Lombard, mazza el borghes in ti!

Pietro_Micca_traditional_picture

D i voeult gh emm l occasion de scontrass cont d i stramb individd che gh ann l intelett de dagh d i “fascio-terron” domà per el faa che emm recentement cambiaa idea per quell che el revarda l Itaia e per el faa che emm mettuu da part l indipendentism, anca se rinnegom mia el nòst nazionalism lombard. Primma de tucc voeurom anmò prezisà che chi nissun de punt in bianch el cred in d i retòregh fradei da i Alp a la Sizillia, in d el Tricoloo e ancasi ben ind l Itaia repubblegana d incoeu. Semm tra i primm a evidenzià la sensibila defferenza etnega e culturala tra i (gran)lombard e i taiann peninsulee, ausonnegh e siziliann in primis. L è proeuppi per quest motiv chi che numm defenderemm semper a spada tegnuda su tucc i particolarità d i poppoi alpino-padann, comprenduu chi che i fann defferent da el rest d Itaia e che ghe mettenn arent i nazion mitteloeuroppee e donca condannom l esod meridional in d i nòster terr durant i ultemm desenn.

Nepunamanch, se vardom la question cont on minem de razionalità el par putòst esageraa e riduttiv definì i settentrionai domà zelto-germanegh (come se numm sarissom sossen simii a i ingles oppura a i scandinav semper pussee sostituii da i afro-asiategh poeu) e i meridionai come arabb cristiann, cont el da in d i cas la colpa de tucc i nòster maa a quiist ultemm chi. Inscì come el par desonest e anca ignorant liquidà el termen Itaia come on invenzion d el Garibald oppura d el Cavour, in d i occasion  cont el mett in relazion a l ingles maccheronnegh d el Renzi. Numm, da la nòstra part segutom a sostegnì che i granlombard (insuber, piemontes, ligur, lombard zispadann, romagnoeu, orobbegh, venett, furlann ecc.) rappresenten on grupp etnegh a s istess e defaa vedom mia l Itaia come nazion monolitega, ma come ona macroregion oeuroppee (inscì come l Iberia, i Balcann, la Britannia ecc.) fada da da etno-nazion  accommunaa da ona serie de fattoo storregh e culturai che poeuden mia vess negaa.

Gh inn anca chi che fann i independentist, cont el voeurè per esempi ona Region Lombardia (entità creada da quest statt chi) independent esclusivament per question economegh, cont el trascurà d el tucc i problemm immigratorri e la delombardizzazion culturala de la lombardia istessa, problemm a nòstra opinion sossen pussee grev. L Itaia istessa, la Mezzanocc in particolee l è semper pussee in declinn perchè l element etnegh alpinno-padann granlombard el seguta a sbassass e el sariss d el tucc inutell voeurè l otodeterminazion finna a che el se capiss mia questa realità chi. Defaa, la verità l è che grand part de quiist personn chi la prefereriss semplesement vidè ona Mezzanocc giontada a la Sguizzera oppura a l Ostria (el se tratta de gent che condanna l Itaia per el faa che l è multietnega, ma i se fann  nissun problemm a esaltà l imperiom asburgegh) putòst che dass da fà per l otodeterminazion de la proeupria terra. E l è chi che vidom saltà foeura mia el voeurè de libbertà, ma semplesement el desideri de scerniss el padron  meioo, cont l illudess d el faa che a d i forestee el poeudariss de bon interessà resòlv i nòster problemm. On esempi analògh l è el Canton Tessin, angol de Lombardia sota la Sguizzera, statt che almanch  per dess d on punt de viduda econommegh e sozial el funziona mei de l Itaia, ma la che la poeud mia vess definida ona nazion. In Tessin l è spantegaa el vess contra mia domà i taiann zentro-meridionai ma anca contra i lombard amministraa da el statt taian. Lombard che gh ann i lor istess cognomm, i lor istess dialett, retegnuu inferioo domà perchè el statt taian el gh à d i servizzi che inn pesg che in Sguizzera. Nepunemanch quest però, lor molen mia la lenga d el Dant, da i sguizzer toder e franzes vegnen viduu come d i sguizzer de serie b, la lenga lombarda la gh à nissuna tutela e anca li i tessines inn semper pussee sostituii da i meridionai e da i extraoeuroppee.

A quest punt chi la vegn de per lee ona demanda: per che motiv numm granlombard, zisalpinn, alpino-padann  emm de ritegnì numm  istess inferioo per affidà i nòster sòrt a d i gent forestee? Tegnev a ment che quan che el se sent dì “l è mei vess sota i ostriegh putòst che sota i terron”, vegnen subett in ment chi che giustifichen la presenza d i bas militee ameregann  in Oeuroppa cont el dì “lor inn adree a defend numm e inn mei d i nazist e d i sovietegh”. Chi tra la libbertà e la segurezza el scerniss questa ultemma chi, el da ona demostrazion de merità mia tucc dò. Se vardom la storria, poeudom  notà in d ona manera ladinna che quan che i nòster Vegg ann giontaa i lor fòrz per el ben commun ann de bon daa vida a d i potanz, cont i che gh ann vu de fa su i cont anca i statt oeuroppee pussee fòrt. Pensom a la Liga Lombarda che l a frenaa el strapoeud d el Barbarossa, a la Serenissima la che l à giontaa i sfòrz d i venett e anca d i lombard per creà ona potanza marinna che l à contribuii de fermà el vegnì innanz d i turch in Oeuroppa, a el Piemont per sossen secoi amministraa in d ona manera savia da i Savòia, grazzie a i che gnanca i franzes inn riussii a sfondà. Anca el Resorgiment el poeud piasè oppura no, ma l è staa a bon cunt el frutt de l intraprendenza lombarda, event offuscaa da el statt zentralista taiann e da la graduala renunzia d i settenrionai in d el giogà on roll fondamental in d la RI. Tucc chi voeult li, iscambi in d i che emm preferii el campanilism e donca i forestee a i nòster fradei, emm faa  nagott olter che finì in d i situazion da pitansa. Pensom a i condizion in d i che la se troeuvava Milan sota el dominion spagnoeul, a i venett istrian e dalmatt  perseguitaa durant l imperiom ostro-ungaregh e in finn incoeu, quan che la vunega menoranza a cuntà nagott in d el nòst territorri inn proeuppi i poppoi alpinno-padann.

Senza la dignità e l orgoeui etnegh el se poeud mia sperà in nagott de bon e l è anca per quest motiv chi che l independentism l è mai staa ona nòstra priorità: per numm el vegn primma el Poppoll, la nòstra Terra e la nòstra realizzazion.

Share
Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *