La situazion geolenghistega

Geolinguistica lombarda

Situazion lenghistega de la Lombardia etnega

Poeu de vegh traccià ona semplesa situazion introduttiva in su la question lenghistega lombarda, segutom dess cont el delineà on analisis essenziala d i lengh parlaa incoeu in Lombardia.

Premettom che d on punt de viduda accademegh, i rezergh faa su in su i lengh chi scitaa inn influenzaa fess da i sossen filter de natura politega che el sistemm taian l è adree a develuppà per tentà de scond sota terra l identità lombarda e quella d i olter poppolazion zisalpinn.

Ma lassom  da part i resonevoi critegh che poeudarissen vess faa a d i lenghist taiann  e nemm dent a la pussee interessanta trattazion tecnega cont el delineà ona vision d insemma de la situazion geolenghistega de la Lombardia.

Naturalment, la prinzipala fameia lenghistega otoctonna parlada in Lombardia l è el lombard el che a la fin el sariss el gallo-italegh pussee “pur” idest gallo-rommanz zisalpin; sistemm lenghistegh che l è part de la pussee granda fameia d i lengh rommanz, in olter paroll lengh che s inn develuppaa da el latin volghee che el seva parlaa in sossen part d el grand imperiom romman, declinaa in su la bas d i sostraa prelatinn.

Prezisament, el lombard l è part de la sotafameia d i lengh rommanz occidentai, la che comprend a soa voeulta el grupp ibero-rommanz e el grupp gallo-rommanz. Quest ultemm chi l è infin partasgiaa in d on sotagrupp settentrional, sotagrupp ossitan e sotagrupp zisalpin (sotagrupp d el che el lombard l è part insemma a el retego-rommanz e a el venet.)

Sgiust per fa s’ciarì i idee a chi l è poeugh espert in lenghistega, regoeurdom che el taian l è ona variant d el toscan, lenga che l è part de la sotafameia de l est, la che comprend el grupp italo-rommanz e balcano-rommanz.

Questa prezisazion chi l è da considerass importanta fess, perchè sossen lombard inn anca incoeu seguu che la proeupria lenga l è on dialett taian.

Ma come el sariss possibel se i dò parlaa in realitaa fann gnanca part de l istessa sotafameia?

In verità, l è assee vegh un minem sens critegh per intuì come anca la lenghistega l è stada strumentalizzada per tentà de leggittemà on staa zentralista coma la Repubblega Taianna nassuda 70 agn indree.

Serada la parenetesis in su i rappòrt tra el toscan e el lombard, tentom dess de defignì el develupp storregh e poeu anmò l areall de spantegament de la lenga lombarda (lenga intenduda come sistemm lenghistegh gallo-italegh, el se capiss, per el faa che la gh è mia ona prezisa koinè panlombarda).

Durant i secoi de la dominazion rommanna, i poppolazion zeltegh che occupaven el bassin idrografegh padan ann apprenduu lentament el latin volghee che el vegniva tucc i dì parlaa da i commerciant e da i legionee.

Poeu, l invasion langobarda (in mesura menora quella gottega) l a arricchii el scadent latin parlaa da i nòster Vegg cont noeuvv fòrm lessicai, sintattegh, grammaticai e fonetegh, che cont el passà d on quai de secol, l à daa orisgin a la primitiva lenga lombarda.

A nivell scentifegh, el se dovra donca de dì che el lombard l è ona lenga rommanza occidentala (zisalpinna) cont sostraa zeltegh e superstraa langobard.

El ghe voeur mia sossen per intuì che la definizion lenghistega de lombard l è strettament ligada a la definizion etnega d i Lombard: poppolazion zisalpinn de orisgin zeltega in su la che la gh s è giontada ona consistenta componenta gotta ma soratutt langobarda.

Quiist dò definizion fondamentai chi ghe consenten de delineà prezisament i limett lenghistegh de la Lombardia (etnega): piemontes, insubregh, orobbegh, emiian, inn defaa i vunegh parlaa cont sostraa zeltegh e superstraa langobard e de consequenza i parlaa da considerass lombard.

Poeudom donca respond a d i ingenov demand che ghe vegnen faa soven: perchè la Liguria l è mia Lombardia? Perchè la Romagna l è mia Lombardia? Perchè Bolagna e Frara inn mia Lombardia? Perchè la Lunisiana l è mia Lombardia?

A part el faa che el sostraa zeltegh l è present domà in d la lenga ligura, e mia domà in d l etnia ligura, l è important regoeurdass che la Liguria nepunemanch el faa che l è stada conquistada (tardivament) da i Langobard,  el clima mia sossen adatt a la poppolazion germanega l a faa inscì che inn mia nassuu d i insediament d i istess in quest territorri chi.

Per quel che el revarda la Romagna, el sann anca i polaster che l à quest nomm chi per el vess mai stada conquistada e colonizzada da i Langobard.

A defferenza de l arenta Romagna, el Bolagnes e el Frares anca se inn staa conquistaa da el Liutprand ind el 727, inn restaa sota el domini langobard per inscì poeugh (gnanca zincanta agn) gnanca da consentì la formazion d on superstraa langobard. E quest nepunemanch el faa che el bolagnes e el frares inn de seguu pussee gallo-italegh d el romagnoeul, e cont el considerà che el frares l è prossem a el mantovan e el bolagnes a metà straa tra lombard e romagnoeul.

La Lunisiana l à iscambi rezevuu on considerevol contribuu langobard a nivell etnegh e lenghistegh, ma mia el sostraa etnegh zeltegh (problemm speculee de la Romagna). Per questa reson chi la vall apuanna la poeud mia vess part de la Lombardia etnega.

Per quiist motiv chi donca considerà i vernacoi romagnoeu e ligur come lombard el sariss mia esatt, però se considerom che lor a bon cunt fann part de bon d el sotagrupp gallo-italegh, la sariss mia ona fala granda considerai come d i segutament d el sistemm lenghistegh lombard, anca perchè gh emm anca de tegnì a ment el ligur l è influenzaa fess da el piemontes e occitann (on esempi inn i vocai turbaa), quan che el romagnoeul el presenta d i defferent affinità cont i dialett zentro-orientai, inscì come el frares l à d i someianz cont el mantovan. In poeugh paroll el termen “lengh lombard” el poeud benissem vess intenduu per lengh gallo-italegh.

Chi l à vardaa attentament i nòster cart el poeud de seguu intuì che la Lombardia etnega che proponom la coincid mia esattament cont la Lombardia lenghistega.

In effett durant el studi effettuaa durant quiist ultemm agn chi el s è retegnuu important inglobà in d la Lombardia d i territorri poppolaa da menoranz lenghistegh che per question storregh, geografegh e culturai sarissen mei cont numm Lombard.

Per la prezision, i menoranz lenghistegh che, previa lora approeuvazion, gh arissen de vess part d on ipotetegh organism lombard inn quiist chi:

–I sett vallaa provenzai d i Alp de sira: nepunemanch el faa che inn mia staa occupaa da i Langobard e inn lenghistegament franco-provenzai, i vall arpetann poeuden per reson storregh e geografegh vess part de la Lombardia.

–I vallaa arpetann d i Alp de sira: nepunemanch el faa che inn mia staa occupaa da i Langobard e inn lenghistegament arpetann, poeuden per reson storregh e geografegh vess part de la Lombardia.

– La fascia ligura de sora d el partasgia aicch appenninegh ligur: nepunemanch el faa che parlen dialett de transizion tra el lombard e el ligur, la fascia ligura la poeud per reson storregh, geografegh e culturai vess part de la Lombardia.

–  I communità walser d i Alp Lepontinn: nepunemanch el faa che inn etnegament, lenghistegament e culturalment defferent, i communità walser de la Valsesia e de l Ossola poeuden per reson geografegh vess part de la Lombardia.

L’ è ciar che tucc i quater menoranz etno-lenghistegh elencaa gh arissen d i opportunn fòrm de tutela nezzessari a ona sgiusta otodeterminazion, l ariss de vess ovvi che el vess part de l ipotetegh organism politegh lombard la rappresenta anca ona question de “comodità” per i menoranz istess.

El ghe voeur mia on grand sfòrz logegh per intuì che per on abitant de Lanz l è pussee comed e manch trasos vess sota la giurisdizion de Turin putòst che sota quella de Chambéry.

L istess descoruu el var anca per i olter menoranz lenghistegh.

Adalbert Ronchee

Pol Sizz

Lissander Cavall

 

 

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *