Lezion de storria

D i voeult gh oo l occasion de vidè in su l Facebook on quai post de vegg compagn de scoeura media.

Mi frequentavi ona class assee impegnativa, ind la che l otoritaa dozent la vegniva imponnuda “cont la forza” in tucc i aspett de l dottrinament.

Me regoeurdi che i materi umanistegh seven mennaa adree in d ona marca poeugh neutrala, viduu anca che el passaa de la maiestra in question, ex attivista 68 e scrivuda a l PCI, e in particolee faa storregh, coma sovens el suzzed ind i stanz de scoeura, seven descrivuu d on punt de viduda politega che la poeudeva nà de liberal-develuppist a apolosgia de l sozialisem universalist.

I student pussee attent ann assimilaa ben quist lezion, e incoeu inn seguu – ind el varoo pussee letteral de l termenn – vodaa e vodadoo a quii ideai politegh lí.

Ind on post de mia sossenn temp indree on mè cognoeussent el se vantava de vegh faa bloccà la pasgina de “Revisionismo Storico” in su l Facebook per el mett versa l oeudi razzial, e el fava vidè coma trofee el mersí ciappaa de l enterpris per la segnalazion.

El mancava mia nepunemanch de lamentass per la poeuga zeleritaa de l intervezion.

Mi voeurariss mia parlà chi in su la question de quant ona democrazia la gh ariss de tollerà i intollerant e de l dritt de tucc de dí la lor opinion, mi me limeti domaa a considerà la viduda che gh arann de numm i nost poster (cont el permettuu de la metamorfosis etnega) tra ona quai sgenerazion.

Quan che i student preferii vegnerann maiester d i lor discepol, che la saraa la veritaa da trasmett?

Cont che ipocrisia numm poeudomm dottrinà zert idee politegh, sgiumai in bocca a mass pussee grett, coma la libertaa de pensee e de opinion e daghel coma varoo fondamentai per ona sozietaa sgiusta ma cont el faa ind l istess moment ona damnatio memoriae inscii otarchica ind i confront d i olter idee e prinzip?

Quan ind el 1924 Piero Gobbetti l è staa arrestaa cont l accusa de vess on sovversiv antifascista, l è staa liberaa 20 dí poeu el debuu de l opinion pubblega e per l intervezion de olt caregh de govern, perchè in quii temp, l Itaia la seva anmò uffizialment on staa democrategh.

Gobbetti l aa fondaa a la fin de l istess ann “il Barretti”, sgiornal de tipp liberal, e inscii l aa traa a luu istess anmò pussee antipatii de l resgimm.

Pussee o manch vun ann e mezz indree ann arrestaa on magatt de 23 agn, moderadoo d on forum de estrema drizza cont l accusa de assoziazion terroristega e de spantegament de idee che metten a l oeudi etnegh e razzial.

L è tegnuu in prison ses mes a speccià el sgiudizzi, prima a San Vittoo e poeu trasferii a Regina Coeli.

El vegn condannaa a tri agn d arrest in cà, ona vittorria per l avocatta che la defendeva luu, per el faa che el GUP l eva rezeduu 5 agn de emprisonament.

Coma olter lavoo el sgiudes l aa imponnuu la proibizion per el colpevol de nà in su l internet per 5 agn, per fermà l attivitaa de propaganda.

Se numm arissom vu la pazienza de speccià i canonegh 40 agn per fà passà ona sgenerazion, el sariss de ghignà descovrí coma on maiester de storria el sgiustifega, forsi a poeugh lezion de distanza, quist duu faa sgiudizziari anmò primma che politegh.

Forsi el ghe sariss de vegh potenzialitaa Catilinari ind el simulà e desimulà tucc i lavoo, e poeu mi me demandi cossa el respondariss a on student attent e curios che el voeurariss rezed a luu in su i robb arent in tra quist duu lezion chi.

“L è la libertaa, bellezza!”

Share

Info su Adalbert Ronchee

Segretee de Lombardia Granda
Questa voce è stata pubblicata in Itaia e contrassegnata con , , , . Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *