Perchè numm semm Lombardist

Per chi el ghe cognoeuss ben el par evident che  d on punt de viduda ideologegh numm de Lombardia Granda gh emm d i posizion contracorrent mia domà in d el contest de questa sozietà chi in d la che inn spantegaa i disvarè mondialist, ma anca in d el contest de l inscì ciamada “area” nazionalista/identitaria taianna in d la che la stragranda maggioranza d i cas la fa da Segnoo l idea taianista, soven ispirada a el nominos ventenni e che donca la vid mia de bon oeucc tucc i istanz mia domà independentist ma ancasi autonomist o federalist, cont el defignii coma on vergott de dannos in quiist temp chi che el fariss nagott olter che danesà la “Sacra Patria Taianna”.

Anca se per quaivunn l è on concett dur da capì l è on contrasens allucinant el zercà de combatt el pensee vunegh cont l esaltà i staa soranazionai vottzentesch coma defaa l Itaia, la Franza, la Spagna e el Ream Giontaa. Perchè se analizzom la storria de quiist staa chi poeudom notà in manera ladinna che lor i gh ann vu d i dinamegh incredibilment simii a el sistem globalizzaa che incoeu inn adree a tentà de imponn a numm. Sia in Itaia che in Franza( l è mia on cas se el se dis che la Repubblega Taianna l è ona creazion franzesa) e in d la Spagna d el Franco ma anca in d la Britannia Granda (l è assee regoeurdass d i crimen perpetraa da i ingles a dann d i irlandes) el s è semper tentaa de assimilà i menoranz etno-lenghistegh d i voeult cont i ball e i falsificazion e olter voeult ancasi ben cont la violenza.  E tegnissev ben a ment che chi semm mia adree a parlà doma de quei menoranz li che comprenden poeugh miiaia de individd arent i confinn, ma di quei realità etnegh e storregh che poeuden vess tranquillament consideraa d i nazion senza staa mia domà grazzie a l estension d el proeuppi areall paragonabel a i staa oeuroppee d incoeu de medi dimension, ma anca grazzie a l esistenza d ona proeupria lenga e d ona proeupria cultura che in sossen cas l è staa considerada prestigiosa in passaa, pensom a l occitan, a el venet, ma anca a i parlaa gallo-italegh coma el pemontes e el zenes.

Proeuppi per quiist motiv chi l appar ciar che tucc i descor l obiettiv d i che el sariss quell de affermà che i taiann gh arissen de desmett de cicerà d i “deliri  campanilistegh” e “nazileghist” perchè gh arissom de restà pussee giontaa in quiist ultemm temp chi, se defferenzien ben poeugh da i quatter fras faa de quei che disen che l euroscetticism el sariss on maa oppura che i razz e i etnii gh arissen mia de esist viduu che quest partasg chi el creeriss una guerra tra poeur (sic!). Proeuppi perchè numm semm etnonazionalist coerent (se el primm barlafus che el passa el ghe defigniss “regionalist localist” l è mia on nòst problem) refusom tucc i tipp de mondialism de tucc i scar, idest quella la voeur fà su i taiann cont el forzà i lombard etnegh a rennegà la component gallo-romanza e mitteloeuroppee de la proeupria identità (coma el seguta purtropp cont suzzess da el 1861 e tegnissev ben a ment che affermà quest el voeur mia negà la component oeuroppee de Mezzdì che numm gh emm), inscì coma quell che el voeurariss on Oeuroppa faa da “brasiliann” che se consideren zittaditt d el mond.

In poeugh paroll, chi el critega l immigrazion afro-asiatega ma el resta indefferent oppura adirittura content innanz a la scomparsa d i poppoi otoctonn alpino-padann el gh ariss de fà sitt, chi iscambi el se lamenta de vess “s’ciav de Romma” e de vegh de mantegnì el Mezzdì, ma el considera coma “noeuvv lombard” tucc i extraoeuroppee el gh ariss de fa l istess.

Gh è ne mia d i ball!

Saluu Lombardia!

 

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *