La democrazia repressiva e el sò battasg contra l oeudi e el complottism

фтешафшышы

Coma el suzzed durant i ultemm agn anca questa voeulta chi, in d el mond occidental el mes de sgiugn el passa in d el nomm d el vess dervii e de la tolleranza in d i confront d i menoranz-lobby, che nepunemanch tucc sarissen anmò mia assee privilegiaa. L è ciar che mi riferissi mia domà a la recent approeuvazion d el mariasg omosessual in Todria, ma apò a i voncios marsc organizzaa da chi zenter de pervertii li d i lobby LGBT, che purtropp in quest darree mes chi gh ann vu sit in defferent zittà taiann, cont insemma sossen de domonizzazion de chi che el s è opponuu anca in manera pazifega.

Attenzion, chi el se tratta mia de istigà a la violenza oppura a l emarginazion o a l oeudi in d i confront de quella categoria de personn cont defferent orientament sessuai (coma fann per esempi in d la filooccidentala Arabia Saudita per esempi), ma de evidenzià coma la masgior part d i iniziativ politegh “umanitee” e “democrategh” vegnen dovrà per destrugg la ziviltà oeuroppee.

In questa sed chi gh oo mia intenzion de cicerà in su el faa se l omosessualità istessa la sariss on fenommen accettabel o manch, anca perchè nepunemanch tucc l ariss de vess ciar per ciaschedunna personna resonevola che quest fenommen chi, per motiv de bon sens, el poeud mia vess tolleraa in chi cas li in d i che el se parla de l instituu de la fameia, oppura quan che i omosessuai vegnen d i lobby che tacchen su a pretend da la sozietà de addattass a lor.

Nepunemanch tucc quest sont ben consapevol d el faa che per  l ameba occidentala media oppura per olter soggett soggiogaa da el pensee de la Scoeura de Frankfurt, l è staa assee lensg la part de primma de quest articol chi per vegnì a la conclusion che l otor el sariss on dansgeros noeuv nazista che el metteriss coma bas a la soa ideologia l oeudi, el scagg, el presgiudizzi, o forsi apò l ignoranza (?).

In effett el suzzed soven de vess accusaa de sostegnì idee i che se basen in su l oeudi oppura in su i “paranòi complottist”. In verità però l è assee vegh on minem de zervell e de sens critegh per capì che quiist accus chi inn mia domà d i metod semples per tentà de forzà l avversari a vess sitt senza argomentà, ma anca d i accus cont poeugh sens, faa prinzipalment cont el fin de fà leva in su la debolezza, l ingenovità e l ignoranza d el poppolin.

Per primma robba el s ariss de capì chi l è che el dezid cosa l è l oeudi? El voeur dì parlà de vergott o de vergun cont brutt paroll? Oppura forsi per vess accusaa de quest grev crimen chi l è assee adressà ona critega equilibrada cont l esprimm el proeuppi vess mia de cordi in su on determinaa argoment? Questa demanda chi l è importanta fess perchè incoeu vegnen accusaa de oeudi mia domà chi che inviden a mazzà i immigree o i omosessuai, ma anca chi in tonn calm el se permett de dì che l immigrazion de massa e la tutela d i menoranz, che in Occident vegnen d i lobby, l è adree a scapà de man. Eppura se el se parla de oeudi coma sentiment ( sentiment che proeuven tucc i vess umann) anca i frazion politegh opponuu el proeuven, oppura voeurarissev dì che i sossen denigrazion mediategh in d i confront d i movement nazionalist/identitee, i aggression d i zenter soziai inn mia apò lor d i espression de oeudi? O forsi quaivunn el gh ariss anca el coeurasg de insinuà che quiist chi sarissen d i question che poeuden vess a coeur domà a d i noeuv nazist complottist e asoziai?

E chi la vegn on oltra question che la revarda on olter termen, incoeu spantegaa fess, idest el complottism. El se tratta d on olter termen che el vegn dovrà a drecia e a manzina per indicà chi l insinua che in d i gest e in d i affermazion d i politegh el ghe poeudariss vess on second fin. Se lassom da part i varii pategh accostament a teorii che sostegnen l esistenza d i UFO, d i rettiliann, semm de bon seguu che l inaffidabelità d el politegh medi la sariss domà ona teoria basada in su la paranòia? Eppura anca in Itaia, el zittadin medi el se fà nissun problem a affermà che la politega d incoeu l è marscia proeuppi per l istess motiv. Quest el menna a la conclusion che l accettazion d ona teoria oppura la ridicolizzazion de lee, usualment la depend mia fess da la probabelità che lee l è vera o manch, ma da l inclinazion ideologega d ona determinada personna. I istess che moeuven accus de complottism, defaa i se fann nissun problem a lora voeulta de recognoeuss l esistenza d i cospirazion razzist, omofobb o nazifascist, quan che a lor l è comed. Per esempi disen soven che el Salvin e olter politegh leghist somenen oeudi in d i confront d el forestee per alimentà ona guerra tra poeur (?), oppura in chi cas li in dova lor te disen che i movement poppulist de l Oeuroppa de Sira inn finanziaa da el Putin. Chi el se voeur mia, ciappà i defens de quiist soggett chi scitaa de sora, soven insgiustament ritegnii d i defensoo de l Oeuroppa, ma credi che l è doveros evidenzià el faa che chi el parla de complottism el fà o per ipocrisia oppura perchè l è semplesement ona bèe che l è adree a illudess d el faa che el mond l è trasparent. De seguu mi el disi senza negà che in sossen cas gh inn tucc dò i motivazion.

 

 

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *