L evoluzion d i conzett de “Itaia” e “Lombardia”

Usualment quan che el se parla de “Itaia” e de “Lombardia” se dovren quist termen chi seconda el significaa amministrativ de incoeu, che el sariss Republega Taiana per “Itaia” e Resgion Lombardia per “Lombardia”. Quest brutt lavoo chi l è favorii de l ignoranza spantegada e sossenn sovens l estension amministrativa de quist entitaa chi l è dovrada anca in olter nivell coma l etnia, la lenga, la cultura, etc.In particolee, l è communa la credenza che el territori e la poppolazion che inn governaa de quist entitaa qui, gh arissen omosgenitaa e vuneghitaa etnega, storrega, lenghistega e culturala. In olter paroll, che la Republega Taiana la sarissa la vunega e l esclusiva terra ind la che el viv l omosgen e monolitegh “poppol taian”, che l è anca ona tera storregament considerada taianna  ind la che se parlen lengh “taian” e ind la che l è communa ona vunega cultura “taiana”.

Ind ona manera arenta, el se pensa che la Resgion Lombardia la sariss la vunega e l esclusiva terra ind la che el viv el poppol “lombard”, che l è anca la vunega terra storregament considerada “lombarda”, ind la che se parlen lengh “lombard” e ind la che l è communa ona cultura “lombarda”. Questa confusion chi in tra Itaia e Republega Taiana e tra Lombardia e Resgion Lombardia l aa mennaa a la trist convinzion che, mia domaa la Lombardia etnega e lenghistega la sariss la resgion omonema ma anca che la sariss Itaia, intenduda coma ona Nazion vunega e omosgena da i Alp a la Sizilia per el faa che l è dent de la Republega Taiana. Purtropp semm adree a parlà d on grev error, el che el vegn da ona series de desfortunaa combinazion storregh e de l interess, passaa e present, d i piscinitt grupp de personn. La demanda che a quest punt chi la vegn foeura de per lee, o che almanch la gh ariss de nass, la sariss cosa el voeur dí “Itaia” e “Lombardia” sota i quatter punt de viduda scitaa, idest etnegh, storregh, lenghistegh e cultural. L è on interrogativ de la resoluzion diffizila e che el gh aa el busogn inscii d on prezis trattament pluridiziplinee per vess esaustiv.

El primm pass per confrontass cont questa fatta chi, e che el saraa faa in quest sit chi, l è on trattament de l evoluzion storrega che el conzett de “Itaia” e quell de “Lombarida” gh ann vuu d i lor orisgin finna incoeu.Per el faa che el conzett de Itaia l è pussee vegg, taccom de quest chi.

El par che el termen Itaia el vegn da l osch “Viteliù” (terra d i buscitt), che el indicava de consequenza on territorri cont ona granda presenza de boeu o pura ona terra in dova el buscin el seva adoraa coma on animal sacher, el che in Magna Grecchia poeu l è vegnuu Vitalia e poeu anmò “Italia”. Quest el compar ind i document de l VI secoll primma de l era volghera per fà indicà la part pussee meridionala de la peninsola calabresa. Vunn secoll pussee tard el nomm de Itaia el se seva incomprensibilment sgiamò spantegaa a tutta la Calabria, a la Lucania, e a part de l Apulia e de l Salent. Ma l espansion pussee granda l è vegnuda cont el III secol p.e.v. quan che el termen Itaia l aa taccaa su de indicà i territorri a Sud de l fiumm Arnus e Aesis. El resulta important prezisà che el termen “Itaia”, che finna alora el gh eva vunegament varè geografegh, l aa ciappaa anca ona qualificaa amministrativa per el faa che l indicava i territori direttament dependent de Romma.

Ind el 81 a.C. Sulla l aa spostaa el limmet de l termen geografegh e amministrativ “Itaia” a l partasg d i aicch d i Apennitt, a l fiumm Rubicon (che el vegneraa famos coma confin che el seva assolutament vietaa passà cont i armaa) e coma olter lavoo e a la Liguria. Poeu de vegh “conquestaa” l integra peninsola geografega, la diretta amministrazion de Romma, e inscii anca el termen “Itaia”, l è stada disgraziament spantegada a la Gallia Cisalpina per man de Caesar ind el 45 p.e.v. L ultema estension de l termen merament amministrativ “Itaia” l è vegnuda 3 secol pussee tard quan che i grand insol, i che finna alora seven restaa d i provinz, inn staa giontaa de Diocletian ind el 292 e.v. Questa “Itaia” chi, giontada e decantada fess d i irredentist taian l è durada poeugh pussee de 30 agn per el faa che ind el 324 e.v. l imperadoo Constantinvs l aa partasgiaa in Itaia Annonaria cont capitala Milan e la che la tegniva dent la Gallia Cisalpina, la Raetia e la Pannonia, e l Itaia Suburbicaria cont capitala Romma la che comprendeva la peninsola taiana proeupriament dida (idest de la linea Massa-Senigallia in giò). L eva però restada in pee l entitaa amministrativaa de la “prefettura de Itaia” la che comprendeva la presenta Republega Taiana e l Illiria e el nomm de la che l è soravissuu anca a la borlada de l Imperium Romman de l Ovest ind el 476 finna a che l è staa trasformaa in “Esarcaa de Itaia” ind el 580. Durant l istess period (568) i Langobard even sgiamò conquestaa la Vall Padana e gh even istituii el lor regn.

El termen “Itaia” l è restaa, per inscii dii, viv a identifegà l omonnemm Esarcaa bizantin finna a el 751, quan che quest chi l è staa conquestaa de l rè langobard Astolf. El nomm l e descomparii per on quai desegn finna a che l è staa redescovrii ind el 781 de Carl el Magn per denomminà el regn che l eva faa su per el sò fioeu Pepin cont i terr traa foeura d i Langobard.

El va nepunemanch armarcaa che de quest moment chi el termen “Itaia” el cambia significaa anmò e el va paradossalment a indicà i terr sota el dominion imperial a l Sud d i Alp (lavoo che el saraa poeu confermaa anca de ona bolla papala, che la diseraa che per “Itaia” el s intend vunegament i territorri a Nord de l Staa Pontifizzi). El Regnum Italicum l è duraa formalment finna a el 1014, ma el termen “Itaia” l eva sgiamò naa foeura de l lenguasg commun ind el VII secol e el vegniva dovraa vunegament ind i document burocrategh per fin elosgiativ perchè el riconnetteva a la glorria de l andega Romma (lavoo faa anca d i Toder cont el denomminà “Romman” el lor imperium). Ind el parlà de tucc i dí i territorri de la veggia Gallia Cisalpina e de la Toscana seven defaa sgiumai cognoeussuu domaa cont el nomm de Lombardia e, ind l istessa manera, i sò abitant seven ciamaa Lombard. A reproeuva de quest l è assee pensà a el faa che la coalizion tra i zitaa de la Val Padana (che la nava da Verona a Coni) che la se seva opponuda a el Barbarossa la se seva ciamanda de per lee Liga Lombarda e mia “Liga Itaianna” o che la zelebra strada de London che l ospitava banchee e orreves che vegneven de la Val Padana e de la Tuscia l è stada ciamada Lombard street e mia “Italian street”.

El resulta inscii interessant armarcà che el conzett de “Itaia” e quell de “Lombardia” se seven sostanzialment soramettuu, per el faa che tucc i duu definiven d i territorri imperiai a Sud de l partasg d i aicch alpin. Cont el bass Medi Ev el termen “Itaia” l è sortii definitivament de el dovrasg commun anca a nivell burocrategh finna a el punt che on quai secol pussee tard on dizionee d i termen passaa scrivuu ind la Renassenza l espiga che el lemma el seva dovraa ind i temp classegh per indesà i territorri governaa direttament de Romma.

Coma olter lavoo la Renassenza la ved on cambiament de l concett de Lombardia, che l è puu dovraa per indicà la Toscana, la Liguria e i terr fignii sota el dominion venezian. El termen “Lombardia” el resta però stabelment referii a tutt el basin de l Pò finna a l vottzent quan che Napoleon l aa recovraa el termen burocrategh “Itaia”  e el tacca su de dovrall per indicà on staa gioppin faa su in tra el Sesia e l Istria.

El develupp de l noeuv classeghisem in quell period lí el comenza de fà vegni semper pussee fort el mitt de Romma, che la vegn vardada cont semper pussee ammirazion anca de part d i Lombard, i che tacchen a vardà poeu cont sospett el termen “Lombardia” perchè el se credeva che el seva bindaa domaa a on dominion forestee. L ingenov pensee che el seva spantegaa ind chii temp lí l è che l estension de l termen Itaia a la Gallia Cisalpina l eva stada connettuda a ona colonizazion etnega de la Val Padana de part d i romman la che l ariss vuu sostituii l element zeltego-ligur de primma e che quella d i Gott e d i Langobard la sariss stada domaa ona dominazion de passasg.  A quest el gh è de giontà el prestisg che la dava l idea de diss i descendent de la ziviltaa rommana, considerada “superiora” perchè l eva lassaa pussee testimonianz de lee istessa in confront a quella zeltega e a quella germanega.

El va armarcaa che el termen “Itaia” l eva staa però reciappaa su cont el sens medieval de l termen, idest a i territorri imperiai sota la cadenna alpina. Quan che el Cont de Cavour e olter personasg de l “Risorgiment” parlaven de “giontà l Itaia” voeureven defaa dí el giontament in domaa vun regn d i territorri de la Val Padanna e de la Toscana.  El vunegh a intend el lemma de orisgin merament geografega e amministrativa de “Itaia” cont estension a i territorri de l attuala Republega Taiana el seva el masson Giuseppe Mazzini, el che el sostegniva on assurd giontament etnegh, lenghistegh, cultural e storregh d i Alp a la Sizilia.

Purtropp i pression ingles e franzes per la creazion de on statt vunegh de la peninsola itaiana per eliminà el Staa de la Gesa e controllà mei el Mediterranee ann mennaa a la famosa espedizion d i Mila e inscii a el giontament de quii territorri che anca incoeu inn intenduu coma “Itaia” e cont el vegh faa feliz el strampalaa zenes.

El mitt de Romma durant el Risorgiment el s è mia limetaa domaa a el recovrà de l termen de “Itaia”, ma l aa anca mennaa a l assurd denigrement de l termen “Lombardia”, consideraa purtropp domaa coma on brutt regoeurd d ona occupazion forestera. El se trattava d on desprezz inscii insan che ind el 1861 l è ruvaa a l punt de cambià el nomm de la zitaa de Res de Lombardia ind la miserabela denomminazion de “Reggio nell’Emilia”. Passaa l oeudi risorgimental versa la “lombarditaa”, el termen Lombardia l è staa reciappaa ind el 1970 per denomminà ona resgion fada su a cas e che la rappresenta assolutament mia quella che la seva la Lombardia a nivell etnegh, storregh, lenghistegh e cultural.

Purtropp l ignoranza spantegada dent d i movement identitee nassuu ind i agn ’90 l aa però mennaa a cred che la Lombardia la sariss la resgion creada a tavorin ind el 1970 e proeuppi per quest motiv chi se el se fa armarcà a on turines oppura a on modenes che lor inn Lombard la veden squas coma on offesa.

Poeu secol de confusion in su el conzett de Itaia e de Lombardia, l è ruvaa el temp de fà ciar in su quist termen chi e definí vuna voeurta per tucc cosa in realitaa el ghe sariss razionalment e resonevolment de intend per Itaia e Lombardia. L e ona mission che la saraa fada ind i prossem articoi.

Share

Info su Adalbert Ronchee

Segretee de Lombardia Granda
Questa voce è stata pubblicata in Itaia, Lombardia Granda e contrassegnata con , . Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *