Agenda

1) Diffusion de l conzett de Lombardia Granda.

Per via d i assurd partasg politegh intern e de la creazion d i entitaa amministrativ artifiziai, el termen Lombardia l è passaa de defignì quella che ind el mediev el se seva faa coma areall etnegh, ered de Gallia Cisalpina e Langobardia Maior (manch de la Tuscia) a etichettà ona resgion mutilada de la Republega Taiana. Nost obiettiv fondamental l è inscii fà redescovrà, sia a i Lombard sia a l rest de l mond, ‘sa l è la vera Lombardia, a tacà su da el sò coeur etnegh nordoccidental (el bassin idrografegh d el Pò) per poo vegnì a el sò spantegament Granlombard el che el comprend tucca l Itaia settentrionala (da i Alp a la linea etno-lenghistega Massa-Senigallia).

2) Defensa de l identitaa etnega gran lombarda.

El var nagott tacà su on descoruu de defensa de la nosta identitaa se primma pensom mia a recognoeuss quella che l è la nosta vera orisgin etnega. Per desenn i Lombard inn staa bolgiraa cont l idea de vegh orisgin banalment latin e mediterranee e de vess part d ona indistintaa “vunega fameia”, quan che in realtaa i nost orisgin etnegh inn italo-zeltegh, submediterranee, cont on contribuu germanegh de superfizz: per quest intendom fà informazion per fà capì a i Lombard che inn i lor orisgin etnegh senza naturalment rennegà el rettagg de Romma antega. Gh emm poeu de considerà che el nost tass de nassuda sossenn bass insemma ai massiv fluss de immigrazion, primma taian, poo Oeuropee, e poo anmò mia Oeuroppee ann faa su ona situazion in dova i Lombard inn sgiamò ona minoritaa in sossenn resgion de la Lombardia Granda, e proeuppi per quist motiv chi ,per reson de defensa de l identitaa nazionala lombarda e de la biodiversitaa omana, pensom che el sariss important sensibelizà in su la desiderabelità de on assunzion spontana de l endogamia (e cont el termen “endogamia” intendom el favorì d i giont in tra compatriott), insemma a la renassuda del valoo de la fameia naturala. Combatt l estinzion de la gent Lombarda l è on nost ben prezis dovè moral.

3) Defensa de la terra granlombarda.

Per el faa che la defensa ambientala de la nostra terra la gh à de nà seguu adree a quella d i Lombard, attenzion particolee la sarà dada a i problem de distruzione del soeul agricol e de deforestazion, de zimentificazion, de polluzion, de sorapoppolazion, de invasion de organisem alien dannos e de degradazion d i ecosistem naturai orisginai. Per quii reson chi, numm tenteremm de sensibelizà l opinion publega lombarda cont el fin de recovrà l armonia in tra omm e natura e de promoeuv azion che educhen al respett versa la natura ancasì i poppolazion de zitaa, normalment mia sossenn sensibel a quist argoment chi. El sarà utel anca spezificà la natura climatega e geografega d el territòri Granlombard, che l è mia mediterranee e peninsulee ma subcontinental e anell de giont tra el mond proeupriament mediterranee e quell temperaa mitteloeuroppee.

4) Defensa d i lengh de la Lombardia Granda

I lengh romanz parlaa ind la Lombardia Granda, idest lombard (de l Est, del Zenter, de l Ovest e de l Sud), ladin, forlan e venet, inn part de la fameia lenghistega romanza de l Ovest (coma el franzes, l ossitan o el casteian) e mia de la fameia d i lengh romanz de l Est (coma el toscan, el napoletan o el romen).  Nepunemanch el faa che anca la Lombardia l à accettaa el taiann ( fiorentin letterari) сoma lengua uffiziala, l è ruvaa el moment che i Granlombard valorizen per ben i lor splendid lengh, cont una bella nettada d i polluzion d i ultem temp. L è inscii che voeurom spantegà contribuu scentifegh e storrego-lenghistegh in su i lengh present ind la Lombardia Granda cont particolee attenzion a l areall lenghistegh proeupriament lombard (purament gallo-italegh o gallo-romanz cisalpin), anca pussee a la discussion d i important question dervii coma i prinzipp ortografegh comun e l adozion de ona koinee panlombarda che a nost pensà el poeud vess representaa ben de l milanes classegh volghee emendaa. Quest logegament l è referii a la Lombardia etnega e mia de bon a tucca la Lombardia Granda la che includ per esempi on oltra lengua locala importanta coma el venet.

5) Defensa de la cultura e d i tradizion gran lombard.

La greva campagna de ommologazion “culturala” de part d i media e de l govern taian de l ultem secol l à mia domaa faa inscii che i lengh de la Lombardia Granda res-cen de descomparì ma ann ancasì faa sossenn dagn contra sossen tradizion tipegh del poppol Granlombard. Proeupi per quist motiv chi numm dedicaremm gran attenzion per dagh ben valoo ai recorenz storegh pussee important per la nosta Terra, per el recovrà de la nosta cultura gastronomega, per la defensa di nost usasg e costumm meritant de particolee tutela, e soratutt per el recovrà di nost manee de vida alpino-padan, caratterizaa don temperament onest, fedel e laborios.

6) Develupp de la Weltanschauung nazionalista etnega razionala.

La nosta Weltanschauung l è ona manera de nazionalisem etnegh che el vegn foeura de l analisis razionalistaa de la realitaa e che la poeudariss inscii vess ciamada coma “nazionalisem etnegh razional” (pussee cort in razionalisem etnegh). A taccà de l idea che la reson omana e el metod scentifegh inn i mei instrument per vegh ona cognoeussenza e comprension de la realitaa fisega pussee oggettiva possibel (razionalisem), emm vardaa e analizaa la natura per zercà de capì pussee i sò manee de lavor e semm ruvaa a la conclusion che la mei Weltanschauung l è el nazionalisem etnegh, idest quella dottrina politega che la mett l interess de la Nazion (intenduda coma rosc de sgent mettuu insemma de istessa etnia, lenga, cultura, territorri e storria) coma obiettiv fondamental e sgeneral d i attivitaa de l settoo publegh e che la considera l etnizitaa coma element prinzipal che la fà su la communitaa nazionala e che se la poeud mia lassà indree. Zercaremm inscii de spantegà e fà giò el pussee possibel la nosta Weltanschauung cont tucc i manee che gh aremm a disposizion.

7) Otodeterminazion de la Lombardia Granda.

Ona  soluzion ideala per vess leggittemm proprietee d i nost terr  l è quella de rezed el nost dritt de determinazion cont el demandà ona affionda reforma etnofederalistaa d el Staa per fa inscii che el se poeud da on aspett etnonazional a l Itaia,  che incoeu l è on staa-apparaa senza sens e colonnia ameregana. Consideraa che i sgent de la Lombardia Granda  gh ann tucc i caratteristegh per vess defignii realitaa etnego-culturai (a partì da el coeur etnegh d el Nord-Ovest), numm voeurom omentà el debat politegh per rezed, cont manee sgiuridegh recognoeussuu, el nost dritt de otodeterminazion a l fin de edificà on entitaa statuala taianna che la ghe poeudariss rappresentà de bon. Numm credom defaa che el potè soran l è de la Nazion e inscii el gh à mia de vess el Staa a lesgitemà l’istess (coma ind el cas de la Republega Taiana), ma la Nazion a lesgittemà el Staa. L è ciar che l etnofederalisem el gh ariss de vess on patt, senza el che el sariss impossibell realizzass coma Poppoll part de l areall storregh taiann e cont el ottegnì inscii on staa seriament etnonazionall.

Share