelistegh e el fà su de dannos otostraa e puntà iscambi in su l develupp de effiscent e moderni sistem de transport publegh basaa in su l tramasg de straa ferraa e anca a on ripristin d el nost tramasg d i canai navigabii per redescovrì el traspòrt fluvial.

 Sanitaa

La saluberitaa de l ambient de vita, de l paccià e de l stil de vita inn i premettu a la bas de la saluu de tucc, e inn robb d ispess controllabel de la persona istessa: gh è inscii de dà gran importanza a l lavoo de educazion e sensibelizazion de tutta la poppolazion cont el fin de fà capì a tucc che inn i prinzipai responsabel de l lor vess de saluu.

El gh ariss de vess poeu ciar che, coma person razionai, semm fermament contra a l dovrasg e a la legalizazion d i droggh grev e lisgee (tabacch anca) inscii coma a l abus de alcol.

Per el sistem sanitari, l è assolutament indispensabel che l è sgiustament finanzaa per garantì effettivitaa e effiscenza e che el permett ona velos e semplis resoluzion d i prozeduu burocrategh (cont on management telemategh d i medesem).

In fin, el razionalisem implega istess che la vita la va vivuda se l è meritant de vess vivuda: l è inscii nezessaria la legalizazion de l eutanasia e la spontana adozion de mesuu eugenetegh a fin terapeudegh e preventiv.

Share