El lessegh lombard

La fòrza mediatega tocada da el taian in d i ultemm zent agn, l a purtropp mennaa a on progressiv abbandon ( e a penos sostituzion cont neologism toscaneggiant) d i sossen paroll lombard de mia immediada intecomprensibelità cont el taian. Nepunemanch l internsità de la taianizzazion d el lessegh l è massema in d i dialett de zittà( coma milanes e turines), el se tratta a bon cunt de on preoccupant fenommen che el revarda tucc i dialett d el lombard, da el mòdnes a el tessines e da el bressan a el cones.

El faa el resulta assee despiasevol perchè a part a i maggioritari vocaboi de orisgin latina, el lessegh lombard el contegn anca on numer mia piscinin de paroll de orisgin zeltega e germanega e la maggiorità d i paroll abbandonaa la revarda proeuppi questa ultemma categoria de vocaboi chi. In particolee, emm de regoeurdà che la cognoeussenza de questa categoria de paroll chi l è fondamentala per riussì a comprend l orisgin storrego-lenghistega de sossen topònem lombard.

Quan che i romman conquistaven militarment la Gallia Zisalpina, lor ann defaa mantegnii la topònomastega che i nòster Vegg zeltegh e zelto-ligur ann creaa( per esempi tucc i topònem cont el suffiss in –aa(-ate), e asgh(-asca) o che ann reciappaa da i etrusch quan che i ann mandaa via da la bassa pianura padana. I conquistatoo se inn limetaa inscii a latinizzà la topònomastega che l esisteva sgiamò( Medhelan-Mediolanum, Bherg-Bergomum, Mutna-Mutina, Wehr Celt-Vercellae ecc) e a da on nomm a i poeugh noeuvv fondazion che ann faa( Placentia, Julia Taurinorum, Alba Pompeia ecc). Cont el ruv d i poppolazion germanegh durant l olta Età de Mezz, s inn giontaa topònem de orisgin gottega e langobarda( l è assee pensà a tucc i topònem che ann i paroll “fara” e “sala” oppura chi che vegnen da el termen “gagg/gas” e quii che fignissen cont el suffizz- engh).

Per tornà a el lessegh in d el sens strett, el lessegh lombard el se basa, coma emm sgiamò dii, soratutt in su quel latin. Per la prezision, lu el se basa in su el lessegh d el latin volghee che el seva parlaa da i gai zisalpin: el se trattava donca d ona lengasg dovraa squas domaa in d el parlaa e el che per ciar esigenz de rapidità e vuneghità de communicazion el gh eva on vocabolari semples e essenzial. Purtopp la sostituzion d i lengh zeltegh anca a nivel de parlada de tucc i dì l a faa inscii che a part la topònomastega, el lessegh orisginari l è staa squas d el tucc sostituii da quel latin. Defaa in d el lombard d incoeu i paroll de orisgin zeltega inn sgiumai poeugh fess: l è el cas de “arent”( da “renta”) e de “rusca”( da “rusk”) oppura de “bricch”( da “brik”).

Naturalment el volghee latin imprenduu da i nòster Vegg el gh eva sgiamò inglobaa sossen prestet da el grecch( a i temp el seva a bon cunt la lenga commeziala pussee importanta) che inn vegnuu in d el lessegh lombard: l è el cas d el zeleber “cadrega”( da el grecch “kathedra”) e d i olter termen coma “carottola” ( da el grecch “karoton”). Cont el ruv d i gott e d i langobard a questa bas chi essenzialment latina ghe s inn giontaa numeros noeuvv paroll, i che a defferenza de quii zeltegh, inn ruvaa anca a i nòster dii. Gh emm inscii vocaboi de orisgin langobarda coma “bicer”( da “bikar”), scossà (da “skauz”) oppura “stracch” ( da “strak”) e de orisgin gottega coma “magatt”( da “magaths”), “biott” ( da “blauths”) e anca “taccà (da “thikkjan”).

Coma per la maggioritaa d i lengh oeuroppee, durant el rest de l Età de Mezz inn staa giontaa paroll tecnegh e scentifegh de orisgin arabba e paroll relisos de orisgin sgiudee, coma “zuccher” ( da l arabb “sukkar”) oppura “sabbet” ( da el sgiudee “sabbath”).

Per notà on vegnì pussee grand relevant d el lessegh lombard emm de speccià finna a el sedesesem secol, quan che el fiorentin el taca su a imponness coma lenga letteraria e el franzes coma lenga diplomatega internazionala. El va anca notaa che el partasg politegh, el che a tacà su da l istess secol l a comenzaa a revardà i lombard, l a causaa tra i òlter robb anca develupp lessegai defferent d i varii dialett lombard.

Se el dominion venezian el gh a vuu influenz relativement marsginai in su el bergamasch e el bressan, el dominion spagnoeu l a iscambi mennaa in d el Ducaa de Milan ona minema quantitaa d i noeuvv termen coma “scarligà”( da escarligar”) oppura “locch” ( da “loco”) i che inn vegnuu part primma d el milanes e poeu d i dialett a i sò limett, quan che el franzes el influenzava i parlaa sota el dominion d i Savòia.

Per question prinzipalment culturai( develupp de l illuminism), da l inizzi d el Settzent a la metà d el Vottzent, per el lombard la lenga de influenza pussee granda l è restada a bon cunt el franzes, el che l a prestaa sossen paroll a i nòster vernacoi, coma “buscion”( da “bouchon”) oppura “rebelott” ( da “rebellion”).

Poeu la creazion d el Ream de Itaia la gh a vuu sit la sossen fòrt toscanizzazion che i 4 lengh lombard inn anmò adree a subì.

L evoluzion anca lessigala de ona lenga l è de seguu ona robba normalissema che l a revardaa tucc i parlaa d el mond , ma in d el cas d el lombard l è vegnuda inscii fòrt che pussee che a on evoluzion semm adree a assist a on involuzion d ona lenga.

Adalbert Ronchee

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *