Simbol

El simbol de Granda Lombardia l è quella che numm ciamom Cros Lombardista.

Questa cros chi l è fada d ona Cros de San Giorg, rossa in de l contest bianch, simbol de Milan e de la Lombardia Comunala che la vegn part de la roeuda solara indoeuroppee , de memoria italo-zeltega e germanega, on simbol sossenn scerr per la Lombardia, e per tutta l Oeuroppa; a soa voeulta el simbol inscii formaa l è faa su d on serc cont el bannee ghibellin de la Lombardia imperiala  idest la Bluthfahne o Cros de San Gioann Battista. L è inscii fada su la Cros Lombardista (i brasc ross e i brasc bianch se metten insemma cont la Cros Solara).

Con quest simbol chi, numm emm voeuruu fà on important omasg a i nost Pader Lombard, perchè quaivun el gh eva coma bandera la Cros de San Giorg e quaivun olter la Cros de San Gioann Battista, e poeu ai nost sgent arian depositee d i ver e vunegh radis Oeuroppee, ben mostraa de l imasgina armonega de l disch solar quaterpartii, simbol de l soo.

La nosta identitaa l è lombarda, anell de giont tra mond rommanegh mediterranee e mond germanegh mitteloeuroppee, e l è bona che la gh è vegnuda la sana intenzion de mett insemma la tradizion lombarda cont quella ariana.

A coronna de l nost simbol el gh è el nominos tripartasg cromategh bianch-ross-negher, simbol de l triaa sacher de l mond arian.

El bianch-ross-negher l è mia, coma quaivun el poeud pensà, robb de neonazism o de militarism teutonegh (gh arissen nagott in commun cont la Lombardia): la scernida di coloo l è stada fada per el sciarm de l cromatism arian, che el se mett dent ben in quell Lombard inscii de omentà el significaa pussee intem.

El ross l è el coloo de l Sangh Lombard; el bianch de la franchezza e de l onestaa de l Spiret Lombard; el negher de l fertil Soeu de la Lombardia Granda.

Quist tri coloo chi inn ancasì el tripartasg sozial che in numm Lombardist el se incarna cont chi el defend el Poppol, la Cultura e la Terra.

In sens prategh el nost simbol el poeud vess lesgiuu coma identitarisem lombard etnegh   (Cros de San Giorg), che el se spantega a el spazzi granlombard (Cros de San Gioann Battistaa), e el coronà inscii el punt de referement costant mettuu ind la nosta ereditaa (indo)oeuroppee (roeuda solara e cromatisem arian).

Per quell che el toca el nost coloo sozial, el coloo che troeuvom in su i bander, in su i tesser e in su i camis, el gris piomb, coloo razional, fregg, savi, spartan e “prussian”, piomb in poeugh paroll. On coloo sever, adult, viril e guerree (ma assolutament senza militarisem) contramettuu a l ridicol verd verdon flourescent leghist e a i colorazion mediterranee che inn mia de bon nost coma el bianch-ross alpino-padan d i cros lombard.

Share