I cuntaball bagolon de la storriografia ideologizzada

 

13450286_1361276593888804_3487648173530026097_n

La nòstra storriografia la resent anmò incoeu, per quell che el revarda l Età de Mezz e i poppoi “barbaregh” , d el sgiudizzi de desprezzi e negativ che ann daa a sò temp i otor come el Lissander Manzon, personagg ideologizzaa che per question de retorrega patriottarda d el Vottzent a i che el piaseva soven a defignì come aberrazion tucc quell che el gh eva poeugh a che fà, oppura l eva a che fà per nagott cont la rommanità, da la latinità, e soratutt da la cristianità cattollega de l Itaia. El bersai prinzipal even i poeur Langobard, massacraa senza pitanza cont el dà a trà inscì a i testimonianz, dezisament de part, d i lor nemis, soratutt i papp e i Franch.

Anca se el gh è de recognoeuss che la prinzipala eredità culturala taianna l è stada e la sarà semper quella rommanna, latinna, e donca romanza, el va ancasi ben recognoeussuu che  el patriottism esageraa de chi che in epoca risorgimentala, ovviament per reson de retorrega e germanoffobia anti-ostriega, s inn avventuraa in d i camp umanistegh cont el vegnì a conclusion d el tucc arbitree e mia sgiust in su el nòst passaa, cont el fass vidè in quell che incoeu l è on spòrt sciovinistegh taian: el supermercaa de la storriografia e de l etnografia. In olter paroll d el caprizzi, caratteristegh d i fazios, in d i che in dependenza da i proeuppi inclinazion el se scerniss che period da salvà e che period iscambi mett in d el corigh, come se el sariss staa on scherz grand fess de la storria da desmentegà e da scond sota el tappiss d el nazionalism de cartapesta.

I Rommann vann ben, i Zelt vann mia ben, i Etrusch si, i Langobard nò, l eredità grecca d el Mezzdì si, ma quella gallega de Mezzanocc nò, e inscì a segutà. Attenzion, el fenommen el resta inscì anca reversaa a coo in giò, e chi vidom anca i mascheraa de Puntida de la Lega che voeurarissen sbassà la Mezzanocc d Itaia a d on sossen grand camp d i “barbarr” che gh arissen nagott a che fà cont Romma e cont el mond classegh Mediterranee. Chi, insomma el se stigmatizza el settarism e la partisaneria de chi el voeur piegà la nòstra storria a i caprizzi propagandistegh e l è proeuppi per quest motiv chi che el sotascrivuu l à deziduu de ciappà i distanz naturalment da el taianism bagolon de cartapesta el che el vid on Itaia tucca uguala e rommanna da Mezzanocc a Mezzdì, ma ancasi ben da el secessionism da paiasc el che el s immasgina on Nòrd zelto-germanegh (e assee inscì) on zenter rommann (e assee inscì) e on Mezzdì caricatural tucc Levant oppura anca pesg. El me vegn, come olter lavoo, da ghignà perchè soven sont accusaa da i rommanist de vess nazi-leghist e da i padanist de vess iscambi on fasc-taianeggiant, segn che i posizion equilibraa e i sfumadoo (razionai) parenn vess mia visibei a chi l è inorbii da ignoranza fanatega e rodomonteria wanna-be, per dovrà on utel anglizism.

El s à però de recognoeuss che el picch d el ghignà involontaria la se toca cont i ultras de l òstia a i che el pias de fass i resegusc cont el pensà a l Itaia da semper cristianna-cattollega, inscì innemoraa d el proeuppi cicerà per nagott confessionalista da poeud gnanca capì che la vera tradizion italego-rommanna la nass da i radiz pagann e indoeuroppee e nepunemanch сhe poeu la s è intrecciada cont la cristianizzazion pedrinna, poeugh l à a che vidè cont el bagai d eresii d el Medi Est nassuu da el giudaism. Gh emm de capiss, l è da matocch negà ona connotazion (anca culturala , mia domà relisosa) de l Itaia in direzion cristianna e cattollega , cont la che gh emm de confrontass ciaschedun dì de la nòstra vida, ma sant i Dee, numm semm quell che semm per primma robba per l eredità grecco-rommanna e per la latinità, idest per i nòst coloo etnego-regionai, nepunemanch in superfizz la gh è ona pennellada abramitega che l è adree a sconfond i idee a i Taiann e a i Oeuroppee da on zicch, tropp de temp.

Se tornom indree a el nòst specifegh cas, che l è quell che el revarda  i Langobard  el s à de remarcà che la tendenziosità di chi i l à voeuruu rappresentà come d i barbar mia recovrabei “nefandissem”, bellicos e sanguinee, bestiai e inzivii, oppressoo de Romma, d i Rommann e de la rommanità e quest per reson de vonciosa propaganda politega; el sgiudizzi negativ fess d el Manzon el nass de seguu, da i testimonianz scrivuu de l olta Età de Mezz da part pontifizzia e franca, ma soratutt pontifizzia, i motiv d i che inn da zercà in d la politega e ideologega i che a lora voeulta gh ann el fin de affermà el poeud temporal de la Gesa e de el sò vess grufion territorial (el tucc basaa in su i ball sossen famos smascheraa da i umanist) in su l Itaia zentrala e bizantinna, ona Gesa ravassa e despòtega la che poeudeva mia tollerà i mir espansionistegh d i Langobard che voeureven giontà politegament l Itaia sota la coronna pavesa. I papp ghe trann in cà i nòst desenemis de foeura da i temp de Pipin, cont el tocà inscì ona satanega alleanza tra i avversee de dent e chi de foeura d el nòst Paies. Chi de dent i sarissen defaa i prett de Romma cont a cap el gran rabbin crosaa, barregaa dent i palazz vaticann.

Сont Liutprand, Astòlf e Desideri el regiontass politegh de l Itaia l eva letteralment a vunn pass e se el sariss mia staa per el Vatican sarissemm (politegament) nazion da squas 1500 agn ( ma da pussee de 1500 se tegnom a ment Odoacher e Teodorigh) e immaginevess quant robb marscid el se sariss poeuduu evità cont el sventrà el pian criminal pontifizzi che el consist in d el sumenà oeudi per partasgià el paies in desinn e desinn de inutei entità amministrativ independent (per moeud de dì independent viduu che figniven sota el dominion d i forestee) . Chi che iscambi ann intrigaa cont Carl Magn, el Reamm Langobard l è staa liquidaa e l Itaia s’ceppada in brasc defferent cont ona Mezzanocc dominada da i Franch, on zenter vegnuu serv d i prett, on Mezzdì langobard e poeu svevo-normann ma assee ellenizzaa e sota la costanta menassa d i Maver e Sarazenn.

Proeuppi per quiist reson chi el “nazionalist” Manzon cont i sò sparaa l è anca ridicol, perchè cont el demonnizzaa i Langobard per dà glorria a i papp e a i carolinsg el figniss per esaltà i ver nemis d el vess giontà de l Itaia, chi che per secoi voeureven on staa-arlecchin peninsolee sotamettuu , mia influent, vessaa da incursion de qual se sia poppol confinant, sbassaa a on scenario da cartolinna bon domà per i famos clichè anti-taiann: soo, mar, coeur, amor, art, paccià e de banalità come quiist chi. In d i sògn marsentaa d i noeuvv guelf on desolant panorama inscì el feeva comed a i barbaregh sògn teocrategh, cont on itaietta dominada da el rommann pontefizz e inseccada da i robb mediorientai d on Dee tirannegh e forestee, on Dee che el voeur bèe e mia padron d el proeuppi destin.

Come olter lavoo i ideolosgii d el Vottzent d el staa nazional (cognoeussuu da d i poeugh piasevoi venaduu massonnegh) ann contribuii a tucca la distorsion storriografega in su el roll d i Langobard in Itaia, mia domà politegament ma anca etnegament, culturalment, lenghistegament, d on punt de viduda antropegh come i esagerazion partisann in materia inn ruvaa finna a incoeu, anca se furtunatament la moderna storriografia la tenta de raddrizzà dezisament el tir a tucc i lesgend negher che attornen i Langobard. Lesgend negher che , d el rest, revarden anca l Età de Mezz raffiguraa da chi de semper come on period bui, de barbarii, decadenza, inziviltà, malvasgità e irrazionalità da contramett a l illuminism, ma che iscambi l ariss de vess relensgiuu cont onestà e intellisgenza cont el descovrì el ver vess de quell period li insemma a la soa reala configurazion.

Cont i Langobard la taca su l Età de Mezz taianna, ma l è mia stada on total s’cepà cont el passaa rommann, e defaa el giontass d i element germanegh e rommann l è resultada fondamentala per el fà su e l ascesa de Pavia, ona monarchia latinizzada mettuda dent la realità italega de l epoca che l à tocaa el sò aposgee quan che l assimilazion d el element forestee germanegh e de quell indisgen romanegh l è stada fada. La sinergia tra la fòrza politega-militera germanega e quella sgiuridego-culturala rommanna l è stada fondamentala per la glorria d i Langobard e de la lora coronna e l à revelaa el potenzial straordinari da el che el repart el lent descomparì d i istituzion de l imperiom rommann d Occident.

Pol Sizz.

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *